Data: 29 de setembre del 2017
Responsables de l'etapa: Fina López i Manel Carbó
Comencem la 2º Etapa a les portes de l'església de
Nuestra Señora de la Asunción.
A la plaça de l'església s'hi troba el "Monumento al alfarero".
Navarrete té una llarga tradició en l'artesania de la ceràmica i encara actualment existeixen 10 indústries i tallers terrissaires.
A mitjans de juliol s'hi celebra la "Feria Nacional de Alfarería i Ceràmica".
L'edifici és d'estil renaixentista, contruït entre els segles XVI i XVII.
Del seu interior destaca l'amplitud de la nau i el retaule barroc que presideix l'absis de l'altar major.
La Calle Mayor Alta, continuació de la plaça de l'església, és l'inici del nostre itinerari. La senyalització ens guia per l'interior de la població en direcció a l'antiga carretera de Nájera.
El recorregut del Camino en paral·lel a la carretera no té cap dificultat per l'amplitud del sender.
Destaca la seva portada d'un estil romànic tardà. Consta de cinc arquivoltes molt decorades que acaben en capitells que coronen les columnes laterals.
A l'interior del cementiri, en una finestra també originaria de l'hospital de San Juan de Acre, un capitell té la que se suposa que és la més antiga representació escultórica de dos pelegrins descansant i menjant.
Passat el cementiri, el camí diexa el marge de la carretera i s'endinsa entre vinyes. Caminarem uns 3 km amb aquest paisatge: camí de terra i sense desnivells considerables.
Passada la cooperativa vinícola de Sotes el camí torna a trobar-se amb la A-12. Farem un bon tram d'uns 3 km en paral·lel a l'autopista.
Trobem un desviament per anar a Sotes, però continuem cap a Nájera.
Abans d'arribar al desviament de Ventosa trobem una zona de descans. Encara és aviat per aturar-nos. Seguim l'itinerari. No trobarem cap població abans d'arribar a Nàjera.
Ja ens dirigim cap al Alto de San Antón. Malgrat el nom, el desnivell és suau. La major dificultat és que el camí es troba molt erosionat i pedregós.
Quan coronem l'Alto de San Antón, a l'altre vessant hi trobem la vall del riu Najerilla, amb la població de Nàjera al fons, mig amagada per la calitxa de migdia. Som a 8 km del nostre destí.
 |
| Fotografia obtinguda del web de l'Ayuntamiento de Nájera |
Els seus orígens es remunten a l'any 1058 quan el rei de Navarra Garcia III va ordenar contruir un nou monestir on benerar les relíquies de Sant Millan, procendents del Monestir de "Suso" (de arriba).
Sant Millan fou proclamat patró de Castella.
Els Caminaires també ens posem sota la protecció de Sant Millan
L'actual monestir va ser contruït pels monjos benedictins en vàries etapes durant els segles XVI i XVII.
Des de 1898 pertany a l'ordre dels Agustinos Recoletos.
A la biblioteca del monestir s'hi van trobar els primers escrits en llengua castellana i vasca que es coneixen: eren anotacions que que va fer un monjo el dia 13 de juny de l'any 964 preparant el sermó que dirigiria als fidels.
El sistema de ventilació i guies per la seva extracció són els originals.
De l'àmplia visita, destaca l'església, amb una estructura de transició del gòtic al renaixement.
L'altar major està presidit per un llenç representant Sant Millan obra de Fra Juan de Rizzi, alumne de El Greco.
Sant Millan va tenir la consideració de "co patró d'Espanya" juntament amb Santiago fins al concili Vaticà II.
L'original va ser destruïda l'any 1809 per les tropes de Napoleó. Va ser recostruïda i es conserven les plaques d'ivori originals del segle XI, que representen escenes de la vida del sant.
Quan ja comença a enfosquir deixem el monestir de Sant Millan de la Cogolla.
