La Seu Vella. Lleida

Data de la sortida: 22 de maig 2018.
Sortida preparada per: Manel Carbó i Isabel Molina
Paticipants: 48 Caminaires.

La visita a Lleida forma part del conjunt d'activitats que farem durant tres dies també a la Vall d'Àneu i a la Val d'Aran.

Farem tots els desplaçaments amb autocar.

Després de 2h llargues de viatge amb autocar, ens aturem per esmorzar als Camps Elisis, un bonic parc a les vores del riu Segre.
Un greu inconvenient: els lavabos públics romanen tancats els dies no festius.

Abandonem els Camps Elisis per dirigir-nos cap a la Seu Vella on tenim visita concertada.

Travessem el riu Segre pel Pont Vell.
Com es pot apreciar, el seu cabal és força abundant i inunda les lleres del riu. Estem passant una temporada de pluges primaverals i  també és època de desglaç.

Entrem a la ciutat antiga de Lleida per l'Arc Vell que comunica amb el Carrer Major.

S'hi troba emplaçat el monument a Indibil i Mandoni dos cabdills de la tribu ibera dels ilergetes que es van enfrontar a les tropes cartagineses i romanes.

Arribem a la Plaça de Sant Joan des d'on anirem pujant cap a la Seu Vella gaudint del nous accessos: escales mecàniques, ascensor...

Però també és agradable arribar-hi caminant, sense presses.

Aviat som a la muralla on ens hi trobarem tot el grup.

El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella està format per la catedral, el castell del rei i la fortalesa militar.

La fortificació militar del turó s'executà a partir de 1707 quan les tropes borbòniques de Felip V van conquerir la ciutat després de dos mesos de setge i bombardejos.
L'accés a l'interior de la fortalesa es fa per portals oberts a la muralla.

Ens reunim al pla del baluard de l'Assumpció. Som davant de la porta d'entrada al claustre.

 I a la nostra esquerra, a l'angle sud del Clautre, el magnífic campanar, que es pot admirar des de tota la ciutat.

Ens acompanya la Meritxell qui ens farà una visita guiada molt plaent,  combinant rigurosa informació amb un lleguatge a l'abast de tots els membres del grup.

La primera característica molt peculiar de la catedral és la seva distribució.
És un cas únic de catedral que té el claustre situat al davant de l'accés al temple, concebut com si fos un lloc d'espera o de trobada.

La raó és simple: primer es va construir el temple i ja no disposaven d'espai lateral per construir el claustre.

Molt possiblement, els plans de construcció de la Seu del s. XIII , s'assemblarien a aquesta hipotètica il·lustració:  Una ampla escala que pujaria des de la part baixa de la ciutat fins dalt del turó.

L'accés al claustre es fa a través d'un gran arc ogival gòtic. És la Porta dels Apòstols.
Sorprèn que no hi hagi cap escultura. És la conseqüència  dels fets històrics:
Des de 1707 en que fou ocupada per les tropes de Felip V fins l'any 1948, tot el conjunt de la Seu fou una caserna militar.

Al centre del timpà s'ha conservat molt mutilada la figura de Crist entronitzat i uns relleus amb representacions de la cricifixió.

Al mainell central estava situada La imatge de la "Mare de Déu del Blau". Una reproducció de la qual es venera a la Catedral Nova.
Vols conèixer la seva curiosa història? Clica aquí.

Interior del claustre

 El claustre es va contruir entre els segles XIV i XV. Per les seves dimensions és un dels més grans d'Europa. Les quatre galeries mesuren 48 m de llarg i 9 d'amplada.

Cada galeria disposa de 3 grans arcs ogivals i la galeria sud-est té 5 arcs a la façana exterior que la converteixen en un magnífic mirador de la ciutat.

Els 17 arcs  està decorat amb fines columnes que sustenten delicades traceries, totes elles diferents.
És espectacular el joc de llum i ombres que s'hi projecten.

A l'angle sud del claustre es situa el campanar que es va bastir al mateix temps que el claustre. Símbol indiscutible de la ciutat i referent visual des de la llunyania.
De planta octogonal, amb dos cossos i pinacle, conserva 2 campanes del segle XV: La Mònica, que toca els quarts, i la Silvestra, que anuncia les hores.

Des del claustre s'accedeix a l'interior del campanar. Disposats a pujar els 60,6 metres d'alçada per una estreta escala de cargol formada  per 238 graons.

Des de les finestres del campanar es pot observar des de l'alçada la planta del claustre i del temple.

Vistes de la ciutat de Lleida  des de dalt del campanar.

S'accedeix a l'interior de la catedral des del claustre a través del Portal  Major.
És un bellíssim exemple de porta romànica amb un finíssim treball de decoració geomètrica de les arquivoltes, i sense timpà.

Té planta de creu llatina.  La nau central formada per tres naus. Sorprèn la seva buidor.  Tots els elements religiosios i decoratius es van perder durant l'ocupació militar que durà més de 240 anys.

La seva construcció s'inicià l'any 1203 i fou consagrada l'any 1278.
La seva estructura és romànica però les voltes van ser tancades amb els arcs ogivals. És un clar exemple de transició del romànic al gòtic.

Durant el segles XIV i XV la catedral fou ampliada i s'hi construiren diverses capelles laterals que servirien de sepultura de les més importants famílies nobles de la ciutat, rivalitzant entre elles.
La més destacada i ben restaurada es la Capella dels Recasens.

La Capella dels Montcada està en fase de restauració, però es poden admirar dues tombes afortunadament conservades.

Acabem la visita a la capella de Sant Joan B. on es pot veure un audiovisual molt interessant sobre la història i la restauració del conjunt monumental.

Foto de record de la nostra estada a la Seu Vella.

Deixem enrere el turó de la Seu Vella i en dirigim cap al centre de la ciutat.

Passejant pel Carrer Major passem per davant de l'Ajuntament, que aquí a Lleida rep el nom de "Paeria" o casa del "Paer" que significa "Home de Pau". Fou el títol que concedí a la vila el rei Jaume I.

També intentem visitar la Catedral Nova i conèixer la "Mare de Déu del Blau". Però no ho aconseguim, ja està tancada.

Així que, després de tot el matí voltant per Lleida hem d'anar a refer forces i conèixer una mica la gastronomia local.

No podem marxar de Lleida sense fer una passejada per les vores del riu Segre, amb un bon cabal d'aigua i una nombrosa colònia d'ànecs.

Abandonem Lleida en direcció cap a Esterri d'Áneu.
Deixem el pla per trobar-nos amb la nostra estimada muntanya!

Album de fotos 1. Clicar aquí.

Album de fotos 2. Clicar aquí.