Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 26 de novembre del 2015

Samalús-Font de Vallfigueres

Data de la sortida: 25 de novembre 2015
Sortida preparada per Pedro Castellano i Martí Colomer
Participants: 24 Caminaires.
Dia de núvols i sol amb temperatura fresca: 3-14ºC.


Desplaçament amb cotxe fins a Samalús.
Itinerari linial.
Distància: 9,5 km aprox.
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà).


Punt de sortida i d'arribada: aparcament del costat del camp de futbol de Samalús, a l'entrada del poble.

Comencem el dia amb el cel ennuvolat i temperatura fresca, però no ha glaçat com en dies anteriors.


Iniciem el recorregut seguint el camí que surt del costat de l'aparcament en direcció nord, amb habitatges aïllats a la vora del camí.

Passem pel costat de Can Ferrer Vell, però girem a la dreta.


Seguim passant  pel darrere de Can Flaquer, una masia molt senyorial.


A prop de Can Pujades, arran de camí. trobem aquesta làpida amb uns versos de Mossèn Cinto Verdaguer. Entrem en un corriol estret i que va fent-se  costerut.
Des de fa no gaire temps, està senyalitzat el sender SL-C 89 al Puig del Castell.

El camí ha estat molt millorat amb l'emplaçament d'escales de fusta que faciliten l'ascensió d'aquest tram.



Passada la 2ª escala de fusta, abandonem el sender del Puig del Castell i seguim pel camí de la dreta, delimitat per una tranca de filat metàlic bastant alta.


El camí no està senyalitzat, però és ample i en bon estat. El desnivell continua en  suau ascens. Seguim sempre en direcció NE.



Entre les clarianes del bosc  tenim unes vistes magnífiques de la plana de la Depressió Prelitoral. El sol va obrint-se pas entre els núvols.



La pista, des de mig camí s'aplana vorejant el vesant de la muntanya.  Trobem un perillosa tanca: una barra de ferro ben aferrada amb cadenats.


Passem pel costat de les runes d'una casa.



I quan s'arriba a la part baixa d'una torrentera per on actualment no hi baixa aigua, una gran pollancre ens assenyala el lloc on es troba de Font de Vallfigueres.


El lloc ha estat desbrossat recentment. Ens hi trobem un inesperat bon raig d'aigua.

La font està protegida per unes bones dovelles de pedra.


Gravat a la pedra sembla desxifrar-se el símbol de "JHS" (Jesús Salvador del Homes)  amb una creu i la data de 16-49.

A sobre, superposada amb ciment, la data 1909; possiblement una antiga restauració de la font.


Com que la font està en una zona molt obaga, decidim buscar una zona més alta i més assolellada on fer l'esmorzar.
 Com sempre al voltant de les nostres estovalles i de tot el que compartim.


Un bon moment de descans i de convivència.

Seguint la tradició, la foto de la colla al voltant 
de la Font de Vallfigueres.



Fem la tornada seguint el mateix camí, ara amb una temperatura més agradable.



I també gaudint dels extraordinaris paisatges de la nostra comarca del Vallès.



A les 12 ja som al punt de sortida i donem per acabada l'excursió.


Àlbum de la sortida. Clicar.

dimecres, 25 de novembre del 2015

Sant Pau, Recinte Modernista-Turó de la Rovira


Data de la sortida: 18 de novembre 2015
Sortida preparada per Eva Garcia i Manel Carbó
Participants: 22 Caminaires.
Dia assolellat 10-21ºC.

Desplaçament amb tren a Barcelona Clot-Aragó.
Visita cultural al Recinte Modernista de Sant Pau i al Turó de la Rovira.
Itinerari circular, amb sortida i arribada a l'estació de Renfe.
S-A: Sortida i arribada.
V: Visites
E: Esmorzar - D: Dinar.

Arribem a Barcelona passades les 9. Ens trobem amb un dia clar i temperatura agradable.

Fem el trajecte fins a l'antic hospital de Sant Pau caminant, fent honor al nostre nom.
L'antic Hospital de Sant Pau, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 1997, després de la construcció del nou hospital a l'angle N-E del recinte, des de l'any 2014 s'ha obert al públic i es poden visitar els edificis restaurats.

A les 10 h. en punt, ens recull la nostra guia, l'Esther, i després de passar estrictes mesures de seguretat, comencem la visita.

Comencem la visita baixant al soterrani on poden visionar un documental sobre la història de l'antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, els orígens del qual es remunten a l'any 1401 quan el Consell de Cent i el Consell Catedralici acorden la seva construcció.



Projecte inicial d'en Domènech i Montaner.
Pavellons que va executar i que són Patrimoni Mundial
A principis del segle XX l'Ajuntament de Barcelona rep un important llegat econòmic d'en Pau Gil, un banquer barceloní establert a París. Amb aquest llegat s'acorda construir un nou hospital per satisfer les necessitats sanitàries de la ciutat i s'encarrega el projecte al prestigiós arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Comencem el recorregut a la Sala Hipòstila (també coneguda com ala de Columnes). Una gran sala subterrània de 465 m2, on arribaven els túnels que comunicaven tots el pavellons. En els últims anys com a hospital s'hi instal·laren els quiròfans d'urgències.
És d'admirar l'estructura i decoració de les voltes que sustenten tot el pes.


Una part dels túnels ja ha estat restaurada i ens permet apreciar el canvi, recordant com eren de lúgubres, pintats de verd en temps hospitalaris.
Des del soterrani accedim directament als jardins.

Era un nou model d'hospital: pavellons aïllats per a les diferents especialitats i funcions i amplis jardins que ajudessin a millorar le recuperació dels malalts.


El primer pavelló que observem és el que es troba enfront de l'edifici de l'Administració.
Es tracta del Pavelló d'Operacions, el més gran i singular de tots els que executà Domènech i Montaner.


De la seva façana destaca la decoració amb mosaic obra de Mario Maragliano: a l'arc superior l'escut de Catalunya i les inicials PG del mecenes Pau Gil. A costat de la tribuna, grans àligues coronades per metges il·lustres de la història de l'hospital
Els àngels que coronen l'edifici són obra d'Eusebi Arnau, i els lleons de les cantonades, obra de Pau Gargallo.
A la part posterior s'han restaurat les tres absis de vidre on eren els quiròfans. A començament del s. XX  operaven amb llum natural.


Al costat esquerre estan situats els 4  pavellons femenins: Puríssima, Carme, Mercè i Montserrat, amb una estructura gairebé idèntica, però amb l'ornamentació singular.



Al costat dret els 4 pavellons masculins: els sants Salvador, Leopold, Rafael i Manuel.
Destaca la torre circular del lateral. Es tracta d'un dipòsit d'aigua que havia de garantir el subministrament d'aigua en cas de que fallés el subministrament general.


S'ha fet la restauració del pavelló de Sant Rafael, l´últim que va construir Domènech i Montaner i que podem visitar.

Podem apreciar l'ornamentació escultòrica i ceràmica de la porta principal.


L'interior diàfan del pavelló, amb molta il·luminació natural, tot ell recobert de ceràmica per facilitar la higiene.

La nostra guia Esther ens mostrava fotos d'èpoques anterior per poder valorar els processos d'adaptació a les necessitats hospitalàries, com per exemple, dividir la nau en dos pisos, i com s'ha fet la restauració per poder valorar l'obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Continuem la visita cap a l'edifici de l'Administració.
Concebut com la porta d'entrada principal al recinte hospitalari, se'l dotà d'una gran magnificència decorativa. Destaca especialment la torra del rellotge.


Vestíbul principal amb arcs i cúpules ornamentades amb trencadís ceràmic.

L'escala principal, amb la porta coronada per un arc ogival amb el relleu de Sant Martí donant mitja capa a un pobre necessitat.

Accedim al passadís galeria de la planta noble. La imatge val més que mil paraules... Està situada a sobre dels arcs d'entrada de la porta principal.

La sala Pau Gil, antiga secretaria i arxiu de l'hospital, destaca la decoració de les voltes, la primera amb l'escut de la Creu i la segona amb el de Sant Pau.

