Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dimecres, 29 de gener del 2014

Samalús-Poblat Ibèric


Data de la sortida: 29 de gener 2014
Sortida preparada per Angel Ramiro
amb la col·laboració del Manolo i de l'Isaac.
Participants: 25 Caminaires
Itinerari: Samalús-Can Flaquer-Can Torrent-Puig del Castell-Samalús
Distància: 8,5 km aprox.

És un itinerari de poca distància, però amb un desnivell de més de 300 m que obliga a caminar a ritme lent.
El dia s'ha presentat molt serè, amb una temperatura de 4-5ºC i amb un vent suau que afavoria la bona visibilitat.



Ens hem traslladat amb cotxe fins a l'aparcament del Centre Cívic (antiga escola) del nucli den Samalús.

Inicialment el camí està pavimentat amb ciment per facilitar l'accés dels vehicles a les masies més properes al poble. La  més destacada és Cal Flaquer.

Pasada la següent masia, Can Pujades, cal deixar el camí pavimentat i seguir per un camí més estret i molt cobert de vegetació. Afortunadament tenim bons guies!

En algun tram la dificultat de pas és evident. Petó tenim unes caminaires molt valentes que van obrint el pas.

Seguint el camí ens anem apropant a can Torrent, la darrera masia de l'itinerari.


Molt a prop de la masia pasem pel costat d'un pou que encara es troba en perfecte estat de servei i ben protegit. 



A l'arribada a can Torrent una petita parada de reagrupament i per prerarar-nos per canviar el ritme.

 La pista que agafem és ampla i en bon estat, però va augmentant el desnivell.
A pas tranquil, i gaudint dels rajos de sol  que ens acompanyen en la major part del camí.

Tal com anem agafant alçada anem descobrint noves vistes de la plana del Vallès il·luminada pel sol del matí.
La pista forestal es troba en molt bon estat, i malgrat el desnivell, anem avançant cap al  Puig del Castell.
L'últim tram per arribar al cim el fem pel costat obac, i el camí és més estret i dificultós.

Restes del que devia ser la muralla exterior del poblat ens donen accés al cim on es troben les restes excavades del poblat ibèric.

Aquestes restes arqueològiques estan en procés de catalogació i pendents de nous treballs d'excavació.
Si voleu coneixer més la seva història cliqueu als enllaços:


Gravació de VO-TV

I ha arribat l'esperat moment de fer la parada de l'esmorzar.

Avui no podrem gaudir ni de cebollas ni de guindillas: el Martín està covant la grip. Tots desitgem que es recuperi aviat!



Malgrat el lloc una mica escarpat, tots hem anat trobant un lloc ben assolellat i segur.

Amb la taula molt ben parada!!!

 I amb la companyia de dos bons amics que ens han acompanyat tot el camí. Esperem que els seus amos no els hagin trobat a faltar!

Vista des del cim del Puig del Castell (632 m)

La baixada ha estat molt més ràpida que la pujada: amb 45 minuts hem arribat a can Torrent.

I per acomiadar-nos, ja hem pogut observar com les plantes comencen a notar que l'hivern va perdent poder: Les argelagues i els romarins de les parts baixes ja comencen a florir!

dimecres, 22 de gener del 2014

Sant Esteve de Palautordera-Castell de Montclús

Data de la sortida: 22 de gener 2014
Sortida preparada per Manel Carbó
amb la col·laboració de Blai Gómez (Resident a St Esteve).
Participants: 24 Caminaires.
Itinerari: Sant Esteve-Embassament-Castell de Fluvià-Castell de Montclús-Sant Esteve.
Distància de la caminada: 10 km aprox.

Els Caminaires ja havíem visitat el Castell de Montclús en vàries ocasions, però avui, amb la col·laboració d'en Blai hem fet un itinerari diferent a l'habitual, coneixent d'altres indrets de la vall del riu Tordera.

Hem començat el recorregut des de l'aparcament que hi ha a l'entrada de la població, seguint la vorera de la carretera que puja cap al Montseny.
Però aviat hem deixat l'asfalt per entrar en contacte amb els camins rurals que comuniquen les masies disperses per aquesta vall.
Aquesta fèrtil plana formada pel curs del riu Tordera i els seus afluents té censades més de seixanta masies, moltes d'elles encara a ple rendiment, i d'altres convertides en centres d'esbarjo i serveis.

Ens hem aturat davant de Can Ribes, just als afores del poble.

Una mica més allunyada, Can Prat, en una petita elevació que permet gaudir d'una magnífica vista del Turó de l'Home i les Agudes.


Seguint cap a ponent, hem arribat fis a l'embassament de la "comunitat de regants" de Sant Esteve. Una bona reserva d'aigua per a les necessitats agrícoles i que actualment també subministra l'aigua potable de la població.
La foto del grup amb el reflex del Montseny sobre les aigües de l'embassament.

 fent la volta a l'embassament, es pot observar una excel·lent vista de la vall, amb la serra del Montnegre amagant el mar.
Hem seguit l'itinerari fins al Castell de Fluvià, actualment una casa de colònies, però que fou testimoni d'importants fets històrics durant la "Guerra dels Segadors".

Ja de camí cap al Castell de Montclús ens hem trobat un caqui amb tota la collita abandonada. El contrast de colors és magnífic!
Una altra novetat de l'itinerari ha estat travessar la Tordera fàcilment pel camí que porta cap a Can Girabent: L'aigua passa canalitzada per sota del camí.

Sorpresa!  Una cabra abandonada...

D'aprop ens hem adonat de que estava llligada amb una corda d'una pota en una estaca.
A Can Girabent es poden observar també alguns animals exòtics.

Passat Can Girabent el camí ja s'endinsa al bosc, però es troba perfectament indicat i no hi ha pèrdua.
L'esforç de la pujada es fa notar, especialment si encara no s'ha esmorzat!
Un pla amb eucaliptus ens permet un petit repòs per agafar forces per arribar al nostre destí. Ja el tenim molt a prop.


El camí que porta al castell arriba arran dels murs fortificats exteriors, seguint el que possiblement era el fossat de defensa.

A través d'unes escales metàliques s'accedeix a la que possiblement devia ser la zona senyorial.

Els murs que l'envolten tenen a un extrem una torre i grans obertures. Al centre hi ha restes d'una antiga torre circular.
 Al mur meridional s'endevinen un merlets de defensa i sota una línia de petites espitlleres.

Si voleu tenir més informació històrica, cliqueu l'enllaç.

Malgrat que el dia ha estat ennuvolat, les vistes des del castell  són magnífiques.

Cap al nord-est es poden veure unes formacions geològiques molt curioses, es coneixen amb el nom de "Penyes de Can Jeroni", amb unes estranyes formes provocades per l'erosió de la roca.

I com que ja anàvem bastant passats d'hora, hem esmorzat amb gran plaer, com a cada sortida!

I també hem aprofitat per donar la benvinguda a una nova Caminaire: La Isabel. Esperem que es trobi a gust entre nosaltres i gaudeixi molt de les caminades.

I com forma part de les nostres tradicions: ESTA CHICA SE MERECE UNA OLA.....!!!