Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny

dijous, 1 de desembre del 2016

Arbúcies-Joanet-Salt de la Dona d'Aigua


Data de la sortida: 30 de novembre 2016
Sortida preparada per Mª Àngels Muñoz i Ana Pérez
Participants: 26 Caminares.

Desplaçament amb cotxe fins a Arbúcies.
Sense entrar a la població, després de la 1ª rotonda, a dreta, deixem els cotxes al final d'un polígon industrial on es troba el tanatori.

Itinerari linial d'anada i tornada. Fins a Joanet aproximadament 10 Km, més 2 km d'anar i tornar al Salt de la Dona d'Aigua.

Sender sense marcar, però seguirem un bon tram les marques del GR-83

Grau de dificultat: 3/5 (mitjà).



Comencem a caminar passades les 9.15 h.  per un camí ample paral·lel, però allunyat de la carretera.


A la nostra dreta tenim el Massís del Montseny, vist des de l'altra banda d'on nosaltres venim.
A l'inici del recorregut, el Castell de Montsoriu vigila els nostres passos.


De mica en mica el camí va girant en direcció N i apartant-se de les vies de comunicació.
Passem pel costat del Can Call, que actualment sembla deshabitada.



Haurem caminat aproximadament 500 m i trobem l'únic indicador que trobarem en tot el recorregut. Curiosament, Joanet ni tan sols està indicat.
Seguim en direcció a la Font dels Traginers.


Aquest primer sector del recorregut és planer  i es fa sense dificultats.


Aturada de reagrupament davant de Can Riera de la Pineda.

Casa pairal molt antiga restaurada rencentment i convertida en un negoci d'hosteleria.

Can Riera de la Pineda


Seguim el camí que voreja la Riera de Riudecòs.


Aviat trobem un petit indicador que ens assenyala el camí que porta cap a la Font dels Traginers.


Fem la baixada per un estret corriol fins a la riera, per on baixa bastant aigua, fruit de les pluges dels darrers dies.



Veiem la font a l'altre costat de la riera, però no la traspassem. No ens cal reomplir les cantimplores.



Continuem vorejant la riera una bona estona.

Travessem una plantació de pins de grans dimensions.


Acaba el camí ample i trobem el desviament que comença la pujada. Aquí ja trobarem les marques del GR i comencem a pujar.


Tal com anem pujant anem endinsant-nos en un magnífic alzinar en perfecte equilibri ecològic com ho demostren els abunants líquens  adherits a les escorces.



Fins i tot ens aturem admirats per la bellesa d'alguns exemplars d'alzines sureres.


I per la capacitat d'adaptació al medi d'algunes plantes: Aquesta frondosa falguera arrelada en una esquerda de roca.



Som al tram més dur de la pujada. Hem deixat una drecera marcada con GR, seguint la pista més ampla i hem recuperat el GR més endavant. Hem allargat una mica el recorregut però hem evitat un corriol difícil.


Arribant ja a Joanet, passem per un tram de castanyers.


Som entrant a Joanet...

I aquest és el magnífic paissatge que divisem.


Joanet és un antic poble annexionat a Arbúcies. Actualment hi viuen unes 20 persones.
El nucli del poble està molt cuidat i es conserven edificacions antigues ben conservades.

Crida l'atenció el pont que comunica la rectoria amb el campanar.
L'església parroquial està dedicada a Sant Mateu, però no la podem visitar.

Ens situem a la petita plaça que hi ha davant de l'església per recuperar forces. Hem caminat aproximadament 2 h i 20 min per arribar-hi.


També celebrem Sant Andreu a l'honor del nostre amic Caminaire Andrés, gaudint dels exquisits pastissos que ens fa la Celia.

I també donem la benvinguda oficial a dos nous Caminaires: L'Alícia Planas i el Manel Reyes.
Seguint la tradició caminaire: Se merecen una.. OOOLAAA!
La "foto oficial" amb tota la colla.


Abandonem Joanet ben passat migdia.


La baixada l'hem feta seguint la drecera. A ritme lent i tenint cura de les relliscades.


Ja som al pla, apropant-nos a Can Riera de la Pineda.


Hem arribat a la bifurcació des d'on surt en camí cap al Salt de la Dona d'Aigua. Se'ns han fet gairebé les dues. La majoria del grup decideix anar cap als cotxes per tornar a casa.



Un petit grup no volem perdre la oportunitat de conèixer aquest indret.

Afortunadament portem bones guies, perquè no hi ha cap indicació.


Realment l'accés no és gens fàcil, i menys quan la riera baixa amb bon cabal d'aigua.


Però aquí som la "colleta" amb l'obectiu aconseguit... és clar que hi falta el fotògraf: el Manolo!

El Salt de la Dona d'Aigua.
(Museu Etnològic del Montseny)





dissabte, 26 de novembre del 2016

Visita cultural a Manresa

Data de la sortida: 23 de novembre 2016.
Sortida preparada per Ana Pérez i Eva Garcia.
Participants: 24 Caminaires.

Desplaçaments amb Renfe: Cardedeu-Montcada, canvi a la línia R4: Moncada Manresa.

Sortida de Cardedeu a les 8.20 h, arribada a Manresa a les 10.15 h.

Malgrat les previsions meteorològiques adverses hem pogut fer totes les activitats previstes.

Visita cultural amb itinerari guiat
d'una durada de 2 h. aprox.
Contacte: Oficina de Turisme.

VISITES
V-1: Basílica de la Seu
V-2: Carrer del Balç
V-3: Plaça Major
V-4: Plana de l'Om
V-5-V-7: Manresa Modernista
V-8: Teatre Kursaal
V-9: Pont Vell
V-10: Cova de Sant Ignasi
Manresa, capital de la comarca del Bages. 74.655 hab (2015)




Arribem a Manresa després d'un tranquil viatge amb tren, tot i que el canvi d'estacions a Montcada implica temps d'espera i que el tren de la R4 ens ha arribat amb retard.
Però ja som a Manresa, travessant el riu Cardener pel Pont de la Reforma.



L'accés des de l'estació fins a la Seu s'ha urbanitzat recentment. Fins i tot és possible accedir-hi pujant amb l'ascensor de l'aparcament que ocupa el desnivell.


Esperant l'arribada de la nostra guia, aprofitem per esmorzar.

Panoràmica des del Pla de la Seu:
Des del Pont Vell fins a la Torre de Santa Caterina.


Ens rep la Laura, la guia del recorregut. 
Ens situem al Puigcardener, excavat per la força erosiva del riu Cardener.

En aquest altiplà es van situar els primers pobladors de Manresa.

Manresa fou un nucli important de població a partit de l'any 1000, després que fou destruïda per Al-Mansur l'any 999.
El comte Ramon Berenguer I i l'abat Oliva de Vic van impulsar la seva repoblació.



Es té coneixement de l'existència d'un temple anterior a l'any 1169, del qual es conserva la porta que actualment és l'entrada al claustre.

La construcció de l'actual basílica de Santa Maria fou acordada pel consell consell municipal l'any 1301, però la seva construcció no començà fins 1322 sota la direcció Berenguer de Montagut, qui també fou mestre d'obres de Santa Maria del Mar a Barcelona.
L'altar major fou consagrat l'any 1371 i està presidit per la imatge de la Mare de Déu de l'Alba.

Fou edificada amb el desig de que es convertís en catedral i seu de bisbat, però no es va aconseguir l'oposició dels bisbats dels bisbats veïns de Vic i Solsona.

Construïda en estil gòtic en diverses fases, té unes grans dimensions: 
68 m de llargada,
33 m d'amplada i
30 m d'alçada.

La coberta amb arcs apuntats es sustenta sobre 18 pilars i a les parets laterals s'obren 30 finestrals.

La paret de ponent fou la que acabà la construcció de la basílica l'any 1488.
La rosassa que la corona té 9 m de diàmetre.


A l'interior destaca el retaule del Sant Esperit, obra de Pere Serra de l'any 1394, per encàrrec del gremi de cuireters, un dels més importants de la ciutat. 

El tema central és la "Pentecosta" Maria, rodejada pels apòstols  reben l'arribada de l'Esperit Sant:

"Llavors se'ls van aparèixer unes "llengües de foc", que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se".
(Fets dels Apòstols)." .

L'Esperit Sant era el patró dels cuireters.

A la part  inferior del retaule, en una restauració feta l'any 1947, s'hi va incorporar una taula obra de Lluís Borrassà, representació de l'enterrament de Crist.

Sortim de la basílica en direcció a la següent visita: el carrer del Balç.

El carrer del Balç formava part del nucli de la ciutat medieval al l'entorn del mercat de la plaça Major.

És un exemple d'apatació a un terreny en balcera (Pendent) per aprofitar al màxim l'espai.

Sota les voltes d'un antic casal medieval,  l'entrada del  Balç s'ha habilitat un centre d'interpretació on es pot observar una maqueta del carrer.

La combinació  de les habilitats artesanes amb l'ús de noves tecnologies ofereix uns resultats sorprenents aproximant-nos a com era en la realitat.

El carrer discorre en diferents nivells esglaonats sota els porxos que s'aixequen entre casa i casa per tal d'aprofitar l'escàs espai que hi havia a l'interior de la ciutat emmurallada.

Sortim del carrer del Balç, anant a parar al carrer Sobrerroca on hi trobem el "Pou de la Gallina" on l'any 1602 Sant Ignasi va ressuscitar una gallina que s'havia ofegat dins del pou.
Voleu conèixer aquesta sorprenent història?  Cliqueu aquí.

Seguim l'itinerari fins la Plaça Major on s'ubica l'Ajuntament de la ciutat.

El segle XIX fou molt important per a Manresa. Començà molt malament perquè el 1811 la ciutat fou incendiada per l'exèrcit francès en retirada, però a partir de mitjans del segle i als inicis del XX va experimentar un gran creixement gràcies a les indústries tèxtils que s'hi van crear.

La següent parada la fem a la Plana de l'Om, on s'hi troba "A l'ombra", simpàtica escultura de Ramon Oms.
Aquesta plaça també acull fa "Farmàcia Esteve", bressol dels importants "Laboratoris Esteve".

 La Plana de l'Om i el carrer del Born  han estat lloc de residència de prestigi per a les famílies benestants de Manresa i s'hi troben tot un seguit d'edificis històrics catalogats que van del gòtic al barroc.

A la cantonada del carrer del Born amb la plaça Sant Domènec es troba emplaçada la "Casa Torrents" també coneguda com Ca la Buresa pel nom de la seva copropietària Sra. Antònia Burès.

Fou projectada el 1906 per l'arquitecte Ignasi Oms com una casa-palau en estil neogòtic residència de la família Torrents, industrials tèxtils.
Té 4 pisos i a les dues cantonades principals té adossades torres circulars.


La façana conté decoració esgrafiada, recobriment de ceràmica vidriada a les parts superior, balcons i galeries amb forja, elements típics del modernisme català.

A l'extrem nord de la plaça de Sant Domènec s'hi troba Cal Jorba,
Edifici projectat per Arnald Calvet (1936-52) en "Estil Deco" a imitació de l'estil novaiorquès.
Actualment en procès de rehabilitació.
La mateixa família manresana també construí "Can Jorba" al Portal de l'Àngel de Barcelona.
Sortim de la ciutat vella i anem a l'eixample contemporani passant pel Passeig de Pere III.

Ens aturem al Casino, també projectat per Ignasi Oms (1906). És considerat com el principal edifici modernista de Manresa. Va ser el "club social" dels burgesos manresans, però restà en estat d'abandonament des dels anys 70.

Va ser adquirit per l'Ajuntament l'any 1990 i posteriorment restaurat  (1999), convertint-lo en Biblioteca i Centre Culural de la ciutat.

Seguint el Passeig de Pere III arribem al Teatre Kursaal.
Obra de l'arquitecte Josep Firmat (1927) de línies clàssiques i estructura simètrica pròpies del Noucentisme.
Va ser inaugurat el 30 d'agost de 1927 amb la representació de l'òpera "Aida" a càrrec del conjunt artístic del Liceu de Barcelona.
Hi van actuar també grans músics com Pau Casals (1930), Artur Rubinstein (1931)...

Després de la Guerra Civil va ser transformat en sala de ball i més tard en cinema, fins al seu abandonament cap als anys 80.
Fou adquirit per l'Ajuntament i reinaugurat l'any 2007 amb dues sales de 800 i 200 localitats.


Al pati del teatre Kursaal ens acomiadem de Laura qui ens ha fet gaudir de la descoberta de la seva ciutat.


Nosaltres encara allarguem una mica l'itinerari modernista i coneixerem dues obres més de l'arquitecte Ignasi Oms:

Casa Lluvià (1908).

Casa Torra (1910).

I s'ha fet l'hora de dinar.
Un gran encert de les organitzadores: tenir taula i menú reservats al Restaurant la Cuina, als quals felicitem pel tracte rebut.


Ens queda poc temps de llum i hem d'aprofitar.
De camí cap al Pont Vell.

El riu Cardener baixa amb un cabal d'aigua considerable, fruit de les pluges dels darrers dies. 
Una garsa reial a l'aguait de veure què pesca.
Es té constància del "Pont Vell" sobre el riu Cardener des del s. XII, del qual només són originals les bases de l'arc central. L'última restauració fou entre 1960-62
Consta de 8 arcs de mig punt amb un alçada màxima de 25 m.
Foto de tota la colla en el punt més alt del pont,
amb el Santuari de la Cova de fons.
I també donem la benvinguda a una nova"aspirant" a Caminaire:
L'Alícia Planas, de Cardedeu.
Esperem poder compartir moltes caminades!

La història dels Jesuïtes explica que Ignasi de Loiola, de camí a Terra Santa va arribar a Manresa el 1522 procedent de Montserrat, de camí cap a Barcelona que estava patint una epidèmia de pesta negra i va restar-hi 11 mesos.

El conjunt del Santuari és un important exponent del barroc a Catalunya. 
L'església fou construïda entre 1750-1763, formada per una planta única amb capelles laterals.

L'avantcova va ser ornamentada entre 1906 i 1919 pel pintor jesuïta Martín Coronas. És l'espai que, amb representacions de la figura de Sant Ignasi , ens prepara per entrar al lloc més espiritual del recinte: La Coveta.

La "Coveta" és l'espai més venerat pels jesuïtes. Segons la tradició, va ser on Sant Ignasi va fer penitència, meditar i escriure els "Exercicis Espirituals", la seva obra més venerada.

Amb les últimes llums del dia i un el bens carregat de núvols que amenacen tempesta, deixem Manresa cap a l'estació per fer la tornada fins a casa.