La Casa de l'Aigua i el Rec Comtal

Data de la sortida: 13 de març 2019
Participants: 32 Caminaires.
Sortida preparada per Gil Méndez, Pepi Sánchez,
J. Luís Garcia i Fina Castellano
Guia a la Casa de l'Aigua: Nahuel Osorio

Ens hem desplaçat en tren fins a Sant Andreu Comtal.
Hem caminat fins a la Trinitat Nova on es troba la "Casa de l'Aigua".
Després de la visita concertada, hem anat a trobar el "Rec Comtal" a l'inici de la C-17.
Hem seguit el Rec Comtal fins a la "Casa de la Mina" a Montcada i Reixac.
Des de la Mina hem anat a l'estació de tren de Montcada per tornar a Cardedeu.
El recorregut total és d'uns 10 km, sense dificultats, apte per a tothom.

Arribem a l'estació de Sant Andreu.

Sortim al Passei Torras i Bages i el seguim en direcció N.

Passat el pont de Santa Coloma entrem a la Trinitat travessant per sota de la Ronda.

Hem de passar a l'altra banda de la Trinitat. L'únic accés és el Pont de Sarajevo que travessa les autopistes d'entrada a Barcelona.

En paral·lel a l'autopista, seguim per una zona no urbanitzada.

I ja som a la Casa de l'Aigua. Aquest equipament es va construir entre 1915 i 1919.  Consta de dues edificacions: La més petita era la d'oficines i el pavelló més gran el de tractament de les aigües.
Va ser oberta al públic el març del 2018, després de la seva restauració.

A l'interior ens rep el Nahuel Osorio qui ens guiarà la visita i ens explica els origens:  Barcelona va patir una epidèmia de tifus l'estiu-tardor de 1914, que va obligar l'Ajuntament a millorar les infrastructures de subministrament d'aigua.

Som a la sala d'aforament. Aquí arribava l'aigua que es captava a la Mina de Montcada i es canalitzava pel Rec Comtal.

Baixem al dipòsit de tractament. Era on l'aigua s'analitzava i es tractava abans de ser emmagatzemada i distribuïda. L'aigua que arribava aquí era bombejada des de una estació que es troba a l'altra banda de les autopistes i xarxa de tren.

Baixem 18 m de profunditat per arribar al túnel per on passen les canonades de bombeig i distribució.

El túnel mesura 300 m de longitud, té estructura de volta de maó i va ser construït en un temps rècord de 2 anys. Uneix l'estació de la Trinitat Vella on arribava l'aigua del Rec Comtal i es bombejava a l'estació de la Trinitat Nova on es tractava i s'emmegatzemava per la seva distribució.
Sobre nostre tenim les autopistes i la línia de tren.

Nahuel ens mostra la connexió amb el túnel de més 5 km que transportava l'aigua  i des d'on es ramificava per tota la ciutat.

Tota la infraestructura es va fer amb la tecnologia més moderna i va restar en funcionament fins l'any 1989 quan ja es disposava a la xarxa d'aigua del Ter i Llobregat, de major qualitat.

Seguim la visita pujant als dipòsits d'emmagatzematge de l'aigua.

La grandària dels dipòsits impressiona. Hi ha dos dipòsits d'idèntica capacitat: 10.000 m cúbics. Els dipòsits s'omplien i buidaven alternativament per fer tasques de manteniment i neteja.

El fons té formes corbades per afavorir el moviment de l'aigua i d'aquesta manera millorar la seva conservació.

Sortim a l'exterior dels voltants recuperats i ens dirigim al mirador del Besòs.

Des del mirador, a l'altre costat del nus de comunicacions, veiem la vall del riu Besòs i endevinen el trajecte del Rec Comtal.

Ens acomiadem de la Casa de l'Aigua fent-nos la foto de tota la colla.

Tornem cap al pont de Sarajevo per travessar a la banda del Besòs.

Som a l'altra banda, a la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella, és a dir,  a l'altre costat del túnel subterrani.

Arribem a la C-17, i just passada la benzinera CEPSA, on hi ha aquest indicatiu de trànsit, és on fem la connexió amb el Rec Comtal.

I entrem en un altre món: entre les autopistes i el Besòs en trobem amb una canalització que van fer per primera vegada els romans de Barcino, i que es va anar adaptant al pas dels temps.

Que continua tenint els seus residents naturals.

I també alguns "ocupes" que practiquen una agricultura intensiva, que sorprèn pel seu aprofitament.

Aquesta zona agrícola és on actualment van a parar les aigües del Rec Comtal.

Entrem a Vallbona pel Pont de la Vaca.

Arribem a una caseta de distribució que s'ha recuperat no fa gaire i s'han enjardinat els voltants.
Era un lloc on es desviava part del cabal per úsos agrícoles.

El Rec continua paral·lel a la via del tren, és també un tram recuperat per a ús públic.

Hem arribat a la llinda entre Barcelona i Montcada. A partir d'aquí la conducció del Rec Comtal desapareix sota la urbanització de la població.

Seguint caminant pel marge del riu Besòs.

Passem per la Casa de les Aigües de Montcada. Va ser una estació  d'extracció i de bombeig d'aigües del riu Besòs que pertanyia a Barcelona. També és una instal·lació on es pot fer visita concertada.

Continuem per la "Ruta de les Aigües de Montcada".

I arribem al naixement de les aigües del Rec Comtal: La Casa de la Mina, actualment convertida en un centre cívic.

La Casa de la Mina i el Reixegó.
La Mina consta de 2350 m de galeries que filtren aigua dels aqüífers del riu Besòs i el seu fluent riu Ripoll.

El Reixegó era l'espai on es feia la divisió de les aigües: 2 terços per a usos agrícoles i 1 terç per a la xarxa d'aigua de Barcelona.

 Ja hem arribat al naixement del Rec Comtal.

Hem acabat l'excursió d'avui, un viatge a través de la història de l'aigua que tots els éssers vius necessitem.

I l'últim viatge d'avui és la tornada a casa des de Montcada.

Àlbum de fotos de la sortida, Clicar aquí.