Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dissabte, 15 de juny de 2019

Figaró-St Cristòfol de Monteugues-Alzina de Can Valls


Data de la sortida: 12 de juny 2019
Participants: 23 Caminaires.
Sortida preparada per: Gil Méndez, Pepi Sànchez, José L. Garcia i Fina Castellano

Itinerari circular amb sortida i arribada al Figaró.

Distància: 12 km aprox.
Grau de dificultat: 3.5/5 (mitjà-alt).
Desnivell positiu: 440 m

Hem arribat al Figaró amb cotxe. Seguint l'antiga Carretera de Ribes, al final del poble, hi ha habilitada una zona d'aparcament.

Comencem a caminar a les 8.45 h. Ens dirigim en direcció Nord, i de seguida trobem la riera de Vallcàrquera, amb indicadors.

Ens proposem seguir la "Ruta dels Arbres". Durant un bon tros, no deixarem la riba esquerra de la riera.

Seguirem els senyals del PR C-213 que porta a la rectoria de Vallcàrquera.

Entren al sender ben ombrejat que voreja la riera.

La música de l'aigua i també els cants dels ocells ens acompanyen durant aquest primer tram del recorregut.

Passem pel costat de la font de la Noguera Punxeguda, però no travessem la passera que creua la riera. Seguim pel corriol de la vora esquerra de la riera.

En aquesta par baixa del recorregut  anirem trobant gorgs i petits salts d'aigua.

El gorg de Can Bosc és el més espectacular.

Traspassem la riera i fem cap al camí asfaltat de Vallcàrquera.

Passem pel costat de la Font del Molí, testimoni d'un antic molí, les restes del qual es troben totalment abandonades.

I aviat arribem al  desviament que ens porta a l'església de Sant Pere de Vallcàrquera (vall estreta).

Segons informa una placa al costat del mur i la reixa que ens impedeixen l'entrada, està catalogada com "Bé d'Interès Local", i va ser construïda entre els segles XI i XVII.

 Continuem pujant la pista amb un desnivell suau fis arribar a la Rectoria de Vallcàrquera.


L'edifici de l'antiga rectoria està rehabilitat i s'ha convertit en una casa de colonies i escola de la natura.

Deixem la pista principal. Al marge dret del camí de la rectoria surt un corriol que baixa cap a la riera, l'agafem per enllaçar amb el camí de Sant Cristòfol de Monteugues.

En arribar a la pista ja trobem un cartell que ens confirma que anem pel bon camí.

Tavessem novament la riera de Vallacàrquera.

I a partir d'aquest punt comencem a tenir desnivell més ascendent.
Fent ziga-zaga, farem ben bé mitja hora de pujada.

Fins que arribem al coll,  lloc de creuament de camins.

En aquest coll s'hi troba la Creu de Can Plans.
La llegenda diu que es va col·locar en record d'un nen mort per un llop.

Prenem la bifurcació en direcció Nord. Fins arribar a Sant Cristòfol de Monteugues, anirem planejant.

A 10 minuts de la Creu de Can Plans, amb marxa tranquil·la, ja hem arribat a Sant Cristòfol de Monteugues. Hi hem arribat a les 10.45. ( 2 h de camí)

L'ermita  està documentada des de l'any 1139, adcrita al monestir de Santa Maria de l'Estany. El seu estat de conservació, vist des de l'exterior es bastant millorable.
No hem pogut visitar el seu interior.

El nostre guia s'ha documentat intensivament i ens explica que fou feta construir pel rei carolingi Lluís el Pietós (fill de Calemany) qui, quan anava a conquerir Barcelona, va derrotar un exercit sarraí prop d'aquest indret.

Aprofitem per fer l'aturada per esmorzar i recuperar forces.


Darrere l'absis de Sant Cristòfol de Monteugues,
en fem la foto de la colla que hem sortit avui.

Sortim cap a l'alzina de Can Valls. Continuem en direcció Nord.

El camí fins a Can Valls és bastant tranquil. Passem per davant de la masia.

A parir de Can Valls, el camí torna a agafar pendent.

Les vistes es valen l'esforç que hem fet.

Fins arribar a l'alzina de Can Valls, el camí és constantment costerut.

I ja hi som, al punt més alt del nostre itinerari, a 780 m d'altura, i sota l'ombra d'una alzina d'una edat estimada d'uns 300 any, amb un  tronc de 5.40 m de diàmetre, i considerada la més gran del Montseny.
I comencem el retorn, però no pas per on hem arribat. Seguim una mica el direcció Nord, per començar a rodejar el turó, pel vessant Oest.

Tot el trajecte de tornada serà descendent.

Vint minuts de camí i tornem a ser al pla de la Creu de can Plans, on ens reagrupem.

Caminem uns 200 m en direcció a Can Plans, i en un revolt del camí, els nostres guies ens tenen guardada  una sorpresa, Aquesta fita ens indica un corriol que s'endinsa al bosc.

Per un corriol molt irregular i poc definit, baixem uns 200 m.

I ens trobem a l'entrada d'una cova coneguda com la "Cova de l'home mort".

Amb algunes dificultats,  els més amants de l'aventura, vam introduint-se per una gatera.
que arriba a un espai més ampli que permet posar-se dret.

I arribar a la sortida per l'altre extrem de la cova.


Tornem a la pista principal, en direcció a Can Plans.

Passem pels voltants de Can Plans.

Passem un indicador del dipòsit de prevenció d'incendis, i la baixada s'accentua.

Fem aproximadament 1 km de camí des de Can Plans i fem una aturada de reagrupament.

Una fita de pedres apilonades al costat esquerre del camí ens indica un corriol drecera que els nostres guies ja han experimentat.

El corriol s'internas de baixada dins de  l'espessura del bosc.

En algun tram, hem de caminar apartant la vegetació, com si caminéssim per la selva.

En algun altre,  per la inestabilitat del sòl, la humitat del camí i el fort pendent, ens provoca relliscades i alguna culada també.
Aquesta drecera ens ha presentat més dificultats de les esperades.

Finalment tots aconseguim arribar al final del corriol, a la part alta del Figaró.

Entrem pel carrer Mossèn J. Verdaguer.

Baixem per les escales de l'Àngelus.

I ja tornem a ser  a la part baixa de la vila, a l'antiga carretera de Ribes.

Arribem fins a l'aparcament d'on hem sortit aquest matí. Se'ns han fet les 14 h. i disposats a arribar a casa per dinar.


Per accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.