Sant Elies

Data de la sortida: 25 d'abril 2013
Sortida preparada per Martin Colomer i Lluis Rué
Recorregut: Desplaçament en cotxe fins a Terra Blanca.
Terra Blanca-Font d'en Borrell-Turó de Sant Elies-Terra Blanca-Sant Pere de Vilamajor.

Distància recorreguda:
Terra Blanca-Turó de Sant Elies-Terra Blanca: 12 km
Terra Blanca-Turó de Sant Elies-Sant Pere de Vilamajor: 16 km


Hem seguit la tradició de participar en l'aplec de Sant Elies, patró de Sant Antoni de Vilamajor.
Els orígens d'aquest aplec són per demanar l'aigua de pluja que beneficiï els conreus i doni bones collites.

La història diu que al segle XV va haver una gran sequera que va provocar fam i epidèmies entre els habitants de Sant Per de Vilamajor i rodalies. Els prohoms de la contrada van demanar consell a l'abat de Santa Fe. El pare abat els va dir que era una maledicció i que només la proteccio de Sant Elies els podria salvar. Aleshores, els prohoms de Vilamajor van prometre que si Sant Elies els ajudava construirien una capella en el seu honor entre el Cortès i el Terrer i que hi pujarien en processó i hi farien un aplec el 25 d'abril, dia en què es celebra Sant Elies.
(Web de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor)

El dia va començar amb unes previsions meteorològiques molt favorables per als conreus, però que desanimen una mica als caminaires: previsió de pluja i mal temps. Tot i així 11 caminaires , a les 9 del matí ja érem a Terra Blanca per començar l'ascensió cap a Sant Elies.  Desnivell aproximat: 500 m.

I ens ha acompanyat un caminaire poc habitual: en PITU

Durant el recorregut tot i que no vam poder gaudir de molta visió del paisatge, si que vam poder apreciar com va canviant el bosc a la primavera.

Martín, estás como un roble!!!

Els grans roures ja comencen a treure les fulles noves.

Violes del Montseny (Viola bubanii)

I també hi ha molta floració:

Cap d'ase o tomillo borriquero
(Lavandula stoechas)

Farigola o tomillo
(Thymus vulgaris)

També vam trobar-nos amb la masia de Can Planell que es troba en molt bon estat de conservació, però només com a residència i ja sense usos agrícoles o ramaders.

Sense cap mena de dubte, una fita molt important d'aquesta sortida per als caminaires és retrobar-se amb el record del Felipe Tena, que tots els que el van conèixer porten al ser cor.

Cap a mig camí vam arribar a la font d'en Borrell, acabada de restaurar. El lloc ideal per recuperar forces i preparar-nos per a l'últim tram, que és el que té més desnivell.

Vall de la Tordera: Sant Esteve de Palautordera

Tot i estar molt ennuvolat, vam tenir algunes ullades de sol que ens van permetre observar el bell paisatge dels voltants del Montseny.

I cap a les 11 del matí, i ja amb l'arribada d'alguns petits plugims, vam arribar a la nostra fita: el turó de Sant Elies (1.000 m)

El moment de fer-se la foto:  "HEM FET EL CIM"!!!

L'ermita que es va construir el segle XV va ser ampliada durant el segle XVII i hi van viure ermitans fins l'any 1914.

L'abandonament primer i més tard la guerra civil  van causar que restés en estat ruinós. Es va fer una restauració l'any 1945, i l'edifici actual es fruit de les obres fetes el 2008.
(Viquipèdia)

Destaca el relleu de Sant Elies esculpit en la pedra dovella de l'arc de la porta principal.

Al cim del turó s'hi troba una torre de vigilància forestal. Des dels seus voltants, en un moment de sol, vam poder tenir una espectacular vista de les Faldes del Montseny.

Tal com era d'esperar, l'arossada popular que havia preparat l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor o es va poder fer a l'esplanada de l'ermita i es va traslladar sota cobert al gimnàs de l'escola Vilamagore.
La baixada va ser més ràpida, tant pel desnivell com per protegir-nos de la pluja que anva sent més insistent.

A les 14 hores ja estava tot preparat per poder disfrutar d'un dinar de germanor. Com és habitual, l'eficàcia del Lluís va fer quadrar assistents, tiquets i una bona taula per a tothom.


I si voleu tenir un bon record de l'aplec de Sant Elies de l'any 2008, amb la presència dels "Caminaires de les Faldes del Montseny", no us perdeu aquests dos reportatges: