 |
| Caminada per la Serralada Litioral: Contrast de paissatges |
Data de la sortida: 10 de maig 2017
Sortida preparada per Josep Mª Nonay, Ana Pérez i Mª Àngels Muñoz
Participants: 27 Caminaires.
Itinerari lineal d'uns 12 km en total.
Grau de dificultat: 2: Fàcil.
Sense senyalització.
Recorregut molt variat que alterna camins i pistes amples, algun tram asfaltat; però també senders estrets per les vores de les rieres amb molta vegetació.
S-A: Sortida i Arribada
E: Lloc per esmorzar
V: Visita a l'església de Sant Esteve
PG: Pou de glaç.
Ens hem desplaçat amb cotxe fins Dosrius. Hi ha un bon aparcament sortint/entrant del poble per la B-510 en direcció a Argentona.
Ens dirigim cap al centre del poble, i seguim cap a l'escola.
Passem per l'escola, girant a l'esqurerra, anem a parar al carrer Joan Miró, en sentit ascendent, que acaba al camí de Can Martorell, ja en direcció cap a Canyamars.
Inicialment el camí és força ample i bastant transitat perquè s'hi troba situada una escola bressol. Passem pel camí de sota.
De seguida entrem en un tram força boscós, amb predomini de les alzines.
El camí arriba a la riera de can Rimbles, que es passa per sobre d'un petit pont. Moment per reagrupar-nos.
I el sender canvia radicalment: es fa molt estret, amb molta vegetació i amb el bosc de ribera típic dels marges de les rieres.
Novament el camí s'eixampla quan arribem al "Parc dels rucs del Corredor". Passem sense aturar-nos.
El camí continua entre plàtans de gran alçada i voregem una altra instal·lació d'ensinistrament de gossos.
La pista acaba a la carretera. No tenim altra opció més que fer uns 500 m seguint la carretera. Afortunadament hi ha poc trànsit.
Un gran roc a ran de carretera ens indica la continuació del camí.
L'itinerari continua ressegint el marge de la riera de Canyamars, alternant trams boscosos i de conreus.
Fins arribar a l'entrada de Canyamars per un passeig flanquejat per plàtans que va a parar a una zona de jocs i on s´hi trona el pavelló poliesportiu.
Aprofitem les comoditats del parc per aturar-nos a esmorzar. Hem trigat d'arribar-hi 1 h. 30 min.
I també és el millor moment de fer-nos la foto
de tota la colla que fem la caminada d'avui.
Travessem la població del Canyamars pel seu Carrer Major amb la intenció de visitar l'església de Sant Esteve.
L'església es troba situada a la part alta del nucli antic de la població. Té una aparença d'església fortalesa, amb una escala lateral que comunica amb un cos annexe construït posteriorment.
Sorprèn que encara es conservi el cementiri que envolta l'església.
Un panell informatiu exterior informa els visitants de les dades històriques més rellevants.
Data dels segles XII-XIV, però ha sofert moltes transformacions.
La façana està acabada per un campanar d'espadanya triangular amb obertures de diferent mida, adaptades a les dimensions de les campanes.
La porta d'accés té estructura renaixentista, però està coronada per un arc semicircular molt característic de l'art romànic, possiblement l'element més antic que es conserva de l'església original.
Detall de la mènsula que fa de suport a l'arc de la portada.
El seu interior consta d'una nau central i dues laterals amb coberta de volta de canó.
Deixem l'església de Sant Esteve i baixem pel carrer que surt de la mateixa plaça de l'església que arriba fins a una antiga fàbrica de punt actualment tancada.
Reprenem el camí del Pou de Glaç, seguint el marge de la riera. La distància de poc més d' 1 km el recorrem en poc més de 15 min.
A primera vista el Pou de Glaç ens sorprèn que s'hagi conservat la construcció superior del pou i també les seves dimensions com l' estructura circular tan robusta de l'edificació
Un plafó informatiu ens ofereix les dades més rellevants.
Donant la volta a la construcció podem observar el sistema de canalitzacions i basses de poca fondària on es glaçava l'aigua per produir el glaç que s'emmagatzemava dins del pou per poder vendre'l durant l'estiu.
Ens reagrupem per fer el camí de tornada. Seguim la mateixa ruta que hem fet per venir, però d'una tirada.
I arribem a la plaça de Dosrius passada la 1 del migdia, havent gaudit d'una caminada per la comarca del Maresme a l'abast de tothom.
