Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 d’abril del 2016

Montserrat: Pujada a Sant Jeroni-Camí de Sant Miquel-Santa Cova-Virolai

Data de la sortida: 20 d'abril 2016
Sortida preparada per Martín Colomer i Manel Carbó.
Participants: 43 Caminaires.
Desplaçament amb autocar.

Avui toca anar d'excursió amb autocar. La sortida a Montserrat és una de les més populars entre els Caminaires perquè es poden fer activitats molt variades i de l'agrat de tothom.
El viatge, com sempre, animat i amb ganes de passar un bon dia.

El matí és més aviat fresc i amb un vent una mica molest, però l'entorn únic. Som a Montserrat!

Primer de tot, agafar forces, ben protegits a l'interior de la cafeteria.

I d'altres, mantenint la tradició d'esmorzar a la terrassa exterior.

Els més llançats, amb gana de muntanya, amb el cremallera cap a Sant Joan, punt d'inici de la caminada.
Aquest és nostre itinerari previst: Des de Sant Joan a Sant Jeroni pel "camí nou" i tornada al monestir pel "camí vell".
Distància: 10 km aprox.
Grau de dificultat: 4/5 Alt


El camí s'inicia sortint del cremallera en direcció Nord a l'indret conegut com el Pla de les Taràntules (980 m)

Al fons les agulles de la Tebaida.

Tot fent camí tenim a la vista el Monestir . Malgrat que està ennuvolat, el vent ens proporciona molt bona visibilitat sobre tota la vall del Llobregat.

Inicialmenmt el camí no té gaires dificultats, anem vorejant les agulles més conegudes: la Gorra Frígia, la Prenyada...

El paradís de l'escalada. De bon matí algunes agulles ja estan coronades per experts escaladors.

Nosaltres fem una petita aturada al Mirador de les Paparres. Encara veiem molt allunyat Sant Jeroni...

Aquí ens teniu: confraternitzant amb Caminaires d'altres continents... però ells s'hi queden aquí.
Passem per sobre del Cavall Bernat, encara tenim bones vistes del Monestir.
I el camí va guanyant denivell, alternant el seu pas entre zones boscoses i més rocalloses.


Fem un últim reagrupament a l'ermita de Sant Jeroni (1.140 m).
A partir de l'ermita el camí s'enfila de valent, i aviat ens trobem amb els coneguts graons...
Aquest és l'últim tram de la pujada, oi que impressiona?

 Superats els graons, hem fet el cim! Sant Jeroni 1.236 m

La baixada la fem pel camí vell, haurem de superar gairebé 500 m de descens.

Durant la baixada fem treballar molt els genolls, anem a un ritme més lent del que teníem previst.

El cel és ben ras  i el sol escalfa de valent.
Una bona part del camí té escales per facilitar l'itinerari, però l'inconvenient d'estrényer el pas  quan hi ha molta circulació d'excursionistes.

Arribem al Pas dels Francesos, des d'on ja veiem el Monestir,  on arribem quan són a tocar les 2 del migdia. 4 hores de bona marxa.

Una altra caminada per gaudir de Montserrat: El camí de Sant Miquel.

Un camí amb molts memorials on aturar-se.

Amb un mirador espectacular.

I arribar a la fita: l'ermita de Sant Miquel, restaurada després del greu incendi de 1994.

La plaça del Monestir lloc de pau i tranquil·litat... quantes persones que hi passen. Mig món hi està representat.

La Santa Cova, l'altre indret de tradicional peregrinació caminaire.

Aquest camí també té el nom de Camí del Sant Rosari perquè s'hi troben representats els  Sants Misteris.

Una parada de repòs.
Primer Misteri de Dolor: Oració de Jesús a l'hort de Getsemaní
Obra de Josep Campeny.
La Crucifixió del Senyor. Obra de Josep Puig i Cadafalch i Lluís Llimona.

Anem arribant!

Als peus de la Moreneta.

Ha arribat l'hora del Virolai. La basílica plena de gom a gom.

A les portes hi hem trobat molta espectació al voltant d'un grup que no coneixem.
Es tracta  d'un músic i compositor japonès: Akira Inoue amb els germans Yoshida, que toquen l'instrument tradicional "tsugaru shamisen" i la cantant ucraniana Nataliya Gudziy.

Han interpretat la seva versió d'homenatge a Pau Casals de l'obra El Cant dels Ocells.

Vols escoltar la gravació que ha fet la Isabel?

La màxima espectació amb la sortida de l'Escolania de Montserrat.

Interpretant el Virolai (per escoltar-lo, clica aquí)


Ha arribat l'hora d'anar a dinar. Deixem enrere el Monestir i ja baixant cap a Monistrol, acomiadem també del monestir de Sant Benet, l'abadia de les monges benedictines.

Al restaurant Bartomeu de Monistrol ens esperen amb la taula parada.

Ben dinats!
El millor moment per fer-nos la foto de tota la colla!

dijous, 3 d’abril del 2014

Montserrat

Data de la sortida: 2 d'abril 2014
Sortida preparada per Martí Colomer.
Participants: 40 Caminaires.
Desplaçament: Autocar.

Primera sortida de l'any en autocar i sense cap seient lliure.

Una sortida tradicional del Caminaires.

El viatge ha durat aproximadament una hora. Amb el pas dels quilòmetres hem anat veient com la Muntanya de Montserrat anava apropant-se.

Per tal d'anar apropant-nos també emocionalment a Montserrat, en Josep Mª Nonay ens ha llegit un poema "Presentalla a la Verge de Montserrat"



Ens hem trobat Montserrat sense grans aglomeracions, amb el cel cobert de núvols alts i amb una temperatura fresca, però agradable.

Els núvols no amaguen el paissatge; tota la vall del del riu Llobregat als nostres peus.


Avui hem fet l'esmorzar a primera hora per tal d'organitzar millor la nostra estada a Montserrat.


En acabar d'esmorzar ens hem organitzat:
- El grup més nombrós  ha anat a la Missa Conventual de les 11 h.
- Un grup més redüït ha decidit fer el camí de la Santa Cova
- Un altre grup ha volgut fer una caminada més llarga pel camí de Sant Jeroni.


 Abans de les 11 h. ens hem dirigit cap a la plaça del Santuari.

El conjunt de Montserrat forma part de l'ordre benedictina que segueix la norma de Sant Benet  (Ora et labora).

Hem assistit a la "Missa Conventual" concelebrada per més de 30 monjos.

Ha estat especialment emocionant que en el moment de les pregàries s'ha fet menció de la presència de "L'associació de Caminaires de les Faldes del Montseny de Sant Pere de Vilamajor".
En sortir de la Missa Conventual  ens hem fet la foto de grup
acompanyats per uns joves austríacs.
Els Caminaires també fomentem les "bones relacions internacionals".

Aprofitant l'interval de temps fins l'hora del "Virolai" hem fet una passejada pujant  pel camí de les ermites observant diferents monuments que trobem pel camí:

Monument a Santa Joana de Lestonnac, fundadora de la "Companyia de Maria" que té un convent -residència de monges a Cardedeu.

Monument al músic Pau Casals, autor del "Cant dels Ocells".


El camí de la "Santa Cova".

Interior de la cova on segons la tradició va ser trobada la imatge de la "Moreneta" que va restar amagada dels sarraïns durant segles, fins que una llum va guiar uns pastors fins a aquesta cova.

Un dels miradors del camí de les ermites. 

El grup que ens van dirigir cap a Sant Jeroni també vam fer la pujada seguint el camí de les ermites.
Aturada a la miranda de Sant Miquel.
L'ermita de Sant Miquel, documentada ja al s. X. L'obra actual és una reconstrucció de l'any 1870.
 Passat Sant Joan, seguim  pel camí a Sant Jeroni, admirant l'originalitat i sorprenents  formes de les seves roques.
Passant per sobre del "Cavall Bernat", amb el monestir al fons de la vall.
Hem arribat fins al "Mirador de les Paparres"
des d'on es contempla un ampli paissatge obert en direcció a les comarques de l'Anoia i el Penedès.
Hem fet mitja volta per arribar a l'hora del Virolai.

La plaça de Santa Maria lloc de reagrupació dels Caminaires per anar a escoltar el "Virolai".

El moment del "Virolai" és quan el santuari s'omple de fidels ansiosos d'escoltar  el cant de l'Escolania de Montserrat".

Cliqueu aquí per veure i escoltar el Virolai
L'escolania, formada per 50 nens entre 10 i 14 anys, ha estat en tot temps la nota ingènua i simpàtica i molt admirada de Montserrat, documentada des del segle XIII.

La imatge de la Mare de Deu, una talla romànica, graciosa i bella, del s. XII. Segons la tradició, trobada per uns pastorets a la Santa Cova, patrona de Catalunya és la "Morena de la serra, de Montserrat estel".
A la sortida del cambril és on s'encenen les espelmes, una devoció cristiana molt arrelada en tots el santuaris.

Hem acabat la nostra estada a Montserrat cap a les 13.30 h. per dirigirnos cap a Monistrol on tenim reservat restaurant per dinar.

El restauran "Can Bartomeu" ens va acollir molt amablement, com sempre, l'organització impeclable.

La gastronomia força variada:
Pinya amb pernil, fideuà, canalons...

Suquet de peix, vedella amb verduretes, pollastre a la brassa ...

Mel i mató, gelat o flam amb nata, macedònia de fruita natural...

Tots vam queda molt contents.



I aquí ens teniu: totes les taules









I cap a les 17 h. vam dir adéu a Monistrol.