Caminaires de les Faldes del Montseny: El Sui

dissabte, 25 de febrer del 2023

Can Volard-Coll de Palestrins

Data de la sortida: 22 de febrer 2023.

Participants: 21 Caminaires.

Sortida preparada per: Gil Méndez i Rosario Candel.

Itinerari semi-circular sense senyalització, que podeu consultar amb més precisió a l'enllaç de Wikiloc:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/can-volard-coll-de-palestrins-can-cuch-can-volard-125112231.

Ruta de 13,5 km, amb la variant 15 km.

Desnivell positiu de 650 m.

Dificultat 3.5/5 (Mitjana-alta).

Punt d'inici de la ruta: Part alta de la urbanització de Can Volard.

Iniciem el camí vorejant els murs dels jardins de les últimes cases.

Després d'una curta pujada trobem el primer encreuament; agafem el camí de la dreta, traspassant una cadena.

Seguim la pista principal sempre ascendent durant uns 3 km.

Trobem diversos desviaments, però anem agafant sempre a l'esquerra.

Durant aquesta part del recorregut el bosc ens amaga el paisatge, però alguna clariana ens ofereix molt bones vistes.

Cap als 3 km de marxa ascendent, els nostres guies ens indiquen que hem arribat al punt on hem d'agafar una drecera.

Iniciem el corriol amb un fort desnivell, però no ens acovardim i tirem amunt.

El camí es pot seguir fàcilment perquè es veu trepitjat; és una drecera força utilitzada per anar al Sui.

Van alternant-se trams força ascendents, amb d'altres més suaus de recuperació.

També trobem restes d'antigues edificacions sense cap identificatiu.

Fent els últims esforços per coronar el Puig Cogull.

Després d'un tram en lleuger descens arribem a una esplanada que ens obre l'horitzó a ponent.

Aquest és el punt on iniciem el tram circular.

Vistes del Sui. Ens anem acostant.

Sortim de la clariana agafant el sender de la dreta.

Seguim en camí alternant trams de pujada pronunciada i més planers per dins de l'alzinar.

És un tram d'uns 300 m. i segueix paral·lel a la pista principal.

Ens incorporem a la pista en direcció al coll d'Uixola.

Arriben al Coll d'Uixola havent fet aproximadament 6 km i fem una aturada de reagrupament.

Des d'una clariana a la nostra esquerra, divisem el vessant de Vallfornès i l'esplanada del Vilar.

Baixem al coll de Tascó on es troba el camí que arriba des de Sant Pere de Vilamajor. Una senyalització ens ho indica.

Vistes des del camí: Agudes-Turó de l'Home i Turó de Sant Elies.

Seguim el camí, ja som a poc més d'un km.

El final del recorregut passa novament per l'interior de l'alzinar ja a tocar del coll.

Ja som al coll de Palestrins amb la bassa d'aigua per prevenir incendis, i el camí que segueix cap al Sui.

Podem contemplar el seu cim rocallós.

Hem arribat a la nostra fita. Fem l'aturada de l'esmorzar, gaudir de la companyia i comentar les incidències del recorregut.

La colla d'avui. La majoria hem arribat al coll de Palestrins per 1ª vegada.

Iniciem el camí de tornada agafant el sender de la dreta. El primer tram és planer i molt agradable de fer.

Entre les branques de la fageda podem distingir la Casa del Bosc.

Més endavant, seguint el camí distingim el perfil de Roca Centella, un altre del nostres cims.

Seguim el camí passant pel tram amb el nom de "Terra Negra", color degut a la pissarra esmicolada.

I arribem a la pista que ens portarà fins a can Cuc.

Arribem a can Cuc. L'antiga masia pairal d'aquesta contrada, reconvertida en establiment hoteler que actualment es troba tancada.

Ens reagrupem a la sortida de can Cuc.

Des de can Cuc també observem el perfil de l'església de Sant Salvador de Terrades i Can Quintana.

El camí passa per sobre de can Quintana. Tot i que està deshabitada manté activitat ramadera.

Passat can Quintana agafem un corriol alternatiu per l'interior del bosc.

Seguim el corriol per dins del bosc i en diversos encreuaments anirem agafant sempre el de la dreta.

Travessem la pista principal i seguim baixant pel corriol que no hem fet de pujada. És un tram amb fort desnivell.

Fins arribar a la pista novament. Ens falten 1.5 km per acabar el recorregut.

A les 13.45 arribem al punt de sortida. Han estat 5h. llargues de caminada, molt variada i que hem gaudit molt.

dijous, 10 de març del 2016

Tagamanent-Pla de la Calma-El Sui

Data de la sortida: 9 de març 2016.

Sortida preparada per Manel Carbó.

Participants: 16 Caminaires.

Desplaçament amb cotxe Faldes-Tagamanent (25 km).

Itinerari linial.

Distància: 15 km aprox.

Desnivell acumulat: 500 m.

Grau de dificultat: 4/5 (Alt).

Punt de sortida i arribada: Aparcament del Collet de Sant Martí, als peus del Tagamanent.

Partim de 970 m d'altitud

Primeres hores del matí amb temperatura fresca: 2-4ºC, núvols alts i bona visibilitat.

A les 9.15 comencem a caminar. La pujada cap al cim del Tagamanent s'inicia per l'interior d'un magnífic bosc d'alzines,

El camí va superant el desnivell de manera gradual i continuada.

Tal com anem guanyant altura, el bosc es fa més clar i ens permet anar descobrint unes vistes magnífiques.

També notem com la temperatura va baixant i el vent es va incrementant.

Amb 15 minuts de caminada ja ens trobem sota la paret rocallosa del cim. En cap moment el camí és perillós, però sempre atents per on trepitgem.

Arribem al cim (1.056 m) amb els cors bategant a bon ritme, però l'esforç val la pena per les vistes de 360º de les que gaudirem.

Els cims de Montserrat, el Massís de Sant Llorenç, la plana d'Osona,

amb 2 estrats de núvols baixos, i a l'horitzó els cims del Pirineu nevats.

Presideix el turó l'església de Santa Maria de Tagamanent.

És un edifici originàriament d'estil romànic (s. XII) al qual, amb el pas del temps s'hi van afegir noves construccions. Fins a caure en l'abandonament a començaments del s. XIX. Actualment pertany a la Diputació de Barcelona.

Si vols conèixer millor la seva història, clica aquí.

Des de la part alta, davant de l'església, amb la Plana de Vic al darrere.

Fem la baixada pel mateix camí.

Passat el Collet de Sant Martí seguim els indicadors del GR-5. Tota la ruta està perfectament senyalitzada, i no és recomanable agafar dreceres si no es coneixen per evitar desorientacions.

A 10 min. de caminada ja som al Bellver. Actualment és un establiment de restauració i casa rural.

Des de l'era del Bellver tenim unes vistes magnífiques del turó del Tagamanent i de tot el Vallès. A l'horitzó la serra de Collserola i el mar.

Continuem el camí passant pel darrere del Bellver, i ja tenim a les envistes la següent referència de l'itinerari. Ca l'Agustí.

Ca l'Agustí és una antiga casa pairal. L'actual edifici restaurat i convertit en "Museu Etnològic del Tagamanent" data de començaments del 1700.

Fem una aturada sota cobert i aprofitem per esmorzar i agafar forces per fer el tram més llarg i dificultós del nostre itinerari.

Un dels bons moments del dia. Tothom s'apunta a la gresca i a compartir el magnífic pastís de la Carmen!

Deixem Ca l'Agustí seguint el camí principal que segueix el GR-5 i que travessa tot el Pla de la Calma fins arribar a Collformic.

Anem guanyant alçada entre un bosc d'alzines. El desnivell no és molt accentuat, però sí que és constant.

Tal com guanyen alçada, el bosc va aclarint-se. Entrem al conegut Pla de la Calma.

Fem uns 4 km seguint el camí, amb el Matagalls a l'horitzó, encara enfarinat de la darrera nevada.

Parada de reagrupament. També anem trobant alguna clapa de neu.

Arribem a Pedres Blanques on es troba el desviament cap al Sui. Som a 1.270 m d'altitud

Seguirem un tram del PR-C 139. Si el seguíssim, aniríem a parar a Sant Antoni de Vilamajor. Aquest repte el deixem per un altre dia.

El camí va perdent vegetació, quedant reduïda al matollar baix capaç de resistir al vent i les baixes temperatures.

Passem pel costat de la Cabana d'en Ramon on s'hi va trobar la pedra coneguda con "L'estela de la Sitja del Llop" , possiblement d'origen prehistòric, actualment exposada a la població del Montseny.

Comencem a atacar el Turó del Socarrat, ja som a 1.300 m i tenim el Sui a tocar.

Un últim esforç. El vent va guanyant intensitat i fa fred de debò.

A les 12.30 h, hem fet el cim!!! el Sui 1.319 m

Moment de deixar constància de la nostra arribada.

Uns minuts per gaudir de les vistes i intentar reconèixer els nostres territoris.

I comencem la tornada. Notem que el temps està canviant. El Matagalls que fa uns minuts vèiem nítidament va difuminant-se.

Quan ja som travessant el Turó del Socarrat apareixen les primeres volves de neu i el vent s'intensifica.

La nevada va guanyant intensitat i va cuatllant al camí. Tot el paisatge es va emblanquinant,

Ens preparem per fer la resta de tornada sota la nevada. No deixa de ser una nova "experiència caminaire". Recordem que fa 2 anys quan hi vam venir per darrera vegada també ens va nevar.