Avui farem una etapa curta de 18 km, però amb un condicionant molt important: no hi trobarem cap lloc d'avituallament.
Malgrat que caminarem per una plana, el perfil amb moltes dents de serra ja ens indica què ens trobarem.
Iniciem l'etapa als peus d'Arrés, sense tornar a pujar al poble, i enfilem per una pista agrícola recta.
Tenim pel davant la plana de la Canal de Berdún, una gran extensió longitudinal erosionada pel riu Aragón.
El tipus de paisatge erosionat, turons testimonis de margues i argiles grises fan venir el record dels camins que transcorren per la Plana de Vic.
Petites pujades ens fan anar guanyant alçada i ampliant el nostre horitzó.
I ens regalen uns paisatges per recordar.
Des de la llunyania sembla que la població de Berdún estigui vigilant els nostres passos.
I continuem amb llargues rectes entre camps de cereals segats i d'altres que s'han convertit en plantacions d'ametllers.
També trobem algun barranc eixut que creuem per un pont de fusta que dignifica el "Camino Aragonés".
Algun tram presenta un paisatge d'una aridesa extrema.
Però fins i tot en aquests sòls tan àrids la natura fa el miracle de que a la tardor apareguin las "quitameriendas", que ens indiquen que el dia es fa més curt, s'avança el sopar i, per tant, no cal berenar.
Un petit grup, per escurçar l'etapa, han fet la sortida des del poble de Martes.
No serà fins a l'encreuament amb la carretera de Mianos que ens hi reunirem.
Tot i que arribant a Mianos trobem la senyalització d'una font, la trobem ben eixuta.
En aquest punt hi ha una certa confusió de senyals contradictòries. Seguim la que està pintada a la carretera en direcció a Mianos.
Després de deixar el desviament cap a Mianos on no hi pugem, seguim en direcció a Artieda. En una zona enclotada tornem a trobar un petit oasi en l'aridesa del territori.
Guanyem una mica d'alçada i tornem al territori de les margues grises.
Als marges dels camí hi trobem moltes gavarreres, també coneguts com rosers silvestres i en castellà "escaramujos" i també coneguda popularment com a "tapaculos". Sembla ser que té propietats astringents i també és rica en vitamina C.
A la llunyania, dalt d'un turó, ja comencem a distingir Artieda, el punt final de la 3ª etapa.
El camí va a parar a la carretera i farem l'últim km caminant per l'asfalt. Afortunadament, hi ha molt poca circulació.
Voregem el cementiri, i comencem a pujar cap al poble d'Artieda. Cal fer un últim esforç.
I si convé, aturar-se per agafar aire i gaudir de les pintures murals que decoren l'entrada al poble.
Són fruit del projecte "ARTieda", una iniciativa de l'Ajuntament de Artieda de l'any 2018 per sensibilitzar sobre la situació de la comarca sota l'amenaça per l'ampliació de l'embassament de Yesa.
"Artieda no rebla" Un lema que trobem repetit en diferents llocs del poble.
Al capdamunt del poble trobem l'alberg-bar d'Artieda. És dissabte i està força animat.
Tal com anem arribant, ens anem situant per gaudir d'una bona cervesa o refresc ben frescos. El dia assolellat acompanya.
A més podem gaudir de la "tapa del dia" que és molt ben acollida.
Inesperadament es produeix una trobada de confraternització futbolera que és molt ben rebuda.
El final d'etapa, més si no ha sigut gaire exigent, sempre és motiu de gresca.
I també moment per comentar les incidències viscudes i gaudir de les magnífiques vistes.
Vistes des de l'alberg d'Artieda i panell informatiu.
Tenim temps per fer un volt pel poble, on visitem la iglesia de San Martín (s. XII-XVI) a la que no hi podem accedir.
En canvi, la torre-campanar està oberta i podem pujar-hi
A la planta baixa podem visitar una exposició fotogràfica de temàtica etnològica i reivindicativa.
Trobem el poble en conjunt molt ben conservat, tot i no arribar als 100 habitants censats.
Ens acomiadem d'Artieda amb l'embassament de Yesa al fons gairebé buit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada