Data: 28 de setembre del 2019.
Responsables de l'etapa: Elsa Díaz, Rosario Candel i Isaac Sánchez.
Comencem la tercera etapa reunits a
la Igrexa de Santiago a Redondela.
Sortim de Redondela seguint els carrers de la part alta de la població, la més allunyada a la ria, que no veurem en un bon tram.
Passem per Cesante, un petit nucli de població i ja comencem a caminar per espais més forestals.
Seguim el camí passant per Tuimil, ara per zona urbanitzada.
I novament dins del bosc de pins i eucaliptus. Avui gaudim d'un dia clar i assolellat.
Passem pel costrat d'una antiga "casa de postas". Les seves velles parets s'han convertit en un memorial dels pelegrins.
El camí torna a endinsarse per zones ombrívoles del bosc.
Sortint del bosc, en una clariana, tenim a les vistes la ria de Vigo il·luminada pel sol.
I arribem a Arcade. Primer caminem per la vora de la carretera, però en travessar-la passem pel nucli entre dos horreos i un cruceiro.
Anem agafant una mica d'alçada i tornen a apreciar que estem vorejant el final de la ria.
Al final de la ria, on arriba el riu Verdugo, es troba Ponte Sampaio, difícil lloc de pas de cotxes i pelegrins. Però la seva ferma construcció resisteix el pas del temps.
Aquí l'any 1809 es lliurà una batalla amb les tropes napoleòniques on foren derrotades i abandonaren Galicia. Una placa ho commemora.
Travessem Sampaio per estrets i costeruts carrers, però amb molt d'encant.
Passat Sampaio arribem a un tram ple d'història: la Brea Vella de Canicouva. Caminem per sobre de les lloses de la via romana XIX que unia Astorga amb Braga.
S'hi ha habilitat una zona de descans.
Fem un petit descans de reagrupament. Som aproximadament a la meitat de l'etapa.
La ruta continua alternant trams rurals, amb trams més urbanitzat... però gaudint de bonics paisatges.
Tot i que també ens enduem alguna sorpresa: una excursió amb quads que comparteixen camí amb els pelegrins.
Arribem a la capella de Santa Marta, som aproximadament al km 15 de l'etapa.
A uns 500 m trobem les fites que ens indiquen el camí tradicional i el camí alternatiu. Seguim els consells d'alguna guia i agafem el "C. Complementario".
Fins a les portes de la ciutat de Pontevedra seguirem el curs del rio Tomeza.
Comencem la gaudint de la frescor de l'ombra i del remor de les aigües.
La bellesa dels contrastos de llum, vetegació i aigua ens fan aturar sovint.
L'admiració de la grandària d'alguns arbres, com aquest eucaliptus.
El camí va avançant perfectament acondicionat.
Tot i que també ens enduem algun ensurt. Qui deu ser aquest personatge que observa el pas dels pelegrins?
Finalment travessem la linea del tren ja amb el riu canalitzat.
I som a les portes de Pontevedra.
"Pontevedra é boa vila, dá de beber a quen pasa". Aquesta dita destaca l'hospitalitat de Pontevedra i la trobarem escrita al voltant de diverses fonts.
Acabem l'etapa a les portes de A Peregrina.
