Data de la sortida: 16 d'abril 2025.
Participants: 22 Caminaires.
Sortida preparada per Pilar Capdevila i Manel Palmerola.
Ruta circular anada des de Torelló a Borgonyà i tornada a Torelló fent un tram de la Ruta del Ter.
Distància: 10 km .
Desnivell: 100 m.
Ens hem desplaçat fins a Torelló en tren (R3 Nord) sense incidents a l'anada, amb un retard de 1 h 30 min a la tornada.
Comencem la ruta seguint el carrer paral·lel a les vies.
Arribem als afores de la població al polígon El Castell.
Des de la Plaça de Narcís Monturiol surt un camí en direcció a can Puig-Robí.
Seguim el camí en sentit ascendent i passarem vorejant els dipòsits de les aigües de Torelló.
Arribem al punt més alt del nostre recorregut: Pedró de Puig-Rubí, 570 m.
Des del cim veiem al fons la xemeneia de la Colònia Borgonya, i als nostres peus la Fàbrica de la Colònia Vila-Seca.
Baixem pel corriol que hi ha a l'altra banda del turó.
Arribem a Vila-Seca per la plaça que hi ha al costat de l'església i el carrer dels habitatges rehabilitats del treballadors.
La colònia es va fundat l'any 1880 per les famílies Almeda i Puget de Manlleu i Sindreu de Puigcerdà. Es va mantenir en funcionament fins l'any 1990.
Més informació, clicar.Seguim el camí en direcció a ponent. Anirem trobant senyalitzacions del "Camins d'Osona" que ens aniran guiant cap a Borgonyà.
Entrem a la Colònia Borgonyà pel carrer Barcelona, últim carrer que es va urbanitzar amb habitatges per als treballadors: 8 petits blocs de planta baixa i primer pis amb 4 habitatges.
Trobem una bonica plaça a l'entrada on fem l'aturada de l'esmorzar i esperem l'hora de fer la visita guiada que tenim concertada.
Els noms dels carrers que anem trobant, amb la informació que ens transmeten ens fan entendre l'aliança industrial entre el Coats, originaris de la població escocesa de Paisley i els Fabra de Barcelona.
La bandera escocesa que encara actualment oneja a la torre d'una nau industrial ens recorda els orígens britànics de la colònia. Popularment era coneguda com la"colònia del anglesos".
Ens rep en Jordi Grané, historiador del Museu del Ter.
Som al "centre d'interpretació de la colònia de Borgonyà" antiga "Casa del Metge" i centre de salut per als treballadors de la colònia.
En Jordi ens introdueix a la vida de les "colònies industrials" un sistema integrat de producció i població.
El cas de la colònia de Borgonà és un exemple modèlic, disposava dels recursos essencials:
Aigua del Ter abundant per moure les turbines de la fàbrica, una línia de tren per on arribaven les matèries primes i sortien els productes manufacturats, i mà d'obra abundant i barata de les poblacions pageses dels voltants.
L'any 2013 va ser declarada "Bé cultural d'interès nacional".
A l'interior trobem un espai expositiu de l'evolució de la colònia.
Nuevas Hilaturas del Ter J&P Coats Ltd va ser creada l'any 1893. L'any 1897 ja hi treballaven 500 homes i principalment dones.
La màxima expansió va arribar el 1913 associant-se amb els cotoners barcelonins Portabella i Fabra creant la nova Hilaturas Fabra i Coats SA, que va perdurar fins l'any 1999.
Història de la colònia, clicar.Jordi ens recorda que som dins de la "Casa del Metge", l'únic habitatge que es troba a la zona industrial. Ens destaca la importància que tenia la protecció de la salut dels treballadors.
De fet ens trobem a la "Sala de Cures".
El 1951 va arribar el primer aparell de raig X. Disposar de bon metge i bons equipaments formava part de la ideologia dels "amos anglesos": Els treballadors amb bona salut i contents, són més productius.
Seguim la visita per la zona industrial. Hi destaca la xemeneia de planta octogonal amb gairebé 50 m d'alçada que va ser restaurada entre el 2007 i 2008.
De les naus industrials l'única que es pot visitar és la sala de calderes.
La producció del vapor era molt important perquè s'emprava per aconseguir una bona torsió dels fils.
Les turbines que feien funcionar les màquines de filar que eren mogudes per les aigües del canal del Ter.
Deixem la zona industrial i passem a la residencial, molt pròxima a la fàbrica però aïllada pel talús de les vies del tren. s´hi comunica a través de dos túnels.
Habitatges de planta baixa, amb bones voreres enjardinades.
Visitem un habitatge que el Museu del Ter té cedit per l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Actualment són de propietat privada, la majoria de descendents d'antics treballadors i treballadores.
S'ha intentat conservar com era en l'època industrial. Senzilla però molt digna tenint en compte com era la vida dels treballadors en els inicis de la industrialització.
L'empresa no només els subministrava un habitatge digne; també els assegurava el proveïment d'aliments en un economat, que va funcionar com a cooperativa.
El "Teatre-Casino" fou en centre de la vida social i de lleure de la colònia: Projeccions de les pel·lícules més de moda, festes de Nadal i visita del Reis d'Orient... No hi faltava de res.
La fàbrica protegia i controlava tota la seva vida.
Un altre servei molt important va ser la "Casa Cuna". La important presència de mà d'obra femenina feia imprescindible tenir qui tingués cura dels infants quan les mares estaven treballant. Actualment és el " Bar-Casal de la Gent Gran".
L'església està situada a la part alta del turó. Va ser consagrada l'any 1898 per bisbe Moragues de Vic. Tot i la confessionalitat protestant dels propietaris, van assegurar-se les bones relacions amb l'església catòlica cedint-los també l'escola de nens i de nenes.
Des de la part alta de la colònia baixem fins a la resclosa del Ter on s'agafava l'aigua per a les turbines.
Seguim vorejant el canal i passant per sota del pont que uneix Borgonyà amb l'antiga carretera de Ribes.
Passat el pont ens trobem amb un magnífic camp de futbol.
L'origen britànic dels propietaris i tècnics de la colònia va influir en que s'hi jugués a "Football". La popularitat d'aquesta activitat va incentivar la creació del primer camp reglamentari l'any 1924, creant-se el CD Borgonyà.
Sortim de la colònia de Borgonyà passant per sobre del pont que travessa en canal per la part de darrere de les naus industrials. Ens acomiadem de la magnífica xemeneia que presideix en recinte.
De tornada cap a Torelló seguirem el camí que transcorre entre el canal, riu i la carretera. Té senyalització de GR, i també la fletxa groga del Camino de Santiago.
El recorregut està degudament senyalitzat.
És un tram especialment bonic de caminar gaudint de la companyia del riu Ter.
Nosaltres passat Vila-Seca, ens desviem del camí senyalitzat perquè els organitzadors de la sortida ens han reservat taula per dinar.
Arribem a la part alt de Torelló i seguim el camí del "Pelut" nom popular l'una altra colònia tèxtil a la veïna població d'Orís.
I arribem al "Restaurant el Triangle"
on refarem les forces per anar cap a l'estació de tren i tornar cap a casa.
Foto de tota la colla de Caminaires que hem fet la sortida.
A les portes del casino de Borgonyà.
Seguim el camí en direcció a ponent. Anirem trobant senyalitzacions del "Camins d'Osona" que ens aniran guiant cap a Borgonyà.
Entrem a la Colònia Borgonyà pel carrer Barcelona, últim carrer que es va urbanitzar amb habitatges per als treballadors: 8 petits blocs de planta baixa i primer pis amb 4 habitatges.
Trobem una bonica plaça a l'entrada on fem l'aturada de l'esmorzar i esperem l'hora de fer la visita guiada que tenim concertada.
En Jordi ens introdueix a la vida de les "colònies industrials" un sistema integrat de producció i població.
A l'interior trobem un espai expositiu de l'evolució de la colònia. 
Deixem la zona industrial i passem a la residencial, molt pròxima a la fàbrica però aïllada pel talús de les vies del tren. s´hi comunica a través de dos túnels.
Visitem un habitatge que el Museu del Ter té cedit per l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló. Actualment són de propietat privada, la majoria de descendents d'antics treballadors i treballadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada