Data de la sortida: 30 de novembre 2016
Sortida preparada per Mª Àngels Muñoz i Ana Pérez
Participants: 26 Caminares.
Sense entrar a la població, després de la 1ª rotonda, a dreta, deixem els cotxes al final d'un polígon industrial on es troba el tanatori.
Itinerari linial d'anada i tornada. Fins a Joanet aproximadament 10 Km, més 2 km d'anar i tornar al Salt de la Dona d'Aigua.
Sender sense marcar, però seguirem un bon tram les marques del GR-83
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà).
Comencem a caminar passades les 9.15 h. per un camí ample paral·lel, però allunyat de la carretera.
A la nostra dreta tenim el Massís del Montseny, vist des de l'altra banda d'on nosaltres venim.
A l'inici del recorregut, el Castell de Montsoriu vigila els nostres passos.
De mica en mica el camí va girant en direcció N i apartant-se de les vies de comunicació.
Passem pel costat del Can Call, que actualment sembla deshabitada.
Haurem caminat aproximadament 500 m i trobem l'únic indicador que trobarem en tot el recorregut. Curiosament, Joanet ni tan sols està indicat.
Seguim en direcció a la Font dels Traginers.
Aquest primer sector del recorregut és planer i es fa sense dificultats.
Aturada de reagrupament davant de Can Riera de la Pineda.
Can Riera de la Pineda
Seguim el camí que voreja la Riera de Riudecòs.
Aviat trobem un petit indicador que ens assenyala el camí que porta cap a la Font dels Traginers.
Fem la baixada per un estret corriol fins a la riera, per on baixa bastant aigua, fruit de les pluges dels darrers dies.
Veiem la font a l'altre costat de la riera, però no la traspassem. No ens cal reomplir les cantimplores.
Continuem vorejant la riera una bona estona.
Acaba el camí ample i trobem el desviament que comença la pujada. Aquí ja trobarem les marques del GR i comencem a pujar.
Tal com anem pujant anem endinsant-nos en un magnífic alzinar en perfecte equilibri ecològic com ho demostren els abunants líquens adherits a les escorces.
Fins i tot ens aturem admirats per la bellesa d'alguns exemplars d'alzines sureres.
I per la capacitat d'adaptació al medi d'algunes plantes: Aquesta frondosa falguera arrelada en una esquerda de roca.
Som al tram més dur de la pujada. Hem deixat una drecera marcada con GR, seguint la pista més ampla i hem recuperat el GR més endavant. Hem allargat una mica el recorregut però hem evitat un corriol difícil.
Arribant ja a Joanet, passem per un tram de castanyers.
Som entrant a Joanet...
I aquest és el magnífic paissatge que divisem.
Joanet és un antic poble annexionat a Arbúcies. Actualment hi viuen unes 20 persones.
El nucli del poble està molt cuidat i es conserven edificacions antigues ben conservades.
Crida l'atenció el pont que comunica la rectoria amb el campanar.
L'església parroquial està dedicada a Sant Mateu, però no la podem visitar.
També celebrem Sant Andreu a l'honor del nostre amic Caminaire Andrés, gaudint dels exquisits pastissos que ens fa la Celia.
I també donem la benvinguda oficial a dos nous Caminaires: L'Alícia Planas i el Manel Reyes.
Seguint la tradició caminaire: Se merecen una.. OOOLAAA!
La "foto oficial" amb tota la colla.
Abandonem Joanet ben passat migdia.
La baixada l'hem feta seguint la drecera. A ritme lent i tenint cura de les relliscades.
Hem arribat a la bifurcació des d'on surt en camí cap al Salt de la Dona d'Aigua. Se'ns han fet gairebé les dues. La majoria del grup decideix anar cap als cotxes per tornar a casa.
Un petit grup no volem perdre la oportunitat de conèixer aquest indret.
Afortunadament portem bones guies, perquè no hi ha cap indicació.
Realment l'accés no és gens fàcil, i menys quan la riera baixa amb bon cabal d'aigua.
Però aquí som la "colleta" amb l'obectiu aconseguit... és clar que hi falta el fotògraf: el Manolo!
El Salt de la Dona d'Aigua.
(Museu Etnològic del Montseny)
