Data: 3 d'octubre del 2017
Responsables de l'etapa: Antonia de la Rosa i Manolo Montoya
Som a la Plaza Mayor de Belorado
a les escales de l'església de San Pedro
a punt per començar la 5a etapa.
Una harmònica plaça, que conserva parcialment les porxades i que combina façanes amb escuts heràldics amb d'altres amb decoració contemporània d'art urbà.
L'itinerari del Camino per la població té la singularitat que al terra trobem plaques de metall amb les empremtes d'esportistes famosos. Per exemple aquesta de l'Alberto Contador.
Als peus del turó del castell s'hi troba l'església de Sant Maria, originaria del segle XVI, però reconstruïda a inicis del segle XX.
Per cert, molt ben aprofitada per les cigonyes.
Acabem de sortir de Belorado travessant el riu Tirón per un pont de fusta, paral·lel al pont per on trancorre la carretera.
Hem caminat aproximadament 5 km i arribem a Tosantos, que travessem sense aturar-nos.
En sortir de la població veiem a l'altre costat de la carretera l'ermita de la Virgen de la Peña, sembla estar excavada dins de la roca. Malauradament no hi ha camí que ens comuniqui.
Hem fet un curt tram de 2 km i arribem a la següent població: Villambistia.
A la sortida de la població trobem un bell exemple d'arquitectura tradicional ben conservada.
Continuem el camí planer, amb lleugeres ondulacions entre els camps de conreu.
Al km 8,5 arribem a Espinosa del Camino, amb una magnífica font per reomplir les ampolles.
En sortir d'Espinosa del Camino, es puja un petit turó que en permet divisar a la llunyania Villafranca Montes de Oca.
Un km més endavant trobarem unes restes molt intresessants.
Restes del monestir de San Felices de Oca
Aquestes restes d'absis es van aixecar durant el segle XII
al seus fonaments s'han trobat restes visigòtiques i romanes.
Segons la tradició hi és enterrat el comte Diego Porcelos
fundador de la ciutat de Burgos.
Ja som arribant a Villafranca travessem el riu Oca.
Seguint les recomanacions de gairebé totes les guies del Camino fem una aturada a Villafranca Montes de Oca per renovar energies i preparar-nos per la 2a part de l'etapa que serà més dura.
Sortim de Villafranca passant pel costat de l'església de Santiago.
I a continuació per l'antic Hospital de la Reina, ara transformat en un hotel.
I des de la mateixa sortida del poble comença el 1r km amb un fort desnivell de pujada que cal fer-lo amb tranquilitat.
Superat aquest primer tram, el desnivell es fa més suau.
El camí continua ascendent per l'interior d'un magnífic bosc de roures.
Quan ja hem agafat una certa altura, cap al km 14 arribem a una clariana on hi el "Mirador de la Sierra de San Millán y Montes de Oca".
El camí encara es manté en lleugera ascenció fins arribar al cim del turó coronat per una gran antena de telefonia.
I també hi trobarem, molt dignament emplaçat, un memorial de la Guerra Civil espanyola.
Un espai on també hi ha unes taules i bancs on descansar.
Encara haurem de fer un "gep de camell" bastant pronunciat, ben protegits pel bosc.
En arribar a la part alta ens hi trobarem amb una plana. lleugerament ascendent, travessada per una amplíssima pista forestal que facilita l'explotació d'aquest gran bosc de pins.
Cap al km 18 tenim la sorpresa de trobar-nos amb el "Oasis del Camino" una iniciativa poc respectuosa amb l'esperit del Camino, però que també s'agraeix.
Un grupet de gent jove ha aprofitat una ampliació del camí per muntar-se un "xiringuito" i oferir provisions i descans. Sembla tenir foça èxit.
El últims 5 km continuem fent-los entre una gran plantació de pins,
I ja som a les portes de San Juan de Ortega, punt final de l'etapa.
De mica en mica ens anem trobant tot el grup i aprofitem els serveis de tota mena de què disposa San Juan de Ortega.
L'espai està presidit per l'esglesia monacal, i al seu costat, amb una portada renaixentista, l'església de Sant Nicolás de Bari.
Una gran plaça i zones de descans.
San Juan de Ortega, deixeble de Santo Domingo de la Calzada, per protegir el pelegrins que havien fet s'esforç de travessar els Montes de Oca, va fundar l'alberg original al segle XII i un monestir de "Canónigos Regulares".
L'esgésia, molt ben restaurada, es va construir en dues èpoques: l'absis i el creuer entre els segles XII i XIII en pur estil romànic, i la nau central i portada actual durant el segle XV en estil gòtic.
Al centre de la nau central i en front de l'absis el "Baldaquino del Santo" en estil gòtic-isabelí del segle XV fet construir per la reina Isabel la Catòlica.
En una capella lateral es pot admirar el "Retablo del Juicio Final", al seus peus un rústic sarcòfag sepulcre de San Juan de Ortega.
Té la particularitat que el 21 de març i el 22 de setembre (els equinoccis), a les 6 de la tarda, un raig de llum que penetra per la finestra de la façana il·lumina el capitell.
Observant els capitells també trobarem els nostres vells amics i coneguts lluitant: el cristià Rolan contra l'infidel Farregut.
Per saber-ne més:
Web de San Juan de Ortega. Clicar.
Video Arteguias. Clicar.
Per accedir a l'àlbum de fotos d'aquesta etapa, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada