Data de la sortida: 3 de maig 2023.
Participants: 67 Caminaires.
Sortida preparada per: Gil Méndez, Pepi Sánchez, Pep Fonts i Lili Beuter.
Recorregut lineal amb sortida a la cala Sa Tuna i arribada a la cala d'Aiguablava.
Recorregut parcialment senyalitzat. Es segueix un tram del GR-92 i hi anirem trobant les marques blanc-vermell corresponents.
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà)
Distància: 8 km
Desnivell acumulat: 500 m.
Ens hem traslladat amb autocar fins a la cala sa Tuna des d'on començarem el recorregut.
El camí de ronda que cada any fem per aquestes dates és la sortida més esperada: la combinació de mar i muntanya té un gran poder de convocatòria.
Arran de mar ens preparem per començar a caminar.
Sortim de la cala sa Tuna passant entre dues construccions que ens obliguen a fer fila.
Aviat el camí s'endinsa en un pinar i comencem a guanyar alçada.
Tot i que en els seus orígens era on els pescadors varaven les seves barques, actualment sa Tuna està molt colonitzada per apartaments turístics.
Sortim de la pineda i avancem entre en matollar. Aquesta degradació del bosc va ser causada per un incendi l'agost del 2009 que va afectar aquesta zona.
El camí continua enfilat-se amb algun tram més dificultós per la irregularitat del sòl pedregós.
Fem una aturada al mirador de Sant Josep.
 |
| Vistes des del Mirador de Sant Josep. |
El camí continua ascendent i sense protecció dels arbres. L'avantatge és que podem gaudir de bones vistes.
El cap de Begur. l'anirem resseguint fins a l'extrem.
Tornem a endinsar-nos dins del bosc, ja deixem la zona de matollar i resseguim el GR-92.
Arribem a la urbanització la Borna que continua ampliant-se amb construccions en llocs inversemblants.
Al final de la urbanització en direcció sud, reprenem el camí.
I novament fem un tram dins la pineda.
Arribem a un encreuament senyalitzat i deixem el GR-92 per dirigir-nos cap al Mirador del Cap de Begur.
Tenim a les vistes el conegut popularment com a "Semàfor de Begur" a l'extrem del Cap de Begur.
Hem arribat a l'estació "electrosemafòrica de Begur". Aquesta instal·lació va ser inaugurada el 3 de desembre del 1891 per l'alcalde de Begur Sr. Josep Font en nom del rei Alfons XIII.
Arribem al Mirador del Cap de Begur, des d'on podem gaudir d'unes vistes magnífiques.
Reprenem el camí per un sender pel vessant costaner amb molts desnivells, ara pujant ara baixant...
Passem per un intent de construcció il·legal, conegut com el "Xalet del Serrat".
Continuem el sender i anem guanyant alçada.
Arribem al punt més alt del nostre recorregut: Puig de sa Guàrdia (249 m).
Iniciem el descens i arribem als afores de la urbanitzacó de Son Ric. A partir d'aquest punt la baixada s'accentua.
Aquest descens és el tram més exigent del recorregut especialment perillós per a genolls i turmells, cal anar amb molta cura.
Al final del descens arribem a zona urbanitzada. Trobarem senyalització.
Però cal anar amb compte perquè hi ha llocs on el camí discorre per viaranys ben inesperats.
Trobarem indicadors de la Platja Fonda que es troba fora del nostre recorregut.
Però val la pena el desviament. Una platgeta verge i molt ben protegida del vent.
Ja tornem a ser arran de mar.
Tot i que és una zona molt urbanitzada, és un plaer anar resseguin el costa rocallosa.
Passem vorejant el port de Fornells.
Molt a prop, el port d'es Orats.
I novament l'horitzó obert on es troben mar i cel.
A continuació la platja d'en Malaret.
El camí ens porta dins d'un túnel..
Que ens sorprèn amb unes grans arcades que ens emmarquen el paisatge. Ja som a la cala-port d'Esclanyà, un lloc de reconeguda importància durant l'època del contraban.
Breu història dels Camins de Ronda.
Travessem la cala d'Esclanyà i començarem la darrera pujada.
El camí de l'últim tram transcorre molt limitat entre murs i tanques, però l'arribada a la cala d'Aiguablava és espectacular.
Ja només ens queda baixar les escales per arribar i gaudir d'una de les cales més boniques de la Costa Brava.
I aquí acabem aquest tram dels Camins de Ronda.
Els Caminaires de les Faldes del Montseny ens acomiadem d'Aiguablava.
Ens hem traslladat amb autocar fins a la cala sa Tuna des d'on començarem el recorregut.
Sortim de la cala sa Tuna passant entre dues construccions que ens obliguen a fer fila.
No podem accedir al semàfor de Begur, però els nostres guies ens han preparat una sorpresa: travessant un túnel excavat a la roca...
A continuació la platja d'en Malaret.
Travessem la cala d'Esclanyà i començarem la darrera pujada.
El camí de l'últim tram transcorre molt limitat entre murs i tanques, però l'arribada a la cala d'Aiguablava és espectacular.
Ja només ens queda baixar les escales per arribar i gaudir d'una de les cales més boniques de la Costa Brava.
