Sant Martí del Montseny-Sant Cristòfol de la Castanya

Data de la sortida: 17 d'octubre 2018.
Participants: 23 Caminaires.
Sortida preparada per Gil Méndez i Pepi Sánchez

Itinerari lineal d'anada i tornada.
Distància total: 12 km aprox.
Grau de dificultat: 3/5  (mitjà)

 La major part del recorregut el farem seguint el GR-5.  Quan deixem el GR-5 no hi ha senyalització de sender, però trobarem cartells informatius. No té pèrdua.

Ens hem desplaçat en cotxe per la BV-5301 des de Palautordera en direcció a Collformic.
Passat el Km 18, en un revolt,  a l'esquerra hi ha el camí que entra cap a l'ermita de Sant Martí.

Hem pogut aparcar just des d'on surt el corriol que baixa cap a l'ermita de Sant Martí del Montseny, al costat de Can Bieló.

L'ermita de Sant Martí és un edifici de planta rectangular i poca alçada.
Se suposa que d'origen romànic, però no es té documentació anterior a l'any 1601.

La seva façana té una portada de mig punt feta amb maons i una petita finestra enreixada. A la part superior el campanar d'espadanya.
Només s'obre per la celebració de Sant Martí l'11 de novembre.
(Informació Viquipèdia i Ajuntament del Montseny).

Entre el viatge amb cotxe i la visita a l'ermita, ens posem a caminar a les 9.30 h.
En camí s'endisa entre l'alzinar, lleugerament ascendent i amb el ferm en bon estat malgrat les abundants pluges de dies passats.

Molt aviat trobem Can Jaume Llavina, totalment restaurada i amb una vinya jove, que ens sorprèn plantada a aquesta alçada.

Vistes de la vall de la Tordera.

Continuem el recorregut. Aquest primer tram amb suau pendent i escoltant la remor de l'aigua de torrenteres que baixen cap a la Tordera, és molt agradable de fer.

A poca distància passem per "La Closa" on els caps de setmana ofereixen lloc de descans i refrigeri.

El seu nom possiblement derivi de l'antiga "Can Crossa" que apareix en els mapes topogràfics.

Continuem el camí passant pel costat d'una fita de pedra que ens informa que entrem al "Paso particular del Vilar".

El recorregut continua sent molt suau i combinant trams amb espessa vegetació, altres que ens permeten bones vistes, i creuant torrenteres.

En una d'elles trobem el molí de l'Adrobau.

Pertanyia a Ca l'Adrobau, una masia important que es troba una mica més al nord però que ja no mostra signes d'activitat. El molí es manté ben conservat.

Passat el molí ja comencem a trobar trams amb més pendent, però tampoc de gran intensitat.

Aviat passem pel la font del Vilar, amb un bon raig d'aigua  i zona de descans.

Uns 200 m més enllà arribem al Vilar de la Castanya.

Aquesta masia, totalment restaurada durant un  temps va ser un espai d'educació ambiental. Disposa d'una àmplia zona d'esbarjo.

Trobem cartells informatius sobre aquesta gran finca forestal que ha estat adquirida per la Generalitat.

El camí voreja el Vilar. Hem superat la meitat del recorregut. En aquest segon tram haurem de fer més esforç per anar superant el desnivell.

Passat el Vilar és quan trobem el tram amb més desnivell i més exigent.

Però també tindrem trams plans i de recuperació.

Travessarem el sot del Boscàs, amb un bosc de ribera magnífic.

Després d'un altre tram de pujada més intensa, fem una parada de reagrupament. Tenim al nostre davant el perfil del Pla de la Calma. El GR-5 continua, però nosaltres el deixem i seguim la pista més ampla que puja cap a la Castanya. 

Ja comencem a trobar alguns grans castanyers, però encara és aviat per collir castanyes, tot i que les pluges han fet caure bastants pellons.

El camí continua passant pel costat d'una altra font molt ben arranjada i també amb un bon raig d'aigua.

Passem pel costat del Boscàs. Aquesta masia es manté habitada i amb certa activitat.

A partir del Boscàs, novament la pujada s'anima.

Arribem al punt d'enllaç amb el camí que ve des de Collformic. Hi trobem un indicador de Sant Cristòfol de la Castanya. Som a uns 500 m del nostre objectiu.

