Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dissabte, 2 de febrer de 2019

La Doma - Santuari de Puiggraciós

Jordi Garbra-YouTube
Data de la sortida: 30 de gener 2019.
Participants: 27 Caminaires.
Sortida preparada per Isabel Molina i Manel Carbó.
Visita guiada per Verònica Carmona -La Garriga-turisme-

Ens hem desplaçat amb cotxe per la BP-5107 fins a la Garriga.
Per arribar a la Doma cal baixar fins l'antiga carretera N-152 i creuar el riu Congost pel pont que hi ha just davant de la benzinera Repsol.
Trobarem indicadors "la Doma-Cementiri"  per arribar-hi passant per sota de la C-17.

La Doma és un conjunt monumental format per l'antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri.
La primera referència que es té data de l'any 966, al testament del comte Miró I de Barcelona.

El seu nom prové del nom "domer",  (hebdomadarius) que era el clergue que setmanalment s'encarregava dels oficis religiosos.

L'església de St Esteve va tenir 2 domers que s'alternaven i un diaque que hi vivia permanentment i era qui s'encarregava de tenir-ho tot a punt.
Va ser seu de la parròquia fins a l'any 1773 quan es consagrà la nova parròquia a l'altre costat del riu Congost, propera al Camí Ral on s'hi desenvolupà la població.

Aquesta postal antiga ens mostra com era la Doma a començaments del s. XX, abans de la seva restauració feta entre els anys 1957-59, impulsada  pel notari i historiador local Josep Mauri i Serra.

A la part superior de l'edificació destaquen el campanar, el merlets defensius i la torre-comunidor, amb amples obertures als quatre punts cardinals des d'on el sacerdot conjurava amb oracions la protecció de tempestes, pedregades, plagues i tota mena de calamitats...

La portalada d'accés és una obra d'estil gòtic acabada l'any 1563, el seu autor fou Bertran Felip.

La seva construcció no fou gaire reeixida: l'arc apuntat no té la simetria que li correspondria.
El timpà està ocupat per la figura de Sant Esteve agenollat.

Les arquivoltes acaben sobre caps d'àngels i dos rostres, un de femení a l'esquerra i un altre de masculí a la dreta.

I aquí tenim les claus per poder accedir a l'interior de l'església.

Té la planta rectangular amb absis també rectangular.
Disposa de 3 naus. La nau central correspondria a la primera església romànica.
La presideix un magnífic retaule gòtic dedicat a Sant Esteve.

Les naus laterals es van adossar entre 1559-1561, i són plenament d'estil gòtic: amb volta apuntada, nervadures amb claus de volta que descansen sobre columnes poligonals.

Sobre la porta de la sacristia es conserva un document que dóna fe de qui foren els autors:
"Any 1560-Sagismon Blancafort,-Pere Pelliser-Toni Rossello-obrers".

A la nau esquerra s'hi troba la capella de Sant Jaume. Es sap que fou sufragada per immigrans occitans que arribaren el s. XVI i formaren una important colònia.

La volta coberta de carreus i amb quatre nervadures que neixen de la clau de volta amb la representació de Sant Jaume i acaben sobre quatre mènsules amb les figures dels evangelistes.




Retaule de Sant Esteve, datat al voltant de 1492.
És la peça més important de l'església de la Doma,
S'atribueix a  Jaume Huguet i els germans Vergós.

La taula central superior que presideix el retaule representa l'escena de la crucifixió de Crist.


A la taula central inferior es presenta  Sant Esteve sobre un pedestal amb les vestimentes de diaque i la palma a la mà que representa el martiri, rodejat pels dotze apòstols.



Taules laterals del costat dret:

A la taula superior el diaque Esteve manté una discusió amb el sanedrí de la sinagoga defensant la doctrina de Jesús.
Va ser acusat de dir paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu i condemnat a morir lapidat.

A la taula infeiror es representa la troballa l'any 415 fora de les muralles de Jerusalem del cos incorrupte del Sant.
Taules laterals del costat esquerre:

A la taula  superior veiem un miracle del sant: Esteve fa un exorcisme a un nen endimoniat. El dimoni atemorit fuig volant aper l'angle superior dret.

A  la taula inferior es representa la lapidació de Sant Esteve.

I aquí arribem al moment més sorprenent de la visita: al relicari de l'església es  venera una suposada pedra de les 26 amb què van  lapidar el jove Esteve.

