Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallgorguina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallgorguina. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 de febrer del 2022

Vallgorguina-Dolmen Pedra Gentil-Sta Eulàlia de Tapioles

 

Data de la sortida: 9 de febrer 2022
Participants: 36 Caminaires
Sortida preparada per Gil Méndez i Pere Pont.

Recorregut circular amb sortida i arribada al poble de Vallgorguina.

Grau de dificultat: 2/5 (Baix).

Distància: 8.8 km
Desnivell acumulat: 260 m.

El punt de trobada ha estat un aparcament que està situat a 100 m de la plaça de l'església i creuant la carretera vella.


Visitem la Plaça de la Vila de Vallgorguina, una bonica població d'uns 3.000 habitants a la comarca del Vallès Oriental, situada entre les serres del Corredor i del Montnegre.

Baixem per la vorera de la carretera un 100 m per travessar la Riera de Vallgorguina.
Arribats al sender que voreja la riera l'anirem seguint en paral·lel. Està senyalitzat com un tram de la "Ruta de la Tourdera".

És un tram molt agradable i per gaudir del grans plàtans típics dels boscos de ribera.

Al marge de la riera trobem les restes de l'antiga esglesia de Sant Andreu de Vallgorgina.

Continuem avançant seguint el sender que voreja la riera, passarem tocant a la depuradora de Vallgorgina.

Arribem a l'enllaç amb la pista que està senyalitzada en direcció a Sant Celoni i Palautordera. Agafem aquest desviament.

Seguint el camí, a uns 500 m, trobem un desviament que s'endinsa al bosc. Els nostres guies ens tenen gaurdada una sorpresa...

Anem trobant diverses escultures en fusta, imitant l'estil dels moais de l'illa de Pasqua.
Moais de Vallgorguina. Autor desconegut.

Ens ha agradat la sorprenent descoberta, però l'entorn encara ens agrada més: un sender estret entre vegetació baixa i magnífiques sureres.

Recuperem la pista un 100 m més amunt.

Seguim pujant per la pista, el desnivell es suau i es fa agradable. Seguint la pista arribarem al dolmen del la Pedra Gentil.

Però els nostres guies ens desvien per un corriol a l'esquerra i ens tornem a endinsar pel magnífic bosc.

El sender ens condueix fins arribar al dolmen des de  una altra perspectiva: surts del bosc i te'l trobes davant teu!!!

Dolmen Pedra Gentil

Es tracta d'una construcció megalítica funeraria d'un 4000 anys d'antiguitat. Fou descobert i reconstruït cap 1855 pels propietaris del Mas Pradell. És també famós per les llegendes sobre bruixeria que es coneixen per la contrada.




Informació del Parc del Montnegre i el Corredor sobre el dolmen.
Nosaltres aprofitem el magnífic i assolellat emplaçament i per esmorzar i gaudir del matí i de les vistes.

Vista del massís del Montseny

Reprenem el camí cap a Santa Eulàlia de Tapioles. Haurem de deixar la pista i agafar un desviament, però no té pèrdua, està perfectament senyalitzat.

Deu minuts de caminada i sobtadament, amagada entre pins, arribem a l'església de Santa Eulàlia de Tapioles.

Els orígens d'aquesta església es remunten a l'Edat Mitjana. Es tenen referències des de l'any 878.
 


Les restes que es poden observar: campanar, cementiri i nau central de l'església, majoritàriament foren construïdes a mitjans del s. XIX pels propietaris de can Pradell, i formen part de les seves propietats.

Possiblement, l'absis que tanca la nau de l'església és l'única resta de l'antiga església romànica.
Desafortunadament el lloc es troba totalment abandonat i degradat.

Retornem a la pista del Corredor.
Uns 15 min de caminar i arribem a la casa pairal d'aquest territori: la Masia de can  Pradell de la Serra.
Segons explica el web de l'Ajuntament de Vallgorguina, es tenen referències documentals des de 1362.
L'edificació actual data de 1843. 

Deixem can Pradell i continuem per la pista del Corredor.
Una mica més endavant, deixarem la pista principal i agafem en desviament del SL C-71.

Comencem a baixar sense dificultats.
A mitja baixada, deixem el SL C-71 que ens portaria cap a can Clarens i seguim el desviament d' un camí paral·lel més al sud. Hi ha una senyalització antiga de pedra.

Continuem baixant i passarem pel costat d'una caseta forestal.
Fins arribar al marge de la  riera d'Arbúcies.
Travessem el camí que baixa de can Clarens i continuem vorejant la riera.

Fins arribar a un petit pont que travessa la riera.
I ja hi som! hem arribat a l'aparcament des d'on hem començat l'excursió d'avui.
A les 12.30 h iniciem el retorn per anar a dinar a casa. Hem gaudit d'un gran matí!

La colla dels Caminaires de la sortida.












dijous, 20 de novembre del 2014

Vallgorguina-Santuari del Corredor

Data de la sortida: 19 de novembre 2014
Sortida preparada per Isaias Ruiz.
Participants: 29 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a Vallgorguina-aparcament del dolmen "Pedra Gentil".
Caminada: GR-92: Can Pradell-El Trull-Santuari del Corredor.
Distància recorreguda: 12 km aprox.


Itinerari d'anada i tornada fent el mateix recorregut.

Hem seguit la psita ampla evitant les dreceres que segueix el GR-92.


Novament un dimecres esplèndid: cel ras amb un blau intens i atmosfera neta que convida a gaudir de la natura.

Temperatura fresca: 4ºC a les 9 del matí, que anirà pujant fins al 15ºC al migdia.


Avui ens aconmpanya una nova gosseta caminaire: la Xica. Haurem de mirar de trobar-li un mocador "a mida" perquè no el perdi...
El Nano li fa de padrí en la presentació de societat.



I comencem a pujar...
Els rajos de sol, encara molt esbiaixats, lluiten per evitar l'espesa vegetació.
El camí ample i en perfectes condicions.


Els polars ens protegeixen de la frescor del matí; ràpidament aenm pujant de pulsacions. El desnivell és suau però constant.



A poc més d'uns 15 min. de camí ja trobem Can Pradell de la Serra. La masia actualment no té activitats agrícoles. Els caps de setmana obre un restaurant.



Nosaltres seguim el camí deixant enrere Can Pradell.



Seguim avançant per la pista, vorejats d'un bosc espès d'alzines sureres.



És un tipus de bosc molt típic d'aquesta zona i que s'estèn cap al nord tot ocupant la major part de les obagues de la Serralada Litoral.



En aquest temps es fan molt de notar les cireres d'arboç, estem en ple temps de collita.


La colla de Caminaires va estirant-se ...

I van formant-se petits gups que van caminant  al seu ritme.

Hem sobrepassat la meitat del trajecte i esn trobem la masia del Trull.
El simpàtic masover que ens ha vist arribar ens comenta que el nom de la masia ve de que antigament hi havia un molí d'oli.
Està completament restaurada.



Continuem guanyat alçada, tenim dos exploradors que ens van obrint camí.
La Xica  s'ho està passant d'allò més bé, amunt i avall, descobrimt nous móns.


Les més valentes de la colla, elles al seu ritme, desitjant que la nostra fita  sigui ja a prop... Portem  gairebé 2 hores de camí, el sol ja s'ha aixecat no podem ser gaire lluny.



L'últim tram és més planer. Tot el recorregut està perfectament senyalitzat amb els indicadors de GR: ratlles blanca i vermella.



Ja som al Santuari del Corredor, a 633 m d'alçada.  El magnífic campanar, coronat de merlets esglaonats i gàrgoles amb caps d'animals fantàstics, ens dóna la benvinguda-

El Santuari del Corredor té els seus orígens, al voltants de 1530, quan un pagès de la parròquia de St Andreu del Far anomenat Salvi Arenes rebé llicència del Sr. bisbe per construir una capelleta  en terres seves dedicada a la deboció de Nostra Senyora del Socors.

Van ser dos religiosos occitans, mossèn Bernat Penitència i mossèn Lleonard Claus entre 1540 i 1600, els impulsors del Santuari aconseguint la construcció dels edificis religiosos que actualment el componen.

Si voleu conèixer la història del Santuari del Corredor, cliqueu aquí.



A restablir energies! Esmorzar gaudint d'un sol de tardor molt agradable.



Moment també per intercanviar impressions i fer preparatius, s'acosten esdeveniments...



Ja arriben les primeres taronges de "collita pròpia". El taronger del Martí, l'haurem de declarar "arbre protegit"... què bones!



I també tenim celebració: el Manel fa 62 anys.
En Joan, amb la seva harmònica ens interpreta "Aniversari feliç".



La coral femenina ... més afinada que mai!

I, como no, este chico se merece... UNA OOOLAAA...

Acabem la nosta estada al Corredor amb la foto del grup


I camí de baixada, a un ritme bastant més ràpid.

El massís del Montseny, a l'altre costat de la vall. La claretad del día ens permetia tenir visibilitat fins a Collcerola-Sant Llorenç-Montserrat.

A les 13.30 h. ja érem als cotxes a punt per tornar cap a casa.

Alguns. però, no han volgut deixar passar l'ocasió de visitar el "Dolmen de Pedra Gentil".

Sabeu que també té una llengenda? Si la voleu conèixer, cliqueu aquí.