El camí s'endinsa novament a l'alzinar i caminem protegits del sol.

I ja hem arribat! 

Sant Cristòfol de la Castanya, un lloc amb molt d'encant on passar una estona de descans. 

Arribem a les 11.30 h. Han estat 2 hores de camí amb alguns moments d'intensistat, però molt agradable de fer. 

Busquem l'ombra de les alzines per refer forces i reposar energia. 

Compartir l'estona l'esmorzar, un dels millors moments del dia!

Avui no hem trobat els habitants de la casa, així que no hem pogut visitar l'interior de l'església.

Però podeu veure-la a la sortida que vam fer el 2014 des de Collformic.

Cliqueu aquí.

Tota la colla que hem vingut a Sant Cristòfol de la Castanya

A les 12 comencem el camí de tornada. seguirem el mateix recorregut que hem fet a la vinguda.

Abans d'arribar al Boscàs trobem el masover amb el seu ramat. Passem una estoneta de conversa.

La tornada la fem a bon pas i bastant més agrupats que no pas a la pujada.

Tenim un migdia de tardor magnífic i caminem gaudint d'aquest Montseny tan meravellòs.

Tornem a aturar-nos a la zona de descans del Vilar de la Castanya.

 Passem pel tram més ombrívol  de la riera del Molí. S'agraeix la frescor de l'ombra i la remor de l'aigua.

I a les 13.40 h.  ja tornem a ser on tenim aparcats els cotxes (1 h 40 min de baixada).
Acabem la sortida d'avui amb la satisfacció d'haver gaudit d'un nou itinerari que, de ben segur, repetirem!

Per accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.

Espais Naturals del Delta del Llobregat

Data de la sortida: 3 d'octubre 2018.
Participants: 44 Caminaires.
Sortida preparada per Isabel Molina i Manel Carbó
Visita guiada organitzada pel Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.
Tècnics acompanyants: Nestor i Xavier

El Delta del Llobregat ha estat format pels sediments que ha anat arrossegant el riu fins al seva desembocadura. Ocupa un espai de 98 km2 desde Montjuïc fins al Garraf.
Al llarg del temps ha variat molt. L'últim gran impacte el va patir l'any 2005 quan es va desviar la desmbocadura cap al Sud per engrandir el Port de Barcelona.

L'accés  és  fàcil venint per la carretera de B-203, carretera de la Platja del Prat i disposa d'un ampli aparcament.

L'altre equipament que ha ocupat una part important del delta ha estat  l'aeroport.
Just a l'entrada de l'aparcament es troba el sorprenent "Mirador dels avions" on els entuasiastes de l'aeronàutica poden gaudir  de la maniobra d'aterratge  d'un avió cada minut.

Nosaltres, embadalits  per la perícia dels pilots, vam aprofitar el temps per esmorzar i preparar-nos per fer la gran descoberta d'aquest tresor amagat que són els Espais Naurals del Delta del Llobregat.

Seguint la proposta dels tècnics del  Consorci que gestiona l'espai, farem un recorregut que uneix els itineraris 1-2.
Distància: 5 Km
Dificultat: Molt fàcil, sense desnivells.
Aproximadament la meitat del recorregut està sota la protecció de la vegetació.

Aquests itineraris es poden fer lliurement, amb horari de 9 a 17 h.
Estan perfectament senyalitzats.

Ens reunim al punt d'informació on ens reben dos tècnics del Consorci: en Nestor i en Xavier. Ha estat un plaer compartir amb ells els seus coneixements i el bon tracte rebut.

Amb un bon mapa tot s'entén millor!
Les zones protegides estan situats a banda i banda de l'aeroport i serveixen també com a zona de seguretat.

Al primer mirador on pugem és a la torre de Cal Lluquer. De fet és una torre de bombeig d'aigües subterrànies. Aquí ens assabentem que totes les zones humides han estat creades artificialment per restaurar l'ecosistema.

A continuació arribem fins al marge dret del riu Llobregat. L'hem conegut al seu naixement a Castellar de n'Hug i avui el visitem a la seva desembocadura.

I la sorpresa ha estat trobar-hi flamencs. En aquesta època de l'any són freqüents.

Seguim el marge del riu. El Nestor ens explica el sistema de depuració de les aigües: uns "calaixos" o basses artificials que per decantació purifiquen l'aigua.

