Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

diumenge, 10 de juny del 2018

Esterri d'Àneu. Ecomuseu



Data de la sortida: 22-24 de maig 2018
Sortida preparada per: Manel Carbó i Isabel Molina.
Participants: 48 Caminaires.

Esterri d'Àneu té censats 770 habitants i és la 2ª població de la comarca del Pallars Sobirà.
Està a l'entrada del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la carretera segueix cap al Port de la Bonigua, entrada a la Val d'Aran.

Ens hem allotjat a l'hotel Vall d'Àneu.

Hem rebut un tracte molt agradable i eficaç per part de tot el personal de l'hotel.
Com que som una colla molt gran, una part del grup s'ha establert a l'hostal de la mateixa empresa, situat just enfront.

Per conèixer millor el poble ens hem posat en contacte amb l'Ecomuseu Valls d'Áneu i farem una visita guiada amb la Cristina.

Ens reunim a l'era de Casa Gassia, seu de l'Ecomuseu. És un exemple d'habitatge a l'interir de la vila molt ben conservat perquè els últims habitants moriren sense descendents a mitjans del s. XVIII i la casa romangué tancada durant més d'un segle.

 L'antic paller, annex a la casa, s'ha transformat en una sala per esdeveniments culturals.
Conserva l'antic "pujador", amb una porta alta per on es descarregava la palla.

Actualment l'activitat econòmica més important d'Esterri és el turisme i s'han fet moltes noves construccions. Però encara es conserven cases antigues que mereixerien un pla de restauració i conservació.
Aquí veiem una casa amb colomar.

Als afores del poble es conserven els horts familiars: petites parceles que subministraven les famílies de verdures, hortalisses i algunes fruites que s'adapten bé al clima de muntanya. Eren molt apreciades les peres.


El treball de l'hort formava part del treball de casa i era fet per les dones de la casa.
Seguint pel camí dels horts arribem on es trobava l'antiga església de Sant Vivenç vell. Només es conserva la façana. L'antiga església fou enderrocada quan al segle XVIII es construí la nova església.

L'antic cementiri es va transformar en la Plaça del Bon Consell. Era el lloc de reunió dels caps de família de la vall per resoldre els seus problemes.

Tornant al nucli del poble ens aturem davant d'una casa amb la façana arrebossada.
Cristina ens explica que la pedra vista de les façanes és una moda constructiva del turisme.
A muntanya, les façanes s'arrebossaven per millorar l'aïllament exterior i protegir més eficaçment del fred i pluja.

Ens aturem davant de la Casa Vigatà, totalment restarurada i que és una construcció típica del s. XIX.
Destaquen els elements de fusta de balcons, finestres i voladís de la teulada.

Detall del puntal que reforça el ràfec o voladís de la teulada.

Casa Vigatà es va ampliar annexionant una casa veïna. Aquesta ampiació es va fer seguint la tècnica de l'entramat amb la col·locació de vigues verticals i horitzontals.

Just al davant hi vivia el notari Antoni Morelló, natural de Rialp i que fou notari d'Esterri entre 1753 i 1794. Es pot veure la signatura notarial a l'escut de la llinda de la porta.

Casa Corbera era una altra de les "cases fortes" del poble. Situada a l'entrada del poble, La primera casa data de 1619, però fou ampliant-se amb arcades porxades que posteriorment s'han tancat.

A la façana destaca una petita galeria amb un tancament d'ebenesteria que permetia veure sense ser vist.

Fa poc que ha passat la Setmana Santa i encara poden verune cartells que anuncien la processó del "armats" que s'ha recuperat recentment.

Seguim la visita contemplant l'església de Sant Vivenç.
Aquesta església fou construïda sl s. XVIII ocupant l'espai d'una escola i capella d'una comunitat d'agustins.

A l'interior es conserva una imponent pila baptismal romànica procedent de l'antiga església.

 A la dreta trobem el "camí del pont". El seu pas obligatori permetia controlar les mercaderies que entraven al poble i cobrar el "dret de pas". Hi transcorria le "camí reial" que arribava a França.



Es de destacar la diferent alçada de les baranes: la del costat nord sobrepassa l'alçada d'una persona. És una protecció al "vent del port" que bufa més fred.

Pont sobre el riu Noguera Pallaresa
i acabem la nostra visita.

Àlbum de fotos 1. Clicar aquí.

Àlbum de fotos 2. Clicar aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada