Sortida preparada per Manel Carbó.
Participants: 16 Caminaires.
Desplaçament amb cotxe Faldes-Tagamanent (25 km).
Itinerari linial.
Distància: 15 km aprox.
Desnivell acumulat: 500 m.
Grau de dificultat: 4/5 (Alt).
Punt de sortida i arribada: Aparcament del Collet de Sant Martí, als peus del Tagamanent.
Partim de 970 m d'altitud
Primeres hores del matí amb temperatura fresca: 2-4ºC, núvols alts i bona visibilitat.
A les 9.15 comencem a caminar. La pujada cap al cim del Tagamanent s'inicia per l'interior d'un magnífic bosc d'alzines,
El camí va superant el desnivell de manera gradual i continuada.
Tal com anem guanyant altura, el bosc es fa més clar i ens permet anar descobrint unes vistes magnífiques.
També notem com la temperatura va baixant i el vent es va incrementant.
Amb 15 minuts de caminada ja ens trobem sota la paret rocallosa del cim. En cap moment el camí és perillós, però sempre atents per on trepitgem.
Arribem al cim (1.056 m) amb els cors bategant a bon ritme, però l'esforç val la pena per les vistes de 360º de les que gaudirem.
Els cims de Montserrat, el Massís de Sant Llorenç, la plana d'Osona,
amb 2 estrats de núvols baixos, i a l'horitzó els cims del Pirineu nevats.
Presideix el turó l'església de Santa Maria de Tagamanent.
És un edifici originàriament d'estil romànic (s. XII) al qual, amb el pas del temps s'hi van afegir noves construccions. Fins a caure en l'abandonament a començaments del s. XIX. Actualment pertany a la Diputació de Barcelona.
Des de la part alta, davant de l'església, amb la Plana de Vic al darrere.
Fem la baixada pel mateix camí.
Passat el Collet de Sant Martí seguim els indicadors del GR-5. Tota la ruta està perfectament senyalitzada, i no és recomanable agafar dreceres si no es coneixen per evitar desorientacions.
A 10 min. de caminada ja som al Bellver. Actualment és un establiment de restauració i casa rural.
Des de l'era del Bellver tenim unes vistes magnífiques del turó del Tagamanent i de tot el Vallès. A l'horitzó la serra de Collserola i el mar.
Continuem el camí passant pel darrere del Bellver, i ja tenim a les envistes la següent referència de l'itinerari. Ca l'Agustí.
Ca l'Agustí és una antiga casa pairal. L'actual edifici restaurat i convertit en "Museu Etnològic del Tagamanent" data de començaments del 1700.
Fem una aturada sota cobert i aprofitem per esmorzar i agafar forces per fer el tram més llarg i dificultós del nostre itinerari.
Un dels bons moments del dia. Tothom s'apunta a la gresca i a compartir el magnífic pastís de la Carmen!
Deixem Ca l'Agustí seguint el camí principal que segueix el GR-5 i que travessa tot el Pla de la Calma fins arribar a Collformic.
Anem guanyant alçada entre un bosc d'alzines. El desnivell no és molt accentuat, però sí que és constant.
Tal com guanyen alçada, el bosc va aclarint-se. Entrem al conegut Pla de la Calma.
Fem uns 4 km seguint el camí, amb el Matagalls a l'horitzó, encara enfarinat de la darrera nevada.
Parada de reagrupament. També anem trobant alguna clapa de neu.
Arribem a Pedres Blanques on es troba el desviament cap al Sui. Som a 1.270 m d'altitud
Seguirem un tram del PR-C 139. Si el seguíssim, aniríem a parar a Sant Antoni de Vilamajor. Aquest repte el deixem per un altre dia.
El camí va perdent vegetació, quedant reduïda al matollar baix capaç de resistir al vent i les baixes temperatures.
Passem pel costat de la Cabana d'en Ramon on s'hi va trobar la pedra coneguda con "L'estela de la Sitja del Llop" , possiblement d'origen prehistòric, actualment exposada a la població del Montseny.
Comencem a atacar el Turó del Socarrat, ja som a 1.300 m i tenim el Sui a tocar.
Un últim esforç. El vent va guanyant intensitat i fa fred de debò.
A les 12.30 h, hem fet el cim!!! el Sui 1.319 m
Moment de deixar constància de la nostra arribada.
Uns minuts per gaudir de les vistes i intentar reconèixer els nostres territoris.
I comencem la tornada. Notem que el temps està canviant. El Matagalls que fa uns minuts vèiem nítidament va difuminant-se.
Quan ja som travessant el Turó del Socarrat apareixen les primeres volves de neu i el vent s'intensifica.
La nevada va guanyant intensitat i va cuatllant al camí. Tot el paisatge es va emblanquinant,
Ens preparem per fer la resta de tornada sota la nevada. No deixa de ser una nova "experiència caminaire". Recordem que fa 2 anys quan hi vam venir per darrera vegada també ens va nevar.
Quan accedim a la pista principal, la nevada es manté.
Fem una petita aturada sota la protecció d'una alzina per fer l'últim tram.
Travessant el bosc de Ca l'Agustí la nevada continua caient, però amb menys intensitat.
A les 14 h. arribem a l'aparcament del Collet de Sant Martí on ens esperen els nostres cotxes.
El Turó del Tagamanent totalment invisible.
Afortunadament, el trajecte de tornada a casa l'hem pogut fer sense cap dificultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada