Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Mola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Mola. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de maig del 2018

Coll d'Estenalles-La Mola


Data de la sortida: 18 d'abril 2018
Sortida preparada per: Josep Mª Fonts, Pere Pont, Manel Carbó i Peret Dagas.
Participants: 17 Caminaires.


Desplaçaments amb cotxe fins al Coll d'Estenalles.
S'hi arriba des de Terrassa per la carretera BV-1221, passat Matadepera cap al km 15.

Es disposa d'un bon aparcament.


Hi ha un centre d'informació del Parc amb plafons informatius exteriors.  El personal que hi treballa té aquest horari:  de 9 a 14 h.

L'itinerari que farem comença des d'aquest punt.


Farem un recorregut lineal d'anada i tornada pel mateix itinerari.

Distància: 7 km d'anada + 7 km de tornada.

Grau de dificultat: 4/5 alt
Molt important portar bon calçat i bastons.


El recorregut es troba perfectament senyalitzat.


Comencem la caminada un bon grup de Caminaires, a qui no ens ha fet por la fama de "trencacames" que té aquest recorregut.


El camí comença encimentat, en direcció cap al Montcau.


Al cap d'uns 500 m trobem el senyal que ens indica el desviament cap al cim del Montcau. Nosaltres deixem aquesta ascenció per a una altra ocasió.


El camí va vorejant la base del Montcau.



Arribem al Coll d'Eres on es troben novament els camins del Montcau i el GR-5 que puja des de Sant Llorenç Savall.



En aquest pla la ciutat de Terrassa va plantar aquest monòlit el 19 de maig de 1961 en commemoració del primer Aplec a Sant Llorenç que es va fer l'any 1904 amb la participació del poeta Joan Maragall. Hi són gravats aquests 2 versos:

"No sé lo que teniu
que us estimi tant muntanyes."



El camí, en aquesta part inicial trasncorre per dins de l'alzinar, en un recorregut molt ombrejat. El desnivell és lleujerament ascendent .



Fins arribar al Collet dels Tres Termes, des d'on tenim unes vistes espectaculars.

Vistes al SW. des del Collet dels Tres Termes 

Vistes al NE. des del Collet dels Tres Termes


Passat el coll entrem en el tram més dificultós: és una baixada força pronunciada sobre roca viva. Cal fer-la amb molta precaució. Afortunadament és un tram curt.



I aviat tenim a les vistes el Morral del Drac.
Un drac ferotge que va tenir atemorida tota la contrada.

Si vols conèixer la seva història, clica aquí.



El  Morral del Drac, un dels indrets més emblemàtics d'aquest recorregut.


El camí continua per la base de la cinglera, novament sobre roca viva, i es fa més imprecís: va pujant fent ziga-zaga.






El camí s'endinsa en una canal pedregosa amb fort desnivell i ja ens preparem per atacar l'últim tram d'ascens.


L´últim tram de la canal està esgraonat, i malgrat el fort pendent, és més fàcil de superar.


I de seguida tenim a les vistes el cim de la Mola amb el monestir de Sant Llorenç del Munt.


Fent l'últim esforç.  El paisatge imponent de tot el massís és corprenedor.

El cim del Montcau sobresortint a l'horitzó.


A raser de les absis del monestir refem forces.


La taula d'orientació, perfectament restaurada i ben conservada ens permet entretenir-nos una bona estona aprofitant que el dia és força clar.


El dia de la nostra estada no vam poder visitar l'església perquè estava tancada. La recordem del nostre arxiu: d'estil romànic i de la que es té constància des de l'any 957.

Si vols conèixer més detalls de la seva història, clica aquí.


Al seu interior també està present el patró dels excursionistes: Sant Bernat de Menthon.
Acabem la nostra estada al cim de la Mola (1.103 m)
fent-nos la foto de record.



Fem tota la tornada seguint el mateix itinerari.

Ja a la part baixa, trobem el desprendiment d'una roca de grans dimensions  que amb l'esforç de tots aconseguim aturar. 
Esperem que hagi quedat  ben falcada i ningú no prengui mal.

dijous, 11 de desembre del 2014

La Mola-Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac

Sortida preparada per Josep Mª Fonts.
Participants: 17 Caminaires.
Desplaçament amb cotxe fins a Matadepera-Urb. Can Marcet
Itinerari: Camí dels monjos.
Distància recorreguda: 6 km aprox.
Desnivell: 400 m.
Itinerari editat per l'Ajuntament de Matadepera
Itinerari de distància curta: 3 km, però desnivell força pronunciat. Forma part del "Camí dels Monjos" que unia el Monestir de Sant Cugat i el Monestir de Sant Llorenç.

Amb una hora llarga de vaitge, hem arribar a l'aparcament habilitat a la part alta de la Urb. Can Marcet.
Malgrat les fortes ventades del dia anterior, 17 caminaires hem decidit trobar-nos de bon matí per assolir un cim que se'ns resisteix des de fa 5 anys.
Dia molt clar i molt de fred: -3ºC a les 8 del matí que han evolucionat fins als 6ºC a les 14 h.



L'itinerari està senyalitzat com sender local: ratlles blanca i groga. Cal parar atenció perquè en alguns trams les marques es perden.

En camí s'enfila cap amunt des del primer moment. Cal prendre-s'ho amb calma i anar fent camí.

Primera parada de reagrupament i ja tenim al nostre davant la "Roca de les Onze Hores".








Web Escalada al PN de Sant Lloenç





Fixeu-vos quantes vies d'escalada que té aquesta paret!

Aquest massís, juntament amb Montserrat, és el paradís dels afeccionats a l'escalada.

En camí s'endinsa en un bosc d'alzines i es fa més estret.

Nou reagrumanet, ara a la base de la Roca de les Onze Hores.

I un bonic descobriment: seguint una tradició molt arrelada trobem un petit pessebre arrecerat dins d'una escletxa.

El camí continua pujant: estem passant la "Canal dels Monjos" un pas estret i molt accidentat.

Arribem a un primer replà amb unes vistes magnífiques: tot el Vallès als nostres peus.

El camí deixa el bosc i continua per roca descoberta. Tot pujant apreciem aquest tipus de roca sedimentària tan característica d'aquest massís.

Nou reagrupament general i ja tenim a les vistes  al cim el Monestir de St. Llorenç. Som a mig camí.

El camí segueix per un tram més planer, però no ens durarà gaire.

Novament el camí  es fa estret i s'esglaona per anar pujant el desnivell.

En sortir de la canal, ara sí que veiem més a prop el nostre objectiu.
El camí novament s'anima fent pujada.

I entrem en la darrera canal que haurem de travessar per arribar a la part superior de la Mola.

Aquest indret ens amaga un altre petit pessebre, aquest pintat sobre còdols.
I ja tenim al nostre abast el cim de la Mola, amb el seu magnífic Monestir de Sant Llorenç. Els seus orígens daten als voltants de l'any 950.

Si voleu conèixer millor la seva història, cliqueu aquí.

Ja al cim, una foto homenatge a les valentes Caminaires que han fet el cim! Hem fet la pujada en 1h. i 45 min. No és cap rècord, però tampoc el busquem.
 Des de alt de la Mola, les vistes són espectaculars:

Mirant a Nord: Veiem fins als Pirineus nevats.

A Llevant, tot el Vallès, amb la Serralada Litoral a l'horitzó i el reflex del mar.

Més cap al Sud, amb la rècua de muls que baixem a carregar provisions, els grans nuclis de població: Terrassa en primer terme.

I cap a Ponent, el Massís de Montserrat.

Després de superar l'impacte del paisatge, hem buscat un lloc ben arrecerat del vent per refer forces.

Un bon esmorzar per recarregar calories que ens protegeixin del fred i ens preparem per la baixada.

Abans de marxar: La foto de grup.

Afortunadament la climatologia seca dels últims dies ha estat favorable per evitar relliscades.

Cal anar amb compte perquè les articulacions de les cames pateixen molt. Ens prenem el temps necessari.

I també continuem admirant la bellesa del paissatge d'aquest massís.

Alguns caminaires ens tenien guardada una sorpresa: els Caminaires també volem participar en la tradició de parar un "Pessebre" a la muntanya.

I amb el nostre Pessebre recordem i fem homenatge
 als que han anat davant nostre:
Josep, Antonio, Felipe, Carmela i Ramón.

Hem acabat l'excursió cap a les 14 h., encara ens falta el viatge de tornada.

La propera setmana, la 1ª Celebració.

Trobada l'Alba de les Faldes a les 9 del matí.