Etapa 4: Ruesta - Sangüesa

Data: 2 d'octubre 2022

Hem decidit iniciar l'etapa a Ruesta per escurçar l'etapa a 22 km amb l'objectiu d'arribar a Sangüesa amb temps per poder visitar diversos llocs d'interès.

El perfil de l'etapa és ben clar: primer terç ascendent, segon terç baixada pronunciada i últim terç planer.

De camí cap a Ruesta, on començarem l'etapa, passem per la població de Berdún que tant hem observat des de la llunyania en etapes passades.

L'arribada a Ruesta està anunciada per la presència de les dues grans torres de l'antic castell, únic vestigi de la seva existència, documentada des de l'any 850.

La població de Ruesta va ser expropiada per la Confederació de l'Ebre la dècada de 1960 i està gairebé totalment en runes.

Hi ha el projecte de recuperar part del poble, i de moment funciona un alberg i un centre de reunions del sindicat CGT d'Aragó.

Foto de sortida des de Ruesta.

Visita a l'alberg per segellar les credencials.

Iniciem el recorregut baixant des de Ruesta fins al pont per on travessem Regal.

Comencem a pujar passant pel costat de l'ermita de San Miguel.

El camí es comunica amb una pista forestal que ens porta a un bosc repoblat de pins.

El desnivell del camí va alternant trams més forts amb d'altres de recuperació, però es pot mantenir bé el ritme de pujada.

Ens crida l'atenció l'abundant presència de vesc (muérdago) en  aquest pinar.

Una planta amb connotacions nadalenques i de joc de paraules: "Visc del vesc que busco al bosc".

Quan trobem alguna obertura del bosc podem apreciar des de l'alçada la situació crítica de l'embassament de Yesa.

L'arribada al coll ens decepciona una mica, perquè, pel que havíem llegit a les guies,  ens imaginàvem bones vistes sobre l'embassament que ja no tornarem a veure.

Comencem a baixar cap a Undués de Lerda.

Coninuem  caminant per bona pista, tenint a l'horitzó la Sierra de Leire. Al fons de la vall, no el veiem, però hi és, l'embassament de Yesa.

Passat un corral, deixem la pista i agafem un sender a l'esquerra. Més desnivell i terra més irregular i pedregós.

Ja distingim clarament el poble, dalt d'un turó.

Abans d'arribar el poble, fem un curt tram empedrat, vestigi d'una antiga calçada romana.

Hem arribat a Undués de Lerda. Ens rep un bonic edifici amb un senyorial aleró on s'ubica l'ajuntament, que està tancat. al seu costat l'església de Sant Martin de Tours (s. XVI).

Adosat als murs de la nau de l'església hi trobem l'alberg, formant una acollidora plaça, amb taules i cadires, però tancat, tampoc hi ha cap botiga al poble. 

Tenim la sort i el plaer de trobar-nos amb dos habitants del poble que ens informen de la ubicació d'una font on poder reomplir les cantimplores. 

Sortim d'Undués de Lerda i comencem a baixar cap a Sangüesa, en basc: Zangoza.

Creuarem la carretera de Javier on hi trobarem un cartell que en convida a visitar aquesta població.

Ens aturem al monòlit fronterer per celebrar que ja som a Navarra.

Fem una llarga tirada de camí planer entre camps en guaret o que els estan preparant per a la sembra del cereal.

Aquest últim tram de l'etapa es fa feixuc per la monotonia i la calor, tot i ja ser a octubre.

L'arribada a Sangüesa/Zangoza es fa anodina perquè no veus la població fins que hi ets a dintre, i els afores per on es passa no són precisament atractius.

Però aviat te n'adones que la visita valdrà la pena. La primera troballa és l'església de Santiago, construïda a finals del romànic i inicis del gòtic (s. XII-XIII).

Al timpà de la portada una imatge policromada de l'apòstol Santiago i pintats dos pelegrins que el veneren.

No hem pogut accedir a l'interior.

Al seu interior, presideix un absis una magnífica figura de Santiago dels temps del romànic (possiblement s. XII) que va ser recuperada l'any 1964 fent obres de remodelació de l'església.

(Diario de Navarra)

Més endavant arribem a l'església de San Salvador. Va ser construïda a finals del s. XIII adossada a la muralla.

La portada està protegida per un ampli atri d'estil gòtic tardà, construït el s. XIV

Al timpà, en molt bon estat de conservació s'hi representa Crist Salvador, envoltat per dos àngels, la seva Mare i Sant Joan.

Al dentell, la resurrecció dels morts, els homes que esperen el Judici Final i l'entrada a l'infern.

Tampoc hem pogut accedir a l'interior.

Baixant per Carrer Major, passem pel davant de l'Ajuntament, conegut popularment com "las Arcadas", un palau del s. XVI.

(Hi ha una reproducció al Poble Espanyol de Barcelona).

Sangüesa està de celebració: l'any 1122 el rei Alfonso I el Batallador, rei de Navarra i Aragó va concedir el "Fuero al nuevo burgo de Sangüesa", a similitud del fuero de Jaca, i que poc després concediria a Puente de la Reina.

La gran joia de Sangüesa és l'església de Santa Maria la Real (s. XII-XIII).

Declarada Monumento Nacional l'any 1889.

Des de la llunyania destaca la torre octogonal rematada per merlets.

La portada té una composició molt elaborada. en ella van treballar dos grans mestres: Leogedarius, posiblement d'origen francès i el Maestro de San Juan de la Peña.

A la part superior dues galeries amb arcs i figures presidides per Jesús i el evangelistes.

Al timpà, a la part baixa, Maria, mare de Déu rodejada pels dotze apòstols, i a la part superior el Salvador presidint el judici final.

Les arquivoltes contenen més de tres-centes imatges d'artistes, gremials, fantàstics...

Les arquivoltes descansen sobre 6 columnes antropomorfes. A l'esquerra tres figures femenines: Maria Magdalena, Maria, Mare de Déu i Maria, mare de Santiago. A la dreta tres figures masculines:Sant Pere, Sant Pau i Judes penjat.

Hem pogut visitar l'interior de l'església gràcies a l'amabilitat del voluntari Sr. Patxi qui ens ha fet de guia fent-nos gaudir de la bellesa del temple.

La planta és de tres naus encapçalades per absis semicirculars, la central de més amplitud.

El retaule de l'altar, d'estil plateresc, construït el s. XVI està presidit per una imatge de Santa Maria de Rocamadour esculpida en plata.

D'entre les joies que conté l'església, sobresurt una Custòdia Processional construïda en plata dorada a finals del s. XV imitant una agulla de catedral gòtica.

 El Sr.Patxi també ens va destacar i posar en valor un díptic de pintura flamenca, pendent de catalogació i restauració, de gran bellesa.

Ens acomiadem de Sangüesa/Zangoza on ens hem sentit mol ben acollits.