Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dissabte, 12 de febrer del 2022

Vallgorguina-Dolmen Pedra Gentil-Sta Eulàlia de Tapioles

 

Data de la sortida: 9 de febrer 2022
Participants: 36 Caminaires
Sortida preparada per Gil Méndez i Pere Pont.

Recorregut circular amb sortida i arribada al poble de Vallgorguina.

Grau de dificultat: 2/5 (Baix).

Distància: 8.8 km
Desnivell acumulat: 260 m.

El punt de trobada ha estat un aparcament que està situat a 100 m de la plaça de l'església i creuant la carretera vella.


Visitem la Plaça de la Vila de Vallgorguina, una bonica població d'uns 3.000 habitants a la comarca del Vallès Oriental, situada entre les serres del Corredor i del Montnegre.

Baixem per la vorera de la carretera un 100 m per travessar la Riera de Vallgorguina.
Arribats al sender que voreja la riera l'anirem seguint en paral·lel. Està senyalitzat com un tram de la "Ruta de la Tourdera".

És un tram molt agradable i per gaudir del grans plàtans típics dels boscos de ribera.

Al marge de la riera trobem les restes de l'antiga esglesia de Sant Andreu de Vallgorgina.

Continuem avançant seguint el sender que voreja la riera, passarem tocant a la depuradora de Vallgorgina.

Arribem a l'enllaç amb la pista que està senyalitzada en direcció a Sant Celoni i Palautordera. Agafem aquest desviament.

Seguint el camí, a uns 500 m, trobem un desviament que s'endinsa al bosc. Els nostres guies ens tenen gaurdada una sorpresa...

Anem trobant diverses escultures en fusta, imitant l'estil dels moais de l'illa de Pasqua.
Moais de Vallgorguina. Autor desconegut.

Ens ha agradat la sorprenent descoberta, però l'entorn encara ens agrada més: un sender estret entre vegetació baixa i magnífiques sureres.

Recuperem la pista un 100 m més amunt.

Seguim pujant per la pista, el desnivell es suau i es fa agradable. Seguint la pista arribarem al dolmen del la Pedra Gentil.

Però els nostres guies ens desvien per un corriol a l'esquerra i ens tornem a endinsar pel magnífic bosc.

El sender ens condueix fins arribar al dolmen des de  una altra perspectiva: surts del bosc i te'l trobes davant teu!!!

Dolmen Pedra Gentil

Es tracta d'una construcció megalítica funeraria d'un 4000 anys d'antiguitat. Fou descobert i reconstruït cap 1855 pels propietaris del Mas Pradell. És també famós per les llegendes sobre bruixeria que es coneixen per la contrada.




Informació del Parc del Montnegre i el Corredor sobre el dolmen.
Nosaltres aprofitem el magnífic i assolellat emplaçament i per esmorzar i gaudir del matí i de les vistes.

Vista del massís del Montseny

Reprenem el camí cap a Santa Eulàlia de Tapioles. Haurem de deixar la pista i agafar un desviament, però no té pèrdua, està perfectament senyalitzat.

Deu minuts de caminada i sobtadament, amagada entre pins, arribem a l'església de Santa Eulàlia de Tapioles.

Els orígens d'aquesta església es remunten a l'Edat Mitjana. Es tenen referències des de l'any 878.
 


Les restes que es poden observar: campanar, cementiri i nau central de l'església, majoritàriament foren construïdes a mitjans del s. XIX pels propietaris de can Pradell, i formen part de les seves propietats.

Possiblement, l'absis que tanca la nau de l'església és l'única resta de l'antiga església romànica.
Desafortunadament el lloc es troba totalment abandonat i degradat.

Retornem a la pista del Corredor.
Uns 15 min de caminar i arribem a la casa pairal d'aquest territori: la Masia de can  Pradell de la Serra.
Segons explica el web de l'Ajuntament de Vallgorguina, es tenen referències documentals des de 1362.
L'edificació actual data de 1843. 

Deixem can Pradell i continuem per la pista del Corredor.
Una mica més endavant, deixarem la pista principal i agafem en desviament del SL C-71.

Comencem a baixar sense dificultats.
A mitja baixada, deixem el SL C-71 que ens portaria cap a can Clarens i seguim el desviament d' un camí paral·lel més al sud. Hi ha una senyalització antiga de pedra.

Continuem baixant i passarem pel costat d'una caseta forestal.
Fins arribar al marge de la  riera d'Arbúcies.
Travessem el camí que baixa de can Clarens i continuem vorejant la riera.

Fins arribar a un petit pont que travessa la riera.
I ja hi som! hem arribat a l'aparcament des d'on hem començat l'excursió d'avui.
A les 12.30 h iniciem el retorn per anar a dinar a casa. Hem gaudit d'un gran matí!

La colla dels Caminaires de la sortida.












dilluns, 7 de febrer del 2022

Pels boscos de Santa Agnès de Malanyanes

Data de la sortida: 26 de gener 2022
Participants: 35 Caminaires
Sortida preparada per Pere Pont i Gil Méndez

Itinerari circular amb sortida i arribada a la plaça de l'església de Santa Agnès de Malanyanes.

Grau de dificultat: 2/5 (Baix)
Algun tram curt amb desnivell i ferm relliscós.
Distància: 8.5 km
Desnivell acumulat: 300 m

Ens anem reunint a la plaça de l'església de Santa Agnès, a la part alta del poble. Tenim un matí força fred, per tant és qüestió de posar-se en marxa.

Comencem a caminar  pel camí que surt del costat del campanar.

Anem a parar al carrer més alt del poble, entre el bosc i la zona urbanitzada, amb noves construccions.

Al final del carrer girem cap a l'esquerra per entrar a la zona boscosa. Trobem una gran pedra amb la situació de les principals masies de la zona.
Seguim recte en direcció a l'ermita.

Aviat trobem senyalització  que ens indica que anem pel camí correcte. Ens endinsem al bosc.

En sortir del bosc, el camí passa entre camps de conreu i can Amat, una important explotació ramadera.

Seguim el camí, sense agafar un desviament a la dreta i després d'una curta pujada trobem l'ermita de Sta. Maria de Malanyanes. Hem tardat uns 30 min en arribar-hi.

Els masovers de ca l'Alzina, veïns de l'ermita, ens han facilitat la clau per poder visitar-la.
Si voleu més informació, cliqueu l'enllaç: visita del 9 de set. 2015

Tornem enrere i fem la baixada fins trobar la cruïlla anterior. Ens desviem cap a l'esquerra. Ara ja no trobarem cap senyalització, però els nostres guies d'avui coneixen molt bé el territori.

Seguim caminant per la part baixa rodejant el turó Cremat. És la zona més ombrívola del recorregut.

El camí es fa més pendent, som aproximadament al km 2.5, i es nota que és camí de pas de ramats per les petjades que trobem.

Després de l'esforç arribem a la masia del Turó Cremat.


Seguim vorejant el turó, ara en sentit de lleugerament ascendent.

Arribem a la part alta en un encreuament on ens reagrupem. El sol ha anat guanyant verticalitat  i ens escalfa amb els seus rajos.

Avancem en direcció Nord. Aquest tram més alt del recorregut és el més agradable, fem aproximadament un 2 km per bon camí amb lleugeres ondulacions.

Cap a la meitat de la ruta, passem una zona on s'està tallant bosc per fer-hi conreu. Més endavant trobem una bona clariana per fer l'aturada de l'esmorzar i refer forces.

Retornem al camí que voreja can Mates.

La finca de can Mates està encercalada per una tanca i el bosc no permet poder veure-la.

A partir de can Mates seguirem en sentit descendent. Trobem alguna clariana que ens permet gaudir de les vistes.


Continuem baixant, i cap al km 6 del recorregut, deixem la pista per agafar un desviament a la dreta. Volem allargar una mica la caminada i passar per ca l'Esquerrà.

El corriol és molt agradable i enllaçarem amb una altra pista que ve  de la urbanització Sant Carles.

Enllacem amb l'altra pista i caminem entre bosc i camps de conreu.

Arribem a ca l'Esquerrà, lloc de naixença del nostre company Pere, on ens reben amb un refrigeri, que agraïm.

Els amfitrions, acompanyats pel Pere i la Lluisa, unes amistats de molt de temps.

Sortim de ca l'Esquerrà per fer l'últim tram del nostre recorregut.

El camí fins arribar a la població és planer i fàcil.

En uns 15 min de camí arribem al punt de sortida.

De mica en mica anem arribant tota la colla a la plaça de l'església i donem  per acabada la sortida.

La colla de la sortida d'avui.