Data de la sortida: 27 de novembre 2019.
Participants: 36 Caminaires.
Sortida preparada per: Manel Carbó i Isabel Molina.
Hem fet reserva de grup amb audioguia.
Temps de la visita 1.45 h. aprox.
L'Eusebi Güell, important industrial barceloní (1846-1918), havia conegut el jove arquitecte Antoni Gaudí a l'Exposició Universal de París l'any 1878, i la seva admiració per Gaudí el convertí en el seu mecenes i protector.
El jove empresari industrial s'havia casat l'any 1871 amb Isabel López, filla del banquer i empresari Antonio López, marquès de Comillas.
Quan l'Eusebi Güell decidí construir un nou palau que mostrés la seva importància econòmica i social, decidí encarregar l'obra a l'Antoni Gaudí.
L'edifici havia de servir d'habitatge familiar i també de seu social i de trobada de la puixant burgesia catalana.
L'edifici es compon d'un total de set plantes. La característica bàsica de l'edifici és la riquesa i varietat d'espais, distribuïts de forma desigual en cada planta, al voltant de la sala central, de tres pisos d'alçada, donant una aparença de ser un edifici més gran del que és per la seva superfície real.
Va ser construït entre 1886-90, però fou innaugurat oficialment l'any 1888, coincidint amb l'Exposició Universal a Barcelona. Entre d'altres, fou visitat per la reina regent Maria Cristina i també pel president dels Estats Units Grover Cleveland.
L'edifici fou construït amb pedra calcària de pedreres del massís del Garraf també propietat d'Eusebi Güell. La gran innovació tècnica en el tractament de la pedra fou la utilització per primera vegada a Barcelona d'una serra mecànica per tallar i polir la pedra.
Les dues portes de l'entrada principal, de grans dimensions per permetre l'entrada i sortida de carruatges, tenen forma d'arc parabòlic. Destaca el treball de forja, especialment el la part superior. Al centre de cada arc, les inicials del seu propietari E-G.
Entre els dos arcs, una escultura de ferro forjat que és una al·legoria a la Renaixença de Catalunya: Les quatre barres de l'escut de Catalunya envolten una columna, coronada per un casc amb l'au fènix amb les ales esteses, símbol de la Renaixença.
El segon nivell de la façana correspona la planta noble, acabada amb pedra polida. Destaca la tribuna sustentada per 21 mènsules a la part inferior i 12 a la superior. Els tancaments i guarniments de les finestres són de forja.
El tercer nivell de la façana correspon al segon i tercer pis, en aquest cas de pedra repicada.
La part superior, barana del terrat, està acabada amb merlets. Al merlet central hi ha l'any de la innauguració: 1888 amb una grafia que recorda els antics cabdells de llana en homenatge a la indústria tèxtil de l'amo.
Entrem a l'interior. El contrast entre la penombra interior i la llum exterior és un joc de llum estudiat per realçar la filigrana de la forja.
La planta baixa era la cotxera dels carruatges, l'habitatge dels porters, amb una petita cabina amb finestra a l'exterior i el magatzem de productes agrícoles. Actualemt és l'acollida de visitants.
El soterrani, on s'allotjaven les quadres i la carbonera, observem els pilars de maó que suporten l'estructura de l'edifici, sobre els quals descansen les voltes de canó fetes amb tova de maó.
Tornem a la planta baixa. Pujant per l'escala principal (també hi ha la de servei), arribem a l'entresòl.
A l'entresòl es trobava el despatx del Sr Güell, amb una gran sala d'espera, i altres dependències relacionades amb l'activitat empresarial.
L'escala d'honor ens condueix a la planta noble.
és en aquesta planta on trobarem en tot el seu esplendor la capacitat de creació artística i geni de Gaudí. Tota una síntesi d'estils àrab, bizantí, naturalista... per quedar embadalits.
Una de les estances principals és el menjador, amb la taula i les cadires originals de la família Güell, una llar de foc decorada amb fusta de noguera i amb llum natural de la façana principal.
Fins i tot disposaven d'una petita sala de música per a les celebracions.
Enteixinat del sostre del menjador, de clara inspiració mudèjar.
El menjador també es comunica amb la "Sala de Confiança-tribuna de fumadors", orientada al pati de l'interior de l'illa.
La "Sala de Confiança" vista des de l'exterior. La balconada i finestres superiors corresponen als dormitoris. El balcó està coronat per un umbracle de ferro i fusta que dóna continuïtat a l'estructura de la tribuna.
Entrar al saló central és una de les experiències més impactants de tot el palau per la magnificència de l'espai.
El saló ocupa el centre de tres pisos d'alçada. La seva cúpula sobrepassa el terrat. L'espai va ser concebut com una sala de concerts en què l'orgue és el protagonista i la cúpula fa de gran altaveu. Al seu voltant s'articula tota la distribució de la zona noble del palau.
La manca de llum directa natural realça l'entrada de llum per perforacions de diferent diàmetre produint la sensació de trobar-se sota la volta celestial.
Quan se celebraven concerts, els invitats se situaven a la planta del saló on era també l'organista; un pis més amunt, en una tribuna, l'orquestra; en el pis següent les veus corals i per sobre de tots els tubs de l'orgue.
Al saló també s'hi celebraven oficis religiosos: una petita capella amb portes permetia convertir el saló en l'extensió de l'altar.
Les escales que condueixen a la tribuna de l'orquestra i al pis superior on es troben les habitacions de la família.
Donant a la façana principal es trobaven les habitacions del matrimoni. Totes dues amb una distribució molt semblant, però la de la senyora amb una decoració molt més treballada.
Per les estances d'aquesta planta també podem observar part del mobiliari de la família Güell que s'ha conservat.
Les golfes estan tancades per obres.
I arribem al terrat, un dels espais més màgics del Palau Güell, destaca per les seves vint xemeneies totes elles diferents, i l'agulla central de 15 metres d'alçada.
Per primera vegada, l'Antoni Gaudí utilitza el trencadís de ceràmica per recobrir els capellets de les xemeneies, convertint-les en elements escultòrics.
Però no és només el trencadís, el genial artista està experimentant un llenguatge arquitectònic innovador que estarà present en tota la seva obra i el farà universal.
També experimenta amb les possibilitats de maó complementant un univers creatiu genial obert als materials més senzill.
Al mig del terrat es pot veure l’agulla cònica,
que corona el palau. De 15 metres d'alçada per
damunt del terrat amb tres parts diferenciades:
la cúpula, la llanterna (revestida amb pedra vitrificada procedent dels forns de calç) i el penell-parallamps, en el qual es troba una rosa dels
vents esfèrica, un ratpenat i una creu grega.
Vista del saló central des de l'interior de l'agulla.
De l'exposició "La cara oculta del Palau Güell" (juny-2017, febrer-2018)
Ramon Manent.
