Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 22 de febrer del 2018

Piscines del Montseny-El Molar

Foto d'arxiu: Primera excursió dels Caminaires al Molar (Juny 2002)

Data de la sortida: 21 de febrer 2018
Sortida preparada per Peret Dagas, Pere Pont i Manel Carbó
Participants: 27 Caminaires.

Desplaçament amb cotxe fins al Càmping Piscines del Montseny. (BV-5301).

Itinerari lineal d'anada i tornada. Distància total: 12 km aprox.
Desnivell: 400 m
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà).

L'entrada al càmping des de la carretera es troba al km 12.5,  en un revolt molt tancat abans d'arribar a la població del Montseny. Cal anar amb molta precaució.

Com que el càmping Les Piscines del Montseny està tancat a l'hivern, no hi ha cap problema per aparcar.


Comencem a caminar per un tram asfaltat pel marge dret del riu Tordera.


Al cap d'uns 200 m Trobem una bifurcació amb la senyalització que ens orienta perfectament. A partir d'aquest punt pendrem la pista de l'esquerra.


Creuem el riu Tordera per sobre d'un pontet que ens permet gaudir de la bellesa de les lleres del riu i de la transparència de les aigües. Fins i tot hem pogut observar una llúdriga que ràpidament s'ha amagat asustada pel nostre pas.



Passat el riu, comença el desnivell constantment ascendent. Afortunadament la pista es troba en perfecte estat.



A les bifurcacions anem fent parades de recuperació i ens reagrupem.



Aproximadament a mig camí hi ha un trencall a l'esquerra sense senyalització. Però uns petits munts de perdres apilonades ens indiquen que és una drecera.


Tot i ser una drecera, el camí continua essent ample, però amb el desnivell una mica més pronunciat.

El dia és clar i fresc, però ja comença a sobrar-nos roba.



Tenim molts motius per aturar-nos: per baixar pulsacions i admirar el paisatge.
En un revolt ens trobem enfront els cims encara nevats del Turó de l'Home i del Puig Sesolles amb l'antena de l'estació meteorològica.


Després d'aproximadament 15 min de drecera en retrobem amb la pista principal. Caminem orientats cap a la cresta de la Calma.
Som aproximadament a 2 km del nostre destí.

Vistes de la vall del riu Tordera amb el Turó de l'Home i les Agudes a l'horitzó.

Seguim amb marxa ascendent. Trobarem una bifurcació a la Casanova del Molar, per on no hi passarem.


1 km més enllà passarem pel Sot del Molar, un rierol que les últimes pluges han reviscolat. Ens queden un 15 min de camí.



Quan desapareix el bosc, ens trobem amb les pastures de la masia i ja veiem com asoma la teulada. Podem seguir el camí o pujar pels prats.

Ja som al Molar! Un bell exemple de masia del Montseny.
Sabem que fins i tot han estat notícia a la Vanguardia.

Ens reben l'Emili i la Dolors, un matrimoni que ha passat la vida en aquesta masia cuidant de les seves terres i els seus animals.

Els agraïm la seva bondadosa acollida i que hagin compartit amb nosaltres una bona estona.





Entre els seus fidels acompanyants, trobem aquest magnífic gall, d'edat indeterminada, qui no s'espanta de la nostra conpanyia, i a qui li ha estat dedicat un bonic poema.



Són passades les 11 del matí i l'esforç fet mereix un bon esmorzar arrecerats a la façana de la masia.

Tota la colla de Caminaires amb la companyia de 
l'Emili i la Dolors.



La sortida d'avui té un esdeveniment molt especial: L'Ana se'n va a viure a Barbastro i deixarem de gaudir de la seva companyia. La trobarem a faltar, però els camins són sempre lloc de trobada i de compartir.

Deixem la masia per anar a visitar els castanyers centenaris del Molar. l'Emili ens dóna les indicacions precises per arribar-hi.

Caminem uns 10 min seguint la pista de la Calma.


No arriben a l'excel·lència del castanyer de Can Cuc, però realmemt ens transmeten l'energia de la Mare Natura.



