L'Ametlla del Vallès-Ermita de Sant Nicolau-Can Draper

 
Data de la sortida: 1 d'octubre 2025.

Participants: 34 Caminaires.

Sortida preparada per: Pere Pont i Gil Méndez.

Ruta circular amb sortida i arribada al Centre Comercial St. Jordi on és fàcil d'aparcar.

El recorregut que farem no està senyalitzat en el seu conjunt. Però trobarem diversos indicador d'altres recorreguts.

Distància: 12 km

Desnivell: 200 m.

Ens hem desplaçat en cotxe fins al Centre Comercial Sant Jordi a l'entrada de l'Ametlla del Vallès, des d'on sortim en direcció contrària a la població.

Caminant en direcció SE entrem en el terme de la Garriga.

Voregem Can Rosanes, una masia amb més de 1000 anys d'història, i declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Actualment acull un camp de golf i un restaurant.

Història del Casal Rosanes. Clicar.

Passat Can Rosanes, girem a l'esquerra i entren en un polígon,  seguirem per un tram de vegetació baixa i canyissars.

El camí segueix per una zona boscosa fins arribar a l'autovia C-17 que creuem per un pas subterrani.

Continuem caminant ja per zona agrícola, al límit NE de la població de l'Ametlla.

Ens desviem una mica del camí per visitar la masia de Can Busquets.

A partir de Can Busquets el camí s'enfila cap amunt, passant pels voltants dels dipòsits d'aigua.

És el tram amb més desnivell.

En arribar al coll, trobem una desviació a l'esquerra on hi ha emplaçat un cartell molt malmès que ens indica la direcció a l'ermita de Sant Nicolau.

Fem uns 500 m de baixada i aviat tenim a la vista l'ermita.

Arribem a l'ermita de Sant Nicolau de Puig Castellar, datada des de l'any 1016. Fem l'aturada per esmorzar i recuperar forces.

 História de l'ermita. Clicar.

Deixem l'ermita de Sant Nicolau i agafem un corriol que trenca a l'esquerra.

Fem de baixada el camí del "Parc del Casal" que segueix una torrentera molt ombrejada.

Fem una aturada a la Font dels Àngels on ens fem la foto de tota la colla.

Entrem a la població de l'Ametlla per la part alta, on es troba l'església parroquial de Sant Genís. D'origen visigòtic, datada des de l'any 932 i fundada per Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla de Guifré el Pilós.

Història de la parròquia de Sant Genís. Clicar. 

També visitem per l'exterior la torre de Can Millet, obra de l'arquitecte Manuel Raspall i actualment transformada el residència geriàtrica.

Travessem la població de l'Ametlla, Carrer Major avall, entretenint les nostres mirades en les diverses torres modernistes que anem trobant al nostre pas.

En arribar a la carretera la creuem i continuem el nostre itinerari pel torrent de Can Diví.

Seguim aquest sender que és com un túnel verd, passant per la font de Can Draper i pel desviament que ens indica Can Draper. L'objectiu és arribar al pou de glaç.

L'arribada al pou de glaç ens produeix una certa decepció per l'estat d'abandonament en que es troba.

Refem el camí endarrere per sortir del torrent de Can Diví i ja anem a parar a territori urbanitzat. Veiem la torre de Can Draper i els voltants en procés d'urbanització. "Zona residencial de Can Draper".

Tal com ens acostem, més impressionant es fa el conjunt de l'edificació i la coneixença de la seva història.

Ens rep el Sr. Carles Draper qui ens acompanyarà durant tota la visita compartint amb nosaltres la història de la família i les seves vivències personals amb entusiasme i provocant la nostra atenció i admiració.

Per començar ens explica que els orígens de Can Draper es remunten quan l'any 1393 un tal Ramon Draper d'origen irlandès es casà amb Elènia Barceló, la pubilla de la veïna Can Barceló, convertint-se en Can Draper.

Durant els segles següents el mas es va anar expandint en terres i poblament, possiblement al voltant de 50 persones hi vivien i hi treballaven unes 100 ha. de conreus.