Actualment és una sala de conferències i de cursos mèdics i científics.


De camí cap a la Sala d'Actes ens aturem sota la cúpula.

Es tracta d'una construcció molt original, perquè es recolza sobre un arc amb una petita cúpula vidriada que ofereix una lluminositat especial.

L'accés a la Sala d'Actes, actualment coneguda com a "Sala Lluís Domènech i Montaner" ens deixa bocabadats tant per les seves dimensions: 14 x 11 m de planta i 18 m d'altura, com per la seva ornamentació de columnes, arcs ... una meravella.

Detall de les voltes del sostre, suportades per dos gras arcs, completament recobertes de ceràmica.

La paret dominant de la Sala està decorada amb un gran arc, amb un relleu que representa l'escut de la unió dels hospitals que originaren l'hospital de la Santa Creu. Sota cinc arcs lobulats un fris de ceràmica que imita un cortinatge.

A mitja alçada una balconada amb una inscripció esculpida:

"Ampareu Senyor als benefactors y als asilats d'aquesta santa casa aixís en la terra com en lo cel e inspireu sentiments de caritat envers d'ella amen".



Al costat oposat de la sala un gran quadre, obra d'Aleix Clapés (1846-1920)

Trasllat de les despulles de Santa Eulàlia des de l'Església de Santa Maria del Mar a la Catedral.
Vista del recinte des de l'interior de la Sala d'Actes.

Abans de marxar de Sant Pau, ens fem la foto de record.

En sortir de Sant Pau fem una aturada en una zona enjardinada de la Ronda del Guinardó per refer forces i preparar-nos per la pujada al Turó de la Rovira.

Passada l'Av. Mare de Déu de Montserrat ens hem dirigit cap al carrer del Telègraf on hi ha escales mecàniques i un ascensor que ens ajuda a superar el desnivell.

Som a la part alta del Guinardó. De mica en mica es va ampliant l'horitzó sobre la ciutat.

Comencem a caminar per senders del Par del Guinardó amb indicacions que ens orienten cap al Turó de la Rovira, sempre en direcció de Sud-Oest.

A l'últim tram per arribar dalt de Turó de la Rovira cal superar unes escales molt empinades, per on ens desvien des del Carrer Marià Labèrnia, que està en obres per facilitar l'accés.

La vista en direcció al mar és magnífica, tot i la lluminositat del dia, el reflex del sol no ens permet apreciar amb claredat  l'horitzó.

Mirant cap a ponent, en direcció al Montseny.

Panoràmica des del Tibidabo a Sant Adrià

El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) ha fet una actuació per preservar el valor històric de les restes  com a testimoni de la Guerra Civil i lloc on s'establiren "Barraques" des dels anys 40 als anys 90.


A finals del 1937 s'hi van instal·lar 4 bateries antiaèries  per protegir la ciutat dels bombardejos.
Hi ha restes dels seus emplaçaments, i dels pavellons dels soldats i comandaments.
Acabada la guerra,  els mateixos emplaçaments que van servir per soldats, comandaments i canons, foren ocupants per famílies, formant-se una agrupació de 110 barraques amb més de 600 habitants. era el "Barrio de los Cañones".

Actualment és un mirador molt apreciat sobre la ciutat de Barcelona.

Abans d'abandonar el Turó de la Rovira, 
en fem la foto de grup amb la ciutat de fons.

Comencem la baixada cap a l'antiga pedrera de Can Baró, passant per sobre d'ella a través d'un punt de fusta.

I tornem a entrar al Parc del Guinardó, ara de baixada.

Aquest parc, creat l'any 1910, com el de Montjuïc, fou dissenyant per Forestier i executat per Nicolau Rubió i Tudurí.
L'antiga "Font del Cuento" s'ha transformat en una petita cascada i una conducció d'aigua que recorre el parc.


Dinem a les taules que hi ha al mateix parc. 

I ens acomiadem del Parc del Guinardó que tan bé ens ha acollit, saludant el "nen del aro".

Amb poc més de 40 minuts fem el trajecte de baixada fins a l'estació de Clot-Aragó per fer el retorn cap a casa.