Sota el seu recer ens hi posem els Caminaires que hem vingut a visitar-los.


Ja de tornada. Se'ns han fet passades dels 12 del migdia. Tornem a passar per la masia del Molar acomiadant-nos de la Dolors i de l'Emili amb ganes de tornar a visitar-los aviat.



La baixada la fem seguint el mateix itinerari, però a més bon ritme i sense aturades, tot caminat continuem gaudint dels paisatges meravellosos del Montseny.



Amb 1 h i 30 min aproximadament hem fet el camí de baixada.



Ens retrobem a l'aparcament del càmping per fer la tornada.





dissabte, 3 de febrer del 2018

Castell-Fortalesa d'Hostalric

Castell-Fortalesa d'Hostalric vista des del camí de les hortes
Data de la sortida: 31 de gener 2018
Sortida preparada per Manel Carbó i Josep Mª Fonts
Visita guiada per Eulàlia Martínez
Participants: 37 Caminaires.

Ens hem desplaçat amb cotxe fins a Hostalric. Un bon lloc de trobada és fora de muralla al costat dels centres educatius de  la població on es disposa de bon lloc d'aparcament.
Comencem el dia amb una boira que ens amaga la vista del castell, però sabem que és a prop.

Video de presentació d'Hostalric



A les 9 del matí ens reunim amb la nostra guia, l'Eulàlia,  amb qui farem interessants descobertes sobre la història d'Hostalric i els secrets que amaga el castell.

D. Avellaneda
La fortalesa d'Hostalric està construïda sobre un turó de roca basàltica d'origen volcànic. Es té constància que l'any 1145 ja existia una fortificació. L'actual  fou construïda després de la "Guerra de Succesió"  entre 1719 i 1759 per ordre  del rei Felip V  a càrrec del general d'enginyers Pròsper de Verboom, autor també de la fortificació de la Ciutadella a Barcelona. (Viquipèdia)


Comencem a pujar cap al castell amagat per la boira...
El castell medieval que s'emplaçava sobre aquest turó fou la seu dels vescomptes de Cabrera, una de les famílies nobles més importants de la Catalunya de l'Edat Mitjana.


Aviat fem la primera aturada. Actualmemt tenim ben a la vista la "porta secreta", un accés en altres temps ben amagada a mig camí pel sender que puja pel vessant del turó.



La porta dona accés a un estret passadís  que ens condueix a una de les cisternes on es recollia l'aigua de pluja que servia d'abastiment per al castell.


Les cisternes eren vitals per a la vida del castell, no només per als seus habitants, també, en cas de conflicte, per refredar el canons després de cada dispar. La fortalesa disposava de 5 cisternes.

La sortida del passadís subterrani ens porta al fossat sec que envolta la fortalesa, al davant d'un imponent ravellí (estructura triangular de defensa). Tota la costrucció s'adapta a les condicions orogràfiques de la muntanya, aprofitant els desnivells per millorar la seva defensa.


Pugem des del fossat cap a la Porta dels Carros. És una entrada que es va habilitar durant els segle XIX per facilitar l'accés de carruatges a l'interior de la fortalesa.



Passada la Porta dels Carros ens trobem el Cos de Guàrdia.
La guarnició ordinària de la fortalesa era entre 400 i 500 soldats, però en època de conflicte sobrepassaven els 1.000.

A l'interior del Cos de Guàrdia s'ha habilitat una sala de projecció on hem vist un interessant documental sobre la història d'Hostalric i l'evolució de la seva fortalesa.
L'últim gran episodi històric va ser el setge de 1810: les tropes franceses van assetjar i bombardejar la fortalesa i la població durant 4 mesos fins la seva rendició.


Darrere de la pantalla de projecció s'obre una altra sala on es pot observar una maqueta amb pantalles interactives que faciliten l'obtenció d'interessant informació històrica.



Continuem la visita accedint al baluard de Santa Tecla. Els baluards són construccions pentagonals amb sobresortints dotats de canoneres.