La següent aturada és a la torre de Cal Malet, en record d'una masia desapareguda.
Des de l'altura s'observa perfectament l'aiguabarreig de l'aigua del riu i la del mar.

Gràcies als binocles també vam poder observar la presència de corbs marins (cormoranes). Les desembocadures són molt riques en peixos on troben el seu aliment.

Seguim l'itinerari ben a ran del riu, però sempre per un sender perfectament delimitat. cal protegir la vegetació pròpia del delta, tot i que també trobem exemplars foranis, com són les palmeres.

Altres trams els fem més a l'interior, amb els marges del camí protegits per canyissars, tamarius, àlbers, pollancres...

Continuem l'itinerari fins a l'extrem del recorregut: la torre de la desembocadura.

Des dalt de la torre, al marge esquerre, són presents les obres d'ampliació del port: sembla ser que les empreses xineses d'exportació necessitem un moll de descàrrega de grans dimensions.

Al marge dret comencen es espais protegits. El camí és una via de serveis. És una zona d'ús privat per a les aus i de regeneració de l'ecosistema.

També observem la algunes zones on queda retinguda l'aigua marina que els temporals de llevant hi aporten. Les formacions vegetals són molt fràgils: matolls capaços d'adaptar-se a uns sòls pobres i alta salinitat.

En una de les basses podem observar una fotja que busca la protecció del canyissar.

També ens sorprèn la força del mar: tot i ser un dia de mar pla, les ones pugen riu amunt amb determinació.

Abandonem la desembocadura per dirigir-nos cap a la la "Pineda de Ca l'Arana.
A la vora del camí ens fixem en una extranya construcció amb fustes...

És un "Hotel d'insectes". Els insectes també són una peça clau en l'eqilibri d'un ecosistema i, per tant, també cal protegir-los.

Un altre model d' Hotel d'insectes.
Per cert, els temibles mosquits, ara que ja som a la tardor i ha començat a refrescar, no han fet acte de presència.

Ens anem acostant a la Pineda de Ca l'Arana.

Ca l'Arana va ser l'última masia senyorial que va sobreviure fins al novembre de 2001, quan fou enderrocada. Els seus voltants eren coto de caça dels seus propietaris.
(Foto i informació Viquipèdia)

Tot i no ser una espècie pròpia d'aquest territori el pi pinyer s'hi ha adaptat molt bé i en aquesta pineda hi viu una important colònia de ratspenats i també de un espècie de mussols: els xots (autillos).

Si observem amb deteniment, descobrirem que també tenen els seus nius.

Continuem l'itinerari cap al moment més esperat: Anem a fer observació dels ocells.
A l'aguait de Cal Tet s'estan fent treballs de conservació i millora, així que ens dirigim cap a l'aguait del Sabogal.

L'aguait del Sabogal és una construcció de fusta amb un ampli finestral d'observació sobre l'estany de cal Tet, que és el més extens d'aquest espai protegit.

Hi hem pogut observar una bona colònia d'ànecs en estat de repòs: anecs grisets.

Una altra espècie d'ànec molt característica del Delta del Llobregat: ànecs cullerots.

Alguna fotja navegant tranquil·lament...

I també ens ha sorprès observar una família de tortugues de Florida, dues de les quals, de grans dimensions. Una espècie invasora que també està present al Delta del Llobregat.

En sortir de l'aguait ja ens dirigim cap al final del recorregut. El camí transcorre vorejant una zona de vegetació també molt característica i pròpies dels aiguamolls: les jonqueres.

En aquesta zona s'hi ha introduït des del 2014 un petit ramat de cavalls de la Camarga que estan adaptats a les zones inundables i aiguamolls i que fan una feina molt important: desbrossar el terreny dels matolls dels que s'alimenten.

S'hi han adaptat tan bé que cada any neixen poltres!

Al voltant de les 13.30 hem avistat una altra "bèstia" de l'ecosistema del Delta del Llobregat:
l'Airbus A380, volant per sobre dels nostres caps!

Acabem la nostra visita als Espais Naturals del Delta del Llobregat

reunint-nos el 44 Caminaires que hem gaudit del dia.

I per acabar bé la sortida, a dinar ben a gust al Restaurant El Parc.

Havent dinat, una passejada pel parc i a buscar l'autocar que ens tornarà cap a casa.

Per accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.