Data de la sortida: 27 de març 2019
Participants: 50 Caminaires
Sortida preparada per Pepi Sánchez, Gil Méndez,
Isabel Molina i Manel Carbó.
Guies a la Cova de Salnitre: Núria i Ferran.
Ens hem desplaçat fins a Collbató amb autocar.
Hi ha habilitada una zona d'aparcament a sota de l'ermita de La Salut.
Cal fer uns 500 m per la carretera fins arribar a les escales.
Les escales que pugen fins a la cova estan en bon estat, però cal anar amb calma i anar pujant els 244 graons fins arribar-hi.
Ja hi som a l'entrada de la cova preparant-nos per a la visista.
La visita comença amb un audiovisual projectat sobre les mateixes roques.
Passem a "la catedral" és la sala més gran on fins i tot s'hi fan concerts.
La Núria ens explica els origens geològics de la cova i de la muntanya de Montserrat.
Ens explica el procés de formació de les
estalactites (pengen del sostre) i de les
estalagmites (creixen des del terra) i també d'altres formacións que anirem trobant durant la visita.
Però no tot és una lliçó de Geologia, També coneixem en
Mansuet, amagat en una cova superior, un bandoler-guerriller que va protegir els vilatans de les tropes napoleòniques.
Aquí tens la seva historia. Clica.
I a partir de la catedral, comencem un recorregut d'uns 500 m cap a l'interior de la cova, tènuament il·luminada.
El que més impressiona és la baixada cap a les profunditats de la cova: haurem de pujar i baixar diversos trams d'escales (500 graons). Afortudadament estan en bon estat i ben protegides.
Estem baixant a l'interior del
Pou del Diable, on neix una de les llegendes més conegudes de Montserrat: La
llegenda de fra Garí
Clica aquí per llegir-la
Durant el recorregut anirem admirant la bellesa sorprenent d'aquests formacions geològiques.
I acabarem la visita novament a la sala de la catedral,
admirant el Drac xinès.
Als peus de la cova tenim un espai on refer les forces i preparar-nos per fer la ruta que tenim prevista.
El recorregut que farem surt del replà inferior de la Cova de Salnitre, per la Santa Cova, fins al monestir de Montserrat.
Distància: 6 km aprox.
Desnivell positiu de 300 m.
Nivell de dificultat: 3-4 (mitjà-alt)
A l'inici de la ruta trobem aquest indicador antic. Al llarg del recorregut trobarem senyalització de GR i també fletxes grogues que ens indiquen el "Camino de Santiago".
El camí comença planejant arrapat a les parets verticals del serrat de les Garrigoses.
Som mirant al llevant: el sol ens impacta quan no tenim protecció de la vegetació. Aquest primer tram és el més tranquil.
Quan portem 30 min caminant trobem el desviament en direcció NW. Són les "Girades".
Comencem l'ascenció. El camí es fa més difícil no només pel desnivell, també per les irregularitats del terreny.
Tenim uns 2 km de pujada continuada, anem adaptant el nostre ritme. El grup de 19 Caminaires que fem el camí ens mantenim compactes.
Ja divisem el coll de la Fita. El tram des de les Girades fins a la Fita ens ha costat uns 40 min.
Fem una aturada de recuperació i gaudim de la panoràmica de la vall del riu Llobregat.
Arribem a l'encreuament senyalitzat: aquí el camí es bifurca: el camí de Sant Miquel i el Camí de la Santa Cova. Nosaltres prenem el de la Santa Cova.
Tan aviat sortim de la vegetació del coll, ja tenim a la vista l'edificació de la Santa Cova.
En aquest tram, el camí va alternant pujades i baixades, però sense desnivell forts.
Des del coll de la Fita, fins a la Santa Cova hem tardat només 20 min.
Hem visitat l'interior de la capella on es troba la cova on, segons la tradició, l'any 880 fou trobada la imatge de la Mare de Déu que es venera.
Història de la Santa Cova. Clicar.
I ens preparem per fer l'últim tram. Tenim a tocar el monestir, però hi hem de pujar.
Seguim el "Camí del Rosari". Podrem admirar els grups escultòrics del 15 misteris del rosari.
El camí és encimentat, i a partir de la placeta on hi ha la creu, la pujada és constant.
Fer aquest darrer tram del camí es fa dur. sembla que les escales no acabin mai.
Arribem al monestir en paral·lel a les vies del cremallera.
Hem fet tot el recorregut, amb les aturades incloses, en 2 h i 15 min.
El grup de Caminaires que no ha fet la caminada ha aprofitat el matí per gaudir de tot el que ofereix Montserrat.
I també per fer un recorregut clàssic: Fins la Creu de Sant Miquel, amb aquesta meravellosa panoràmica.
Abans d'anar a dinar, tota la colla reunida (i un autoconvidat).
Per tercera vegada venim a dinar al Restaurant Bartomeu de Monistrol. Bon tracte i bona cuina.
I acabem la diada amb una celebració: els 81 anys del nostre amic Eduardo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada