Data: 27 de setembre del 2019
Responsables de l'etapa: Mª Teresa Gensana, Eva Garcia i Josep Mª Nonay.
Els Caminaires davant del Consello d'O Porriño
preparats per començar la 2ª etapa.
Comencem la 2ª etapa amb la companyia de l'orballo també conegut popularment com a "lluvia meona". La pluja no ens afecta als bons ànims i serà l'etapa més curta: una mica més de 15 km.
Els primers 3 km els fem per zona de polígons i carretera nacional.
De mica en mica ens anem allunyant de O Porriño i entrant en zones més agrícoles.
Entre els km 3-4 de l'etapa trobem la fita que ens indica que ja som a 100 km de Santiago.
El recorregut per on caminem en direcció a Mos és tranquil i sense dificultats, però no abandonem l'asfalt.
Arribem al nucli de Mos. No hem fet més de un terç de l'etapa, però fem una aturadeta.
Ja tornant a caminar ens trobem un mural que fa pensar: "No pain, no glory" - SIN DOLOR NO HAY GLORIA". La pluja tot i que és molesta per caminar, no causa dolor, de moment...
També passem pel costat del cruceiro de Os Cabaleiros (s XVIII). La poca llum del dia nom ens permet apreciar bé la seva policromia.
Entre el km 7-8 de l'etapa, entrem en una pista forestal. Per fi abandonem l'asfalt. Farem un tram en lleugera pujada.
Fins arribar a Santiaguiño de Antas. És el punt més elevat del recorregut d'avui. No podem visitar la capella perquè està tancada.
Als volstants de Santiaguiño trobem un memorial que convida els pelegrins a reflexionar sobre un greu problema social desgraciadament molt d'actualitat.
Passat Santiaguiño de Antas tornem al camí d'asfalt entre una extensa pineda.
Malgrat la fina pluja i el núvols baixos, a la llunyania ja veiem Redondela.
Entre el km 12-14 caminarem en forta pendent descendent.
En arribar a la plana, passant per sota de les vies del tren trobem una zona de descans amb un pelegrí que espera que algú li posi el seu rostre. Ja som a punt d'arribar a Redondela.
Entrem a Redondela per la N-550. El primer edifici singular que trobem és l'antic convent-pazo de Vilavella.
Seguim pel carrer Pai Cresto i passarem per sota de "Viaducto Pedro Floriani". Una constucció amb una història bastant curiosa i tràgica que val la pena que conegueu.
Seguim els canals de la ria amb intenció d'arribar a l'Atlàntic.
La "baja mar" ens ha allunyat les aigües de l'Atlàntic.
Retornem als jardins del passeig de l'Alameda
sota la mirada del Don Alfonso Rodríguez Castelao
per acomiadar-nos de Redondela, "A vila dos viadutos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada