Data de la sortida: 4 d'abril 2018
Sortida preparada per: Josep Mª Nonay i Carlos Pellicer.
Participants: 39 Caminaires.
L'anada l'hem fet per la C-16: Autopista Sabadell-Terrassa-Manresa.
La tornada per la C-25 Eix transversal.
Tots dos trajectes de 70-80 km duren1 hora aproximadament.
El Caminaires visitarem el monestir de Sant Benet.
Accés al seu web
La zona d'aparcament és molt ampla.
 |
| Vistes del monestir des del mirador. |
 |
| Vista del monestir . En primer terme l'absis i la torre del cimbori. |
La Gemma, la nostra guia, comença a introduirnos a la història del monestir, fundat l'any 960 per un matrimoni noble en Sal·la, de la família dels vescomtes del Conflent, i la Ricarda, de la família dels vescomtes de Bas.
El matrimoni feu un viatge fins a Roma i aconseguiren la tutela papal i relíquies de Sant Valentí que foren venerades a l'església.
L'església fou consagrada el 3 de desembre del 972 pels bisbes de Barcelona, de Vic i d'Urgell amb la presència del comte de Barcelona Borrell II.
La història del monestir fins l'actualitat està plena grans gestes, especialment durant l'Edat Mitjana en que fou destruït i reconstruït diverses vegades...
Si voleu conèixer la seva història, cliqueu aquí.
La restauració actual del monestir té els seus origens en la família del pintor Ramon Casas. La seva mare, la Sra. Elisa Carbó, filla d'una família d'indians enriquits va comprar la finca del monestir l'any 1907 per construir una indústria tèxtil.
El seu fill i hereu, el pintor Ramon Casas, encomanà a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch la restauració i reforma del monestir.
L'any 1931 fou declarat "Bé Cultural d'Interès Nacional".
L'any 2000 fou adquirit per la Caixa de Manresa, qui fou la responsable de la darrera restauració.
Som a l'interior de l'església. De l'església consagrada l'any 972 no en queda res. Fou totalment arrassada en diverses incursions sarraïnes.
L'edificació actual fou bastida entre els segles XII i XIV. De planta de creu llatina té una sola nau coberta per una volta puntada i reforçada per tres arcs torals. Es conserven també restes de motllures de decoració barroca.
Sota l'absis es troba la cripta, amb elements constructius possiblement pre romànics, els més antics que es conserven.
 |
| Projecció a l'absis recordant l'abat Pere Frigola, impulsor de la vida monacal (1554-76) |
Fou construït entre els segles XII i XIII.
La seva planta és un quadrilàter regular. Els angles estan formats per pilars massissos.
L'escultura dels 64 capitells del claustre és molt variada i de gran riquesa.
Combinen temes vegetals amb d'altres figuratius: animals, monstres, cavallers...
Al primer arc de la galeria de llevant es troba un capitell reutilitzat, possiblement pre romànic.
Un dels seus costat més visible representa Sant Benet amb un corb a la mà. Explica el miracle del corb que es menja un tros de pa enverinat per evitar la mort del sant.
Continuem el recorregut per les estances visitant el celler, una edificació annexa al costat sud, construïda durant el segle XIV.
D'estil gòtic, els arcs ogivals que arriben fins la base de la sala li donen una gran amplitud.
I aquí se'ns presenta una projecció sobre la importància del conreu de la vinya i l'obtenció del vi tant per a la celebració de la misa com per a l'alimentació dels monjos i la població en general durant l'Edat Mitjana.
A sobre del celler, a finals del segle XVI es van construir noves cel·les per als monjos que en aquell venien des de Montserrat a millorar els seus coneixements teològics i artístics.
Aquest espai fou totalment reestructurat per adaptar-lo com a vivenda.
En aquest espai també es conserven restes de la vinculació entre els monestirs del Bages i Montserrat:
Escut de Montserrat procedent de l'absis de l'església.
Imatge barroca de la Mare de Déu de Montserrat.
En la darrera restauració es va reconstruir l'espai d'una cel·la monacal de l'ordre de Sant Benet.
Tota una ala de cel·les monàstiques va ser transformada per Puig i Cadafalch en una magnífica galeria oberta al jardí per al gaudi de la família Casas Carbó.
I des del jardí, abandonem les estances monacals acabant la nostra visita.
Tota la colla de Caminaires que hem visitat Sant Benet del Bages.
Després de la visita ens hem desplaçat a la veïna població d'Artés.
Al restaurant "La Sardana" hem dinat i hem tingut una bona estona de repòs. Un establiment per recomanar: bona atenció bona cuina i preus ajustats.
I amb la disgestió feta ens hem adreçat a visitar els cellers "Artium", també conegut com el celler del "Sindicat" pels seus orígens.
Ens rep l'Anna, l'enòloga del celler qui durant tot el recorregut ens ha transmès l'entusiame per la producció de la terra i l'elaboració de bons productes.
El Celler Atrium té una llarga història. Els seus orígens són el sindicat agrícola que fundaren un grup de pagesos assessorats pel capellà del poble Mossèn Martí Sanglàs. Era l'any 1908.
Actualment formen part de la "D.O. Pla del Bages. Les vinyes d'aquesta DO ocupen unes 550 ha i produeixen cada any al voltant de 850.000 ampolles de vi.
El producte estrella del celler és el vi blanc elaborat amb el raïm "picapoll", una varietat tradicional d'aquesta comarca que, malgrat ser de producció més reduïda, ofereix vins d'especials qualitats.
A la sala de premsat i fermentació ens explica les diferències en el procés d'elaboració dels vins blanc, rosat i negre.
Ens ha sorprès conèixer que en aquesta zona es conserven tines de fermentació que els pagesos feien soterrades en les seves pròpies vinyes per evitar el difícil transport de la verema pels camins.
Reserva: envelliment 36 mesos, 12 en barrica.
Gran reserva: envelliment 60 mesos, 18 en barrica.
Però per arribar aquí ja han fet tot un camí:
Cada varietat de raïm es premsa i fa la primera fermentació que el tranformarà en vi. Aquest procés dura entre 25 i 30 dies a temperatura controlada: entre 15 i 18º.
Durant aquest temps s'anirà fent cada dia el remogut de les ampolles aconseguir que el sediment de la fermentació quedi al coll de l'ampolla.
Cava Jove: 9 mesos
Reserva: 15 mesos
Gran Reserva: 30 mesos
Finalment se li afegeix el "licor", el secret de cada celler, es posa el tap de suro, el murrió i es vesteix l'ampolla amb les etiquetes.
Llest per a la seva venda.
És un gran plaer per als Caminaires gaudir del cava de la 1ª cooperativa de Catalunya que va començar a produir cava des de l'any 1950.
Enllaç a l'àlbum de fotos. Cliqueu.
