Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Esteve de Palautordera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Esteve de Palautordera. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’abril del 2015

Sant Esteve-Santa Magdalena-Masia Mariona (Mosqueroles)


Sortida preparada per Josep M. Fonts.
Participants: 19 Caminaires.
Dia ennuvolat, amb temperatura suau: 10ºC a les 9 del matí.

Aproximació amb cotxe fins a Sant Esteve de Palautordera.

Sortida del poble en direcció al Circ Cric. Pista agrícola que comunica amb Sant Celoni i Mosqueroles.

Itinerari linial d'anada i tornada.

Distància: 10 km aprox.
Grau de dificultat: 2 (mitjà)

El recorregut està senyalitzat com itinerari "Clar de Lluna"

Hi ha una variant que travessa la Tordera per Can Marc i que dóna accés al castell de Montclús que està tancada per obres.

Al costat de la rotonda de l'entrada a Sant Esteve, al costat de l'escola,  es troba situat un aparcament on deixem els cotxes.
El dia es presenta ennuvolat però amb bones condicions per caminar.

Sortim del poble per darrere de l'església, passem pel costat d'unes instal·lacions municipals, amb indicacions del Circ Cric.

Travessem la Tordera.
El camí és una àmplia pista en molt bon estat que comunica tota aquesta vall.

Va alternant lleugers desnivells, a l'inici en sentit ascendent.


El tram mitjà és més aviat planer vorejant camps de conreu.

Amb d'altres més boscosos.

Pel camí anem trobant diverses masies, la majoria ben conservades i també que mantenen l'activitat agrícola.
Al cap de una hora llarga de camí ja tenim a les envistes l'església de Santa Magdalena.
Anem arribant-hi  esgraonadament, mantenint cadascú el nostre ritme de caminada.

L'església de Santa Magdalena té els seus orígens cap a l'any 1100, quan els monjos benedictins de Sant Marçal prengueren la iniciativa de construir un nou monestir més a la plana.
Sembla ser que mai arribaren a traslladar-s'hi,

Si voleu conèixer millor la seva història, cliqueu aquí.
La finca és de propietat privada, i tot i que es va fer una restauració l'any 1987, actualment es troba força deteriorada.

Tot i l'estat d'abandó es pot apreciar la bellesa dels absis posteriors, possiblement els elements més antics de la construcció original.

Aprofitem l'aturada per esmorzar i fer preparatius per properes sortides.

Acabem la nostra estada a Santa Magdalena fent-nos la foto de grup.

Sortim de Santa Magdalena  en direcció cap a Mosqueroles, seran uns 2 km curts.

L'ultim tram de la pista forestal és asfaltada i va a parar a la carretera MV-5119 que puja cap al poble de Montseny.

Aviat divisem  la població de Mosqueroles, i abans d'arribar al poble, l'indicador del desviament a la Masia Mariona.

Mig amagada entre el bosc que l'envolta, veiem la magnífica "Masia Mariona" , també coneguda com a Can Patxot.

La casa fou construïda entre 1929-1930 sota la direcció de l'arquitecte Josep Donés (autor també  del conjunt arquitectònic de l'hosteria i santuari de Núria)
El propietari fou Albert Patxot, industrial del suro de Sant Feliu de Guíxols.
Va ser projectada com a residència d'estiueig i també com a observatori meteorològic i astronòmic, activitats científiques que practicava amb molt d'interès el Sr. Patxot.

Si voleu conèixer la seva interessant biografia, cliqueu aquí,

La Famíla Patxot s'exilà el 1936 a Suïssa on hi va residir fins la seva mort l'any 1964.

L'edifici fou incendiat durant la guerra civil i restà totalment abandonat, refugi d'un pastor durant molt temps. En aquests temps d'oblit, era coneguda com "la casa cremada".




Un nét, l'hereu de la finca, en feu donació amb la condició que fos restaurada i s'hi exposés el llegat científic de l'Albert Patxot".

Es va restaurar entre 2006-2009 i
actualment està gestionada per la Diputació de Barcelona.
Acull l'oficina d'informació del Parc Natural del Montseny.

La responsable de l'oficina ens ha informat sobre l'exposició i ens ha facilitat la visita.
Hem començart còmodament asseguts amb una projecció que ens ha presentat la biografia i el llegat cièntífic i cultural de l'Albert Patxot.

I a continuació hem visitat lliurement diverses sales de la planta baixa amb molta informació sobre l'obra de mecenatge d'en Patxot.

Com per exemple en  la recuperació del folclore popular.

I en la divulgació de l'excursionisme com a activitat de coneixença del territori.


Abandonem Mosqueroles per la mateixa carretera per on hem arribat.

Novament apreciem la silueta de Santa Magdalena, ara amb la serralada litoral de fons.

El camí de tornada també ens permet fer una aturada per  delectar-nos amb les vistes del castell de Montclús, desde una posició de més alçada,


Ja sense més aturades, perquè l'hora se'ns ha fet una mica tard, refem el camí cap a Sant Esteve.

El campanar romànic de l'església ens dóna la benvinguda a la població.

I ens retrobem amb els cotxes per fer la tornada a casa. Ha estat un matí molt intens amb descobertes molt interessants.




Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

dimecres, 22 de gener del 2014

Sant Esteve de Palautordera-Castell de Montclús

Data de la sortida: 22 de gener 2014
Sortida preparada per Manel Carbó
amb la col·laboració de Blai Gómez (Resident a St Esteve).
Participants: 24 Caminaires.
Itinerari: Sant Esteve-Embassament-Castell de Fluvià-Castell de Montclús-Sant Esteve.
Distància de la caminada: 10 km aprox.

Els Caminaires ja havíem visitat el Castell de Montclús en vàries ocasions, però avui, amb la col·laboració d'en Blai hem fet un itinerari diferent a l'habitual, coneixent d'altres indrets de la vall del riu Tordera.

Hem començat el recorregut des de l'aparcament que hi ha a l'entrada de la població, seguint la vorera de la carretera que puja cap al Montseny.
Però aviat hem deixat l'asfalt per entrar en contacte amb els camins rurals que comuniquen les masies disperses per aquesta vall.
Aquesta fèrtil plana formada pel curs del riu Tordera i els seus afluents té censades més de seixanta masies, moltes d'elles encara a ple rendiment, i d'altres convertides en centres d'esbarjo i serveis.

Ens hem aturat davant de Can Ribes, just als afores del poble.

Una mica més allunyada, Can Prat, en una petita elevació que permet gaudir d'una magnífica vista del Turó de l'Home i les Agudes.


Seguint cap a ponent, hem arribat fis a l'embassament de la "comunitat de regants" de Sant Esteve. Una bona reserva d'aigua per a les necessitats agrícoles i que actualment també subministra l'aigua potable de la població.
La foto del grup amb el reflex del Montseny sobre les aigües de l'embassament.

 fent la volta a l'embassament, es pot observar una excel·lent vista de la vall, amb la serra del Montnegre amagant el mar.
Hem seguit l'itinerari fins al Castell de Fluvià, actualment una casa de colònies, però que fou testimoni d'importants fets històrics durant la "Guerra dels Segadors".

Ja de camí cap al Castell de Montclús ens hem trobat un caqui amb tota la collita abandonada. El contrast de colors és magnífic!
Una altra novetat de l'itinerari ha estat travessar la Tordera fàcilment pel camí que porta cap a Can Girabent: L'aigua passa canalitzada per sota del camí.

Sorpresa!  Una cabra abandonada...

D'aprop ens hem adonat de que estava llligada amb una corda d'una pota en una estaca.
A Can Girabent es poden observar també alguns animals exòtics.

Passat Can Girabent el camí ja s'endinsa al bosc, però es troba perfectament indicat i no hi ha pèrdua.
L'esforç de la pujada es fa notar, especialment si encara no s'ha esmorzat!
Un pla amb eucaliptus ens permet un petit repòs per agafar forces per arribar al nostre destí. Ja el tenim molt a prop.


El camí que porta al castell arriba arran dels murs fortificats exteriors, seguint el que possiblement era el fossat de defensa.

A través d'unes escales metàliques s'accedeix a la que possiblement devia ser la zona senyorial.

Els murs que l'envolten tenen a un extrem una torre i grans obertures. Al centre hi ha restes d'una antiga torre circular.
 Al mur meridional s'endevinen un merlets de defensa i sota una línia de petites espitlleres.

Si voleu tenir més informació històrica, cliqueu l'enllaç.

Malgrat que el dia ha estat ennuvolat, les vistes des del castell  són magnífiques.

Cap al nord-est es poden veure unes formacions geològiques molt curioses, es coneixen amb el nom de "Penyes de Can Jeroni", amb unes estranyes formes provocades per l'erosió de la roca.

I com que ja anàvem bastant passats d'hora, hem esmorzat amb gran plaer, com a cada sortida!

I també hem aprofitat per donar la benvinguda a una nova Caminaire: La Isabel. Esperem que es trobi a gust entre nosaltres i gaudeixi molt de les caminades.

I com forma part de les nostres tradicions: ESTA CHICA SE MERECE UNA OLA.....!!!