Dins del baluard, semienterrat, ben aillat i  protegit, el polvorí: dipòsit d'armes, municions i explosius.



Actualment el polvorí es una sala d'exposicions. Ens aturem davant d'un "miquelet" els soldats voluntaris que reforçaven les tropes reials i que van representar la defensa civil i popular.



Aïllat del recinte principal es troba el "polvorí de mixtos" un lloc perillòs: era on es fabricaven el cartutxos, bombes i explosius.




Des del Baluard inferior, al superior, lloc de comandament , es troba  la "Galeria a prova de bomba" amb una volta de més de 6 m de gruixària i de més de 300 m de longitud.

En èpoques de guerra s'hi establien els serveis essencials: hospital, fleca...
Durant el setge de 1810 s'hi van arribar a refugiar uns 1.500 veïns del poble.


La sortida de la llarga galeria ens condueix a la rampa que ens porta a l'espai superior de la fortalesa.



Som al pati d'armes, un espai ampli on es feien les cerimòmies pròpies de la vida militar i al seu voltant es distribuïen les dependències més importants. Fou aquí on es trobava emplaçat el castell originari del Vescomtat de Cabrera.



L'edificació més important que el conserva és "El Cavaller": residència dels ofocials i lloc de comandament del governador de la fortalesa.

Aquest espai fou ocupat per un restaurant fins l'any 2016 i es troba pendent de rehabilitació per recuperar l'estat original. No obstant, els seus elements constructius a la vista con són la volta i els arcs ens donen una idea bastant fidel a la seva història.

A la plaça d'armes del castell, amb el Montseny a l'horitzó
tots els participants a la sortida.


 Sortim de l'interior de la fortalesa pel Portal de Socors. Originàriament aquest era l'accés principal des del poble per on s'hi accedia al castell pujant pel "Camí de la Vila" que nosaltes farem de baixada.

Video publicitari de la visita.



Sortim al camí de ronda pel costat nord-est del castell, amb vistes sobre el riu Tordera que ha anat excavant una àmplia vall ocupada per plantacions i hortes.

Des d'aquí dalt, ara que la boira ja s'ha esvaït, les vistes són magnífiques.  Podem apreciar perfectament la singularitat geològica d'Hostalric: bastit sobre un aflorament basàltic que podria tenir el seus origens a la zona volcànica de la Garrotxa, o ser l'evidència de l'existència d'una erupció volcànica aquí mateix.




Sortint de l'últim portal de la fortalesa pel "camí de la Vila" es pot observar l'origen volcànic d'aquest turó: són perfectament visibles les columnes basàltiques.


Aprofitant el pla i els murs del baluard més baix, fem una aturada de descans i de recàrrega d'energia.

Vista d'Hostalric des del Camí de la Vila, antigament protegit per muralla.
En primer terme l'esglesia de Santa Maria. Al fons la Torre dels Frares.



Entrem al poble pel Carrer Major.


Al final del Carrer Major una bonica plaça ens obre la vista cap al castell d'on venim. Aquí començarem a gaudir de la caminada.



L'itinerari és un recorregut d'uns 4 km planer i sense dificultats.



Anirem trobant senyalitzacions i indicacions de llocs singulars.



Una bona part del camí va paral·lel al riu Tordera entre plantacions de pollancres, que ara a l'hivern sense fulles ens permeten gaudir del sol.



Acabarem passant per sobre de la Tordera que presenta un cabal reduït.



Trobem la cruïlla del "Parc de les Rieres", però com que ja hem esmorzat i la visita al castell ha estat llarga, decidim continuar cap a la població.



Passem per la zona esportiva i de lleure.



Pugem per Via Romana, un ramal de la Via Augusta.


I a les 13.30 h. som a l'aparcament on hem arribat aquest matí. Ara sí que tenim bones vistes i bona temperatura.
Hem gaudit molt d'Hostalric, és hora de tornar cap a casa.


Si voleu accedir a l'àlbum de la sortida, cliqueu aquí.