Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dilluns, 31 d’octubre del 2022

Etapa 6: Tiebas-Puente la Reina/Gares



Iniciem la nostra darrera etapa a Tiebas
reduint la distància a 19 km per poder visitar tranquil·lament l'església de Santa Maria de Eunate.

El perfil de l'etapa és predominant descendent i no presenta cap dificultat especial.

Comencem molt animats als peus del Castillo de Tiebas.

El castell de Tiebas va ser residència dels reis de Navarra durant el s. XIII. La seva història és fascinant.
Si voleu conèixer-la, clicar.

El traçat del Camino ens porta a sortir de Tiebas passant per la vora de l'església de Santa Eufèmia.

El camí transcorre sense dificultats entre camps de conreu.

Aviat tenim a la vista la població de Muruarte de Reta.

Entrem en un tram asfaltat arribant a Olcoz.

Ens aturem a l'església de San Miguel de Olcoz. Dels seus orígens romànics només conserva la portada en un estat de conservació molt bo.

Una característica molt interessant d'aquesta portada és que és gairebé idèntica a la de Santa Maria de Eunate, però reflectida.
Aquesta singularitat té una explicació. Clicar.

La Isabel ens explica la composició de la portada i el significat de les imatges esculpides als capitells i a les arquivoltes.
Enigmàtiques figures dels capitells. La primera alguns especialistes la identifiquen com un "bafomet" i és present en moltes construccions de l'Ordre del Temple per tota Europa.
Què és un "bafomet"?, Clicar.
També visitem l'exterior de la "Torre Palaciana de Olcoz", recentment restaurada.
Més informació: clicar.

Sortim d'Olcoz en baixada, amb un predomini de l'agricultura de secà, tot i que hem vist al fons de la vall el Canal de Navarra.

Fem un tram pla d'un 4 km per la vall del riu Robo, que no veiem tapat per la vegetació.

L'arribada a Enériz ens permet un descans i especialment prendre beguda fresca.

Deixem d'Enériz vorejant un enigmàtic "Monumento al Camino de Santiago".

El paisatge canvia. Som a Navarra i comencem a veure camps d'esparregueres espigades.

Un desviament a la dreta de la pista agrícola per on hem caminat ens introdueix dins d'un túnel vegetal que ens porta directament a l'ermita de Santa Maria de Eunate.








Iglesia de Santa María de Eunate.
 (Euzkera) Ehun Ate: Cent portes
(Euzkera) On Ate: la buena puerta
(Llatí) Eunato: Ben nascut

Construïda el s. XII en estil romànic, és de planta octogonal amb costats irregulars. El mur orientat a l'est es transforma en un absis semicircular. La coberta està coronada per una espadanya de dos ulls.
L'església està rodejada per una arqueria també octogonal a imitació d'un claustre.

Disposa de dues portes d'accés: la principal al costat nord, i la que es fa servir habitualment al costat oest, enfront de l'altar.

La porta nord d'Eunate, sense timpà, és com la porta reflectida que hem vist a Olcoz, però el seu estat de conservació no és tan bo.

Aquí també trobem el "bafomet" al capitell dels dos costats de l'arc.

L'interior és de gran sobrietat i bellesa. L'equilibri de nervacions, arcs i columnes. la il·luminació i en conjunt, tot l'espai, produeixen  un efecte que pau interior que convida al recolliment i a la pregaria dels creients.

Presideix l'altar una imatge de Santa Maria d'imitació romànica degut a que l'original va desaparèixer no se sap quan.

La cúpula de  volta que es sustenta sobre vuit nervacions. Cada partició disposa d'un lluernari, també octogonal, cobert per una placa d'alabastre.

El claustre o arqueria exterior és també de costats irregulars. Només tres costats són originals, són els que descansen sobre doble columna amb capitells historiats.

Els defensors de l'origen templer de l'església defensen que les signatures dels picapedrers que hi treballaren es troben també en d'altres esglésies reconegudes per l'ordre dels templers.

Més informació: Web oficial

Reprenem el camí en direcció a Obanos. Aviat observem els efectes d'un incendi que ha tingut lloc l'estiu passat.

El foc va arribar ben bé als afores de la població d'Obanos.


Creuem la població d'Obanos arribant a la Plaza de los Fueros on està situat l'Ajuntament i l'església de San Joan Baptista. És el punt de trobada amb els pelegrins que procedeixen de Roncesvalles.

Sortim d'Obanos passant pel monument dels pelegrins.


Arribem a Puente la Reina caminant pel marge de la carretera. L'alberg de los Padres Reparadores, ens dóna la benvinguda.

Sota l'atri de la Iglesia del Crucifijo ens anem reunint tota la colla.
Travessarem la Calle Mayor en direcció al "Pont".

Punt final del nostre Camino:
Pont romànic (S. XI) sobre el riu Arga.

Passejant pels carrers de Puente la Reina gaudint de la bellesa de la població.


Val la pena aturar-se davant l'església de Santiago amb una portada romànica lobulada, que ens convida a visitar-la.
Una imatge gòtica de l'apòstol Santiago acull els pelegrins.

Ens acomiadem de Puente la Reina a la Plaza Mayor.























dijous, 27 d’octubre del 2022

Etapa 5: Liédena-Foz de Lumbier-Monreal


Hem decidit fer la variant per la Foz de Lumbier, sortint des de Liédena, amb una distància de 27 km.
Novament preveiem dificultats d'avituallament.

El perfil ens indica que tindrem un tram dur entre els km 10-15.

Iniciem l'etapa creuant el riu Irati al seu pas per Liédena
Sortim de Líédena seguint la "Via Verde del Irati".
"El Irati" va se el primer tren de via estreta amb tracció elèctrica que va funcionar a Espanya entre 1911 i 1955 que unia Pamplona i Sangüesa (54 Km).
El tram entre Liédena i Lumbier (6 km) ha estat transformat en una via verda.

Algun tram de la via verda que és compartit amb la variant del Camino, està deficientment senyalitzat o hi ha algun conflicte, perquè hem hagut de caminar pels marges d'un camp llaurat.

Recuperem la via verda/Camino.


Quan la vegetació ens ho permet gaudim de de magnífiques vistes i reflexos tardorals sobre les aigües del riu Irati.

Hem caminat aproximadament 3 km i arribem al túnel que ens dóna l'entrada a la Foz de Lumbier.

Ens fem la foto de tot el grup a l'entrada del túnel.

Sortint del túnel (aprox 200 m), et trobes dins de la foz (congost) excavada pel riu Irati.

El sender de túnel a túnel té un recorregut de poc més de 2 km totalment planer, però es fa molt agradable de fer sentint la remor i la frescor de l'aigua.

La boca est de la foz il·luminada a contrallum pels rajos de sol. A l'extrem hauria d'estar el conegut "Puente del Diablo" dinamitat per les tropes napoleòniques l'any 1812.

Amb una càmera amb teleobjectiu podem captar la presència d'un voltor que sembla vigilar la nostra presència.

Arribem a la boca oest de la foz, final del recorregut. En sortirem per un altre túnel més curt.

Acabem el nostre pas per la foz  a l'aparcament on arriben el visitants que s'han desplaçat en transport privat. Hi ha una oficina d'informació on també segellen la credencial. De fet és el punt on habitualment s'inicia la visita.
Més informació: clicar.

Seguim la pista  en direcció a Lumbier. Passem pels afores i creuem el riu Salazar.

El camí transita entre camps de cereals ara sense conreu i vies de comunicació. Fem un llarg tram per vies agrícoles.

Haurem de travessar diferents carreteres i autovies per dirigir-nos cap a la Sierra de Izco.



El camí passa a prop d'una explotació ramadera que té el bestiar pasturant en llibertat.


Arribem a Nardués, però no hi trobarem cap servei.
Passat Nardués farem en tram més dur de l'etapa. Són uns 5 km amb forts desnivells i anirem carenejant sota els generadors eòlics fins arribar a Izco.

Izco ens rep amb una creu de terme a la part baixa. Com gairebé sempre, l'alberg està situat a la part alta.

L'alberg, situat al costat de l'església fa dos anys que està tancat segons ens confessa un veí qui amablement ens ofereix reomplir cantimplores, i també ens segella la credencial.

Sortim de Izco cap a migdia. Una plana de camps llaurats ens espera amb pistes agrícoles molt ben encimentades.
Fins arribar-hi no perdrem de vista la Higa de Monreal (1289 m.), coneguda com "la Dama de la Sierra de Alaiz".
Tot i ser una plana, és un continu de tobogans descendents i ascendents que van castigant-nos.

Passem per Abinzano, on tampoc trobem cap servei.

La Higa se`ns va apropant, però al davant continuem amb llargues pistes.

El següent poble per on passem és Salinas de Ibargoiti. Ens aturem a fer un descans davant de l'església de San Miguel.

Afortunadament, els últims 2 km els fem per dins d'un magnífic i fresc bosc de ribera del riu Elorz.
L'accés a Monreal, citada al Codex Calixtinus com a Mons Regalis, ens facilita la seva entrada a través d'un vell pont medieval.
Localitzem l'alberg: tancat. 
Localitzem el bar "Centro de Monreal": a les 14.45 està tancant però accedeixen a vendre'ns refrescos i bosses de patates que ens haurem de menjar al carrer.


Ens acomiadem bastant decepcionats de Monreal a l'entrada de l'església de San Martín de Tours . No ens imaginàvem que una població, final d'etapa, del renom de Monreal, tractés així els pelegrins del Camino de Santiago.