Durant el s. XVI és quan hi ha un gran impuls econòmic, molt possiblement afavorit pel comerç de gel que emmagatzemaven al Pou de Glaç que hem visitat i que venien als pescadors i comerciants de peix de Mataró.

Aquest és el conjunt d'edificacions que conformen actualment Can Draper, fet construir per en Jaume Draper, també batlle de l'Ametlla i de la Baronia de Montbui. 

El conjunt va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1949.

Ens dirigim a l'edifici més emblemàtic del mas: La torre, on el Sr. Carles Draper ens presenta el "Sant Jordi de Can Draper" com en diuen els nens que visiten la masia. De fet es tracta de la làpida de la sepultura d'un cavaller templer on hi consta l'edat de quan va morir: "A l'edat de LV (55) anys.

A la cara sud, sota la finestra del primer pis hi ha emplaçada  una pedra decorada que acostumava a ser el regal de final d'obra dels picapedrers que hi havien treballat. És un testimoni de gran valor.

FONCH EDIFICADA LA PRESENT TORRA A XXVI DE MAIG DEL ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER

La torre mesura 8 m de cada costat i està formada per la planta baixa, tres pisos i terrat amb balustrada. Els seus murs tenen 120 cm de gruixària.

Originàriament estava unida a la Casa Gran per un pont llevadís que l'aïllava en cas de perill. Actualment té un passadís que es comunica amb el primer pis permanentment.

Som dins del "Barri",  el conjunt d'edificis al voltant d'un pati comú, punt de trobada dels treballadors i lloc de joc de la mainada.

La porxada adossada a la Casa Gran data de finals del s. XIX.

Accedim a la planta baixa, actualment menjador i lloc de trobada de la família.

Destaquen molts elements del seu mobiliari.

I també records familiars com aquesta fotografia de la famíla. A la dreta el Sr. Claudi Draper i la Sra. Maria Ferrer pares del Sr. Carles Draper, el nostre amfitrió.

Destaca el despatx de treball amb una gran taula central on el pare apuntava i duia el registre dels moviments econòmics i de tots els esdeveniments de Can Draper.

Darrere, l'escriptori on, segons el Sr. Carles, es van escriure moltes cartes d'amor, guardades en un calaixet secret.

Ens impressiona el dormitori principal amb un capçal policromat procedent de l'Escola d'Art d'Olot.

Som a la sala de dalt. Originalment era on s'accedia per l'escala que comunicava des del pati interior.

La porta que comunica amb la galeria exterior era la porta principal d'accés a la Casa Gran.

Les llindes de les portes estan decorades amb arcs conopials gòtics, remarcant el caràcter senyorial de la casa.

Des de la galeria també podem apreciar la construcció més antiga:  el primigeni Mas Barceló, que continua essent la residència d'un dels germans.

Ens traslladem a l'interior de la torre. A la planta baixa s´hi troba la capella. Havia posseït un retaule gòtic destruït al inicis de la Guerra Civil.

Ens hi trobem al primer pis: la biblioteca-arxiu de la casa on es concentra la documentació històrica de la família.

Acabem la visita pujant a la terrassa balustrada de la torre.

Mirant cap al NE apreciem com les noves urbanitzacions de l'Ametlla del Vallès van ocupant part dels camps de conreu. Aquesta requalificació de terrenys és el que ha permès la pervivència de la casa.

Al costat SW de la propietat es mantenen els camps de conreu actualitzats i les plantacions d'oliveres, mantenint el caràcter agrícola i pagès de Can Draper.

Ens acomiadem del Sr. Carles Draper agraint-li la seva amabilitat i com hem gaudit de la visita.

INFORMACIÓ: 

Explicacions orals del Sr. Carles Draper

Ajuntament de l'Ametlla del Vallès:

Centre d'Inperpretació del Territori de l'Ametlla del Vallès (CITA)

Llibre: Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys

Jordi Puig i Roca

Viquipèdia: Can Draper (L'Ametlla del Vallès)