Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

diumenge, 13 de maig del 2018

Santa Fe-Roc Perer-Pantà


Data de la sortida: 9 de maig 2018
Sortida preparada per: Manel Carbó i Isabel Molina
Participants: 22 Caminaires.


Ens hem desplaçat amb cotxe fins a Santa Fe del Montseny passant per Sant Celoni on hem seguit per la BV-5114.


En el recorregut circular que fem avui combinem 2 senders senyalitzats: el SL-C 86 amb el circuit que fa la volta al pantà de Santa Fe.

La distància total és d'uns 8 km.
El desnivell ascendent acumulat és d'uns 300 m.

Grau de dificultat 3/5 (mitjà).



Els dos circuits estan perfectament senyalitzats:

Al Roc Perer: SL-C86.
Pantà de Santa Fe: Quadrat blau.


El camí de pujada cap al Roc Perer comença just davant del Centre d'Informació del Parc de Can Casades, on també hi ha aparcament.


A l'inici el camí voreja dues cases d'estiueig i una zona de prat.


A ran del camí trobem una espectacular clapa de grandalles: l'esclat de la primavera.

La grandalla "Narcissus poéticus", en castellano  narciso de los poetas y también "tragapan"  (botanicayjardines.com) .
És una flor típica dels Pirineus. Es considera la flor nacional d'Andorra, està molt ben adaptada a aquesta zona del Montseny.


Continuant el camí voregem una antiga casa de pagès abandonada, al mapa de l'ICGC hi consta com "el Camps".


De seguida el camí s'interna a la fageda. El camí es transforma en un espectacle de colors:  el verd intens de les fulles noves, el gris gairebé platejat dels troncs, els tons marronosos de les fulles caigudes que encatifen el terra...




Pensaments del Montseny  (viola bubanii)









Les flors que engalanen els marges del camí.  És la primavera!



El camí va agafant desnivell de pujada, i alguns trams són ben pedregosos.


Ens desviem a l'esquerra del camí per visitar un antic "pou de glaç". Per la grandària dels fajos que hi han crescut, fa molts anys que està abandonat.

Fem una aturada de recuperació  observant a ran de camí dos fajos siamesos...

També trobem alguns exemplars de vells avets aïllats dins l'extensa fageda.

Continuem el camí sota l'ombra de la fageda, gaudint d'un meravellòs "bany de bosc".
Vols conèixer aquesta proposta japonesa ?


Aquí tens dos enllaços:

* Guanya salut amb els banys de bosc.

* La Vanguardia: baños de bosque

I pujant, pujant, després d'una hora llarga de pujada i petites aturades, som a punt d'arribar al cim del nostre recorregut.

El "Roc Perer" no és un cim abrupte, sinó una balconada rocallosa que permet una magnífica vista de tota la vall de Santa Fe.
Vistes des del Roc Pere


Fem una bona aturada per esmorzar i refer forces.

I també per gaudir del paisatge.

La colla de Caminaires, per primera vegada
al Roc Perer 1.340 m.

La baixada es fa amb molta facilitat perquè el desnivell no és excessiu i el camí es troba en bones condicions.

Amb poc més de mitja hora som a l'àrea d'esplai de la Guardiola. Un espai molt ben acondicionat per fer un dinar de carmanyola.

Però nosaltres avui tenim previst tornar a dinar a casa, així que continuem amb l'itinerari. 
Deixem  el SL-C86 que ens portaria a Can Casades i ens dirigim a enllaçar amb el circuit del pantà.

Hem de seguir pel voral de la carretera uns 200-300 m. Passat Can Ramis, es troba un corriol que baixa cap al pantà travessant una zona de grans pins rojos.

Ja som al camí baixant cap al pantà.

Tavessant el pantà  per sobre del mur de contenció. Es troba al nivell màxim i es pot observar con les aigües desguassen pels sobreeixidors.



 Han tornat a baixar el núvols, però no importa, gaudim de la bellesa
del paisatge reflexat sobre les aigues. 


El pantà des de la casa de l'antiga central hidroelèctrica.


Pugem cap a Can Casades pel camí de l'esquerra del pantà, seguint la canonada que baixava l'aigua de l'antic pantà fins a la central hidroelèctrica.


El mur esportellat de l'antic pantà provoca una bonica caiguda de l'abundant aigua que porta la riera de Santa Fe.

Passem pels plans de Can Lleonart.

