En Josep feia tot el possible perquè les caminades de cada dimecres al matí fossin agradables, ens sentíssim satisfets del que fèiem, del que aconseguíem amb un petit esforç.
Caminant, les nostres xerrades posaven en evidència les seves aficions i les seves habilitats: les motos, el futbol... tot un senyor. Preparat en la seva professió, molt hàbil i d'esperit creador. Diríem que un artesà en l'art manual i el cant. Creava per a tothom i ho mostrava tant fent un pessebre com realitzant una exposició. En molts bons moments que vam compartir la seva veu reproduïa excel·lents melodies que agradaven a tothom.
Ha estat un lluitador fins al final quan una greu malaltia el va afectar. Conxita i fills: vosaltres el trobareu a faltar. Nosaltres també.
Déu ja li ha preparat una bona motxilla i un fort bastó i continua fent camí.
Josep, et recordarem sempre!
Els Caminaires de les Faldes del Montseny
"-No lo olvides: la muerte no interrumpe nada-
y como empieza a latir el pulso de un enfermo,
se fue haciendo la niebla,
se fue haciendo el silencio cuando te fuiste...
y yo seguí contigo,
y yo seguí callado entre la sombra,
i yo seguí callando
callando hasta nacer y hasta nacerte."
Luís Rosales, La casa encendida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada