Data de la sortida: 4 de maig 2022.
Primera excursió amb autocar i restaurant des de l'inici de la pandèmia de la Covid (març 2020).
Participants: 43 Caminaires.
Sortida preparada per Manel Carbó i Mª Àngels Muñoz.
Visites guiades al Monestir de Santa Maria i a la Farga Palau.
L'època de major esplendor fou durant el mandat de l'abat Oliba, besnet del comte Guifré, entre els any 1008 i 1032, que fou quan consagrà l'ampliació del conjunt del monestir. Però al llarg de la seva història va patir diverses destruccions i abandonaments fins a la seva restuaració entre els anys 1863-1891.
Per fer la visita, atès que som un grup nombrós, ens dividim en dos grups i rebem les primeres explicacions abans d'entrar a l'interior.
Va ser construïda adossada a l'antiga portada i està formada per grans blocs de pedra d'un metre de gruix.
Al centre es troba la figura del Pantocràtor (Déu Totpoderòs) envoltat pels símbols del 4 evangelistes i el 24 ancians que representen l'Antic Testament.
Les arquivoltes estan bellament decorades, dominant els temes vegetals.
Per fer la visita, atès que som un grup nombrós, ens dividim en dos grups i rebem les primeres explicacions abans d'entrar a l'interior.
La portalada de la façana de l'església va ser constrïda a mitjans del s. XII.
És considerada una de les obres escultòriques més importants del romànic.
Va ser construïda adossada a l'antiga portada i està formada per grans blocs de pedra d'un metre de gruix.
La composició éstà dividida en set franges horitzontals. Des de la terra que pugen fis al cel.
A la segona arquivolta es representen escenes relacionades amb els profetes Jonàs i Daniel.
Les figures dels dos apòstols es troben al lateral de la porta: a l'esquerra Sant Pere i a la dreta Sant Pau, totes dues sense cap i força malmeses.
La cinquena està dedicada als apòstols Sant Pere i Sant Pau.
L'estructura interior de l'actual església correspon a la reconstrucció feta per l'arquirecte Elies Rogent, acabada l'any 1893. Una reconstrucció polèmica perquè no respecta l'estil romànic de l'original.
L'original de l'abat Oliba havia patit un greu esfondrament causat pel terratremol de l'any 1428, havia estat incendiada durant la 1ª Guerra Carlina, i abandonada de del 1835 fins la restauració de la segona meitat del s. XIX que acaba el 2 de juliol de 1893 quan el bisbe Josep Morgades beneí el nou altar major i va dir la primera missa.
Disposa de cinc naus tallades per un transcepte molt ampli i coronat per set absis, la central és la més gran.
Les parets laterals disposen de finestrals que posibiliten il·luminació natural.
A l'inici de la nau central trobem la tomba del bisbe Josep Morgades, bisbe de Vic i més tard de Barcelona, el gran impulsor de la restauració del monestir de Ripoll.A la seva mort el compte Guifré va ser enterrat, com era el costum a l'Edat Mitjana, al cementiri annex a l'església. Al s. XII, quan es bastí el claustre sobre l'espai del cementiri, les tombes comtals es traslladaren a l'interior del claustre, però durant l'època d'abandonament se'n perdé el rastre. L'actual sepulcre data de l'any 1982.
Al costat de l'altar major, presidit per una imatge de la Mare de Déu, es troba el relicari de Sant Eudald, proclamat patró de Ripoll l'any 1004.
Continuem la visita accedint al claustre.
Té forma trapezoïdal i està format per 112 arc de mig punt recolzats en 252 columnes amb capitells docorats principalment amb motius religiosos, vegetals, animals i mitològics.
El claustre és l'espai que vertebra el conjunt de les dependències monàtiques. A través dels passadissos del claustre s'accedia a l'església, a la sala capitular, a la cuina i menjador, als dormitoris.
La darrera restauració es dugué a terme entre els anys 2010-11.
Els forns de les fargues funcionaven amb carbó vegetal amb el que fonien el mineral de ferro (mena) que s'obtenia a jaciments de la vall de Ribes i del Conflent.
Els malls o martinets es eren moguts per unes rodes dentades fixades a l'arbre de lleves (calaibre) que feia voltar la roda hidràulica.
La caiguda de l'aigua que movia la roda hidràulica, tenia una altra funció molt important: empenyia l'aire per una canalització fins la "caixa dels vents" des d'on s'injectava l'aire al forn per poder obtenir els 1000 graus de temperatura necessaris per fondre el ferro.
A Ripoll, durant els segles XVII i XVIII fou molt important la producció d'armes de foc.
Les fargues de ferro van desaparèixer al s. XIX amb l'arribada de la industrialització, i només es van mantenir actives aquelles que es reconvertiren per treballar l'aram, com és el cas de la Farga Palau, que va tancar definitivament l'any 1975.
Acabades les visites, disposem d'un temps per passejar al nostre aire pels carrers de Ripoll.