I ja arribem a Can Casades, el nostre punt d'inici tancant així el recorregut.

A les 13 h hem acabat el nostre itinerari. Han estat 4 hores de gaudir de la natura i de la bona companyia.

Per accedir a l'àlbum de fotos de la sortida, cliqueu aquí.

dijous, 10 de maig del 2018

Coll d'Estenalles-La Mola


Data de la sortida: 18 d'abril 2018
Sortida preparada per: Josep Mª Fonts, Pere Pont, Manel Carbó i Peret Dagas.
Participants: 17 Caminaires.


Desplaçaments amb cotxe fins al Coll d'Estenalles.
S'hi arriba des de Terrassa per la carretera BV-1221, passat Matadepera cap al km 15.

Es disposa d'un bon aparcament.


Hi ha un centre d'informació del Parc amb plafons informatius exteriors.  El personal que hi treballa té aquest horari:  de 9 a 14 h.

L'itinerari que farem comença des d'aquest punt.


Farem un recorregut lineal d'anada i tornada pel mateix itinerari.

Distància: 7 km d'anada + 7 km de tornada.

Grau de dificultat: 4/5 alt
Molt important portar bon calçat i bastons.


El recorregut es troba perfectament senyalitzat.


Comencem la caminada un bon grup de Caminaires, a qui no ens ha fet por la fama de "trencacames" que té aquest recorregut.


El camí comença encimentat, en direcció cap al Montcau.


Al cap d'uns 500 m trobem el senyal que ens indica el desviament cap al cim del Montcau. Nosaltres deixem aquesta ascenció per a una altra ocasió.


El camí va vorejant la base del Montcau.



Arribem al Coll d'Eres on es troben novament els camins del Montcau i el GR-5 que puja des de Sant Llorenç Savall.



En aquest pla la ciutat de Terrassa va plantar aquest monòlit el 19 de maig de 1961 en commemoració del primer Aplec a Sant Llorenç que es va fer l'any 1904 amb la participació del poeta Joan Maragall. Hi són gravats aquests 2 versos:

"No sé lo que teniu
que us estimi tant muntanyes."



El camí, en aquesta part inicial trasncorre per dins de l'alzinar, en un recorregut molt ombrejat. El desnivell és lleujerament ascendent .



Fins arribar al Collet dels Tres Termes, des d'on tenim unes vistes espectaculars.

Vistes al SW. des del Collet dels Tres Termes 

Vistes al NE. des del Collet dels Tres Termes


Passat el coll entrem en el tram més dificultós: és una baixada força pronunciada sobre roca viva. Cal fer-la amb molta precaució. Afortunadament és un tram curt.



I aviat tenim a les vistes el Morral del Drac.
Un drac ferotge que va tenir atemorida tota la contrada.

Si vols conèixer la seva història, clica aquí.



El  Morral del Drac, un dels indrets més emblemàtics d'aquest recorregut.


El camí continua per la base de la cinglera, novament sobre roca viva, i es fa més imprecís: va pujant fent ziga-zaga.






El camí s'endinsa en una canal pedregosa amb fort desnivell i ja ens preparem per atacar l'últim tram d'ascens.


L´últim tram de la canal està esgraonat, i malgrat el fort pendent, és més fàcil de superar.


I de seguida tenim a les vistes el cim de la Mola amb el monestir de Sant Llorenç del Munt.


Fent l'últim esforç.  El paisatge imponent de tot el massís és corprenedor.

El cim del Montcau sobresortint a l'horitzó.


A raser de les absis del monestir refem forces.


La taula d'orientació, perfectament restaurada i ben conservada ens permet entretenir-nos una bona estona aprofitant que el dia és força clar.


El dia de la nostra estada no vam poder visitar l'església perquè estava tancada. La recordem del nostre arxiu: d'estil romànic i de la que es té constància des de l'any 957.

Si vols conèixer més detalls de la seva història, clica aquí.


Al seu interior també està present el patró dels excursionistes: Sant Bernat de Menthon.
Acabem la nostra estada al cim de la Mola (1.103 m)
fent-nos la foto de record.



Fem tota la tornada seguint el mateix itinerari.

Ja a la part baixa, trobem el desprendiment d'una roca de grans dimensions  que amb l'esforç de tots aconseguim aturar. 
Esperem que hagi quedat  ben falcada i ningú no prengui mal.