A la part baixa del retaule, flaquejant la porta de la sacristia, Sant Pere i Sant Pau.

Entrem a la sagristia on es conserva una antiga costòdia de quan la consagració es feia sense la presència dels fidels.

A la nau lateral dreta està emplaçat un retaule d'estil plateresc, possiblement del s. XVII , dedicat a la Mare de Déu del Roser, flanquejada per Sant Antoni Abad i el jove Sant Joan.

A sota del cor trobem una imatge del dominic Sant  Pere Martir, qui fou inquisidor durant el s. XIII, representat amb el ganivet que un heretge li clavà al cap i la palma del martiri.

També admirem una antiga pila baptismal del s. XVI.
A seu costat es troba l'escala de cargol que permet accedir al cor i a les terrasses de l'edifici.

La terrassa, fortificada defensivament amb merlets,  i al costat N la torre comunidor.


Al costat S el campanar amb teulada piramidal. Encara s'hi poden apreciar senyals de fins on arribava la coberta que es va treure en el procés de restauració.

Vistes de la Garriga des de la Doma.
I acabem la visita a la Doma, tancant l'històric pany i agraint a la Vero tot el que hem après i gaudit durant la visita.

Els Caminaires diem adéu a la Doma.

I ara toca caminar. 
Farem un recorregut lineal fins al Santuari de Puiggraciós.
El camí comença al costat de l'aparcament del cementiri nou, just al costat de la Doma.

El recorregut es troba perfectament senyalitzat, en totes les cruïlles trobarem senyals d'orientacio.
El primer tram del camí és el més exigent: té força desnivell en els primers 2 km fins arribar al coll de la Serreta.

Una paradeta per reagrupar-nos i reposar energia, que encara no hem fet l'esmorzar.

Fem un tram més planer, vorejant camps de conreus i boscos. Ja tenim a les vistes el turó de Puiggraciós i el santuari.

Entrem dins de l'urbanització del Serrat, caminarem per l'asfalt fins arribar a la part alta.

Als peus del Puiggraciós caminem entre antigues masies i noves contruccións.


Aviat trobem l'indicador de la pista que ens porta directament al saltuari de Puiggraciós.

El Santuari de Puiggraciós fou creat l'any 1711 per venerar la Mare de Déu de Puiggraciós.
Des de 1973 hi resideix una comunitat de monges benedictines depenent del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.

Una altra edificació singular és la "torre de telegrafia òptica", construïda el 1850. Al costat, l'antiga capella del s. XVII.

Gaudim de les bones vistes.

Els 27 Caminaires de la sortida d'avui.

I fem la tornada fent el mateix recorregut.

Si voleu conèixer més detalls d'aquest itinerari:



Àlbum de fotos de la sortida, clicar aquí.



dijous, 29 de novembre de 2018

Castell de St Martí de Centelles-Castell de la Popa (Castellcir)


Data de la sortida: 28 de novembre 2018.
Participants: 17 Caminaires.
Sortida preparada per Pere Pont i Manel Carbó.


Itinerari lineal d'anada i tornada.
Distància total: 14 km aprox.
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà)

Ens hem desplaçat amb cotxe per la C-17 fins Centelles.
Des de Centelles, per la C-1413b, en direcció a Sant Feliu de Codines, uns 5 km fins a l'església de Sant Martí de Centelles.

Davant de l'església trobem uns plafons informatius de l'inici de la ruta.
Per pujar al Castell de Sant Martí de Centelles tenim dues opcions:
1: El camí equipat.  (surt des de l'aparcament)
2: El camí de les feixes.
Decidim fer la pujada pel camí equipat i la baixada la farem pel camí de les feixes.

Aquesta és la senyalització que ens indica l'inici de la ruta.
Comencem a caminar a les 9.15 h.

El sender estret i rocallós, comença amb força pendent des de l'inici, per tant cal dosificar els esforços.

L'equipament més important del camí és un cable d'acer de suport i protecció. Anem guanyant alçada superant un fort desnivell.

Ràpidament ens anem apropant al castell. El camí transcorre sobre roca viva i cal anar amb compte per evitar les relliscades.

Fem els últims esforços per arribar a les muralles exteriors del castell.
Hem fet la pujada en 30 min, superant un desnivell de 150 m.
El castell es troba a 876 m d'altitud.

Sentim una certa decepció en veure l'estat d'abandonament del castell. L'accés a l'interior no està permès per perill de desprendiments.
Si voleu tenir més informació sobre el castell: Enllaç a Castells Catalans.

Arribar al mirador ens compensa la decepció inicial.
Les vistes són una meravella: Tota la plana de Vic fins a la línea nevada del Pirineu.

Vistes des del mirador del Castell de Sant Martí de Centelles.

Retornem pel sender que voreja la muralla exterior del castell.

Ens reagupem al camí davant d'on, segons indica un poste, s'hi trobava el pont llevadís del castell.
Continuarem el camí cap a l'altra vessant del turó del castell.
A partir d'aquest punt l'itinerari no té cap senyalització.
Ens anem allunyant del castell seguint un cami en lleuger descens, molt ombrejat i humit.

El camí enllaça amb la pista que va des de Centelles fins a la masia de la Rovira de Cerdans.
Prenem la pista en sentit ascendent.

Tornem a tenir un tram d'uns 500 m de pujada continuada fins al pla de la Rovira des d'on tornem a gaudir d'unes vistes magnífiques.
Tenim a l'horitzó tot el perfil del Pla de la Calma: des del Tagamanent fins les Agudes.

I arribem a la masia de la Rovira de Cerdans, habitada i en plena producció agrícola i ramadera.

Travessem la masia passant respectuosament entre prats on pasturen vedells,  l'abeurador, la bassa de reg....

I enllacem amb la pista que va cap a Tona.

En arribar al Collet de la Rovira,  trobarem una gran bassa i a la dreta del camí un poste que senyalitza els "Camins d'Osona"  Tona i Can Regás.
En aquest punt deixem la pista principal i prenem un camí més estret que es desvia a l'esquerra, cap a ponent.
Ja anem en direcció cap al Castell de la Popa.

Aquest tram del recorregut és molt agradable: el camí s'endinsa al bosc amb lleugeres ondulacions.

Quan s'obre alguna clariana podem veure  nítidament a la llunyania, com anem apropant-nos, el Castell de la Popa que sobresurt entre la vegetació.

L'últim tram és el més costerut i el camí força pedregós, però no és gaire llarg.

I, de sobte, la popa del vaixell, amb el pont de comandament del castell.
Hem fet el recorregut, amb parades incloses,  en 2 hores i 30 min.

Tota la colla de Caminaires que hem arribat al
Castell de  Castellcir o Castell de la Popa

Voregem el penyal i les parets de l'antiga fortificació.

Fins arribar a les escales que donen accés a l'interior  de les restes del castell.

Són passades les 11.30 h.  i hi ha bona gana...  Afortunadament tenim un matí de tardor assolellat.

Com és tradició caminaire, una estona per compartir les experiènces de la caminada i la taula ben parada i ben assortida.

Havent esmorzat dediquem una estona a fer una passejada entre les restes, que amb el pas del temps van deteriorant-se.

Podeu obtenir més informació accedint a la visita que vam fer pel maig del 2016 des de Castellcir.
Enllaç a la visita anterior.

Des de  l'extrem N de la plataforma rocallosa, tenim unes vistes excepcionals. I també veiem que una part de la colla ja està preparant-se pel retorn.

Fem la tornada pel mateix itinerari. Hem descartat la possibilitat de fer la ruta circular per la Sauva Negra, com havíem preparat,  degut al mal estat dels camins per les pluges i els treballs forestals.

Tornant a passar per la masia de la Rovira de Cerdans.

Arribant novament al Castell de Sant Martí de Centelles, amb una nova perspectiva.

Aturada de reagrupament als peus del castell.

En començar la baixada, trobem a l'esquerra un poste amb la senyalització del desviament pel "camí de les feixes".

El camí baixa en ziga-zaga molt ràpidament. Té una senyalització molt antiga amb ratlles de color blanc.
.

Cal anar amb compte perquè antigues travesses de fusta que esgraonaven el camí han desaparegut i resten perillosos suports de ferro clavats al terra.

 Finalment arribem a la pista als afores de Sant Martí.

La pista ens porta a la Urbanització de les Comes, que connecta directament amb la carretera.

Passant per un camí pel darrere de l'església, arribem a la plaça on tenim aparcats el cotxes per fer la tornada cap a casa. Acabem la sortida a les 13.45 h.


Enllaç a l'àlbum de fotos de la sortida.