Víllec - Santuari de Bastanist

Data de la sortida: 18 de juny 2025.

Participants: 22 Caminaires.

Sortida preparada per: Josep Mª Fonts, Lili Beuter, Isabel Molina i Manel Carbó.

Ruta alternativa més fàcil que han fet el grup del Caminaires que no han pujat a Prat de Cadí.

Distància: 7 km

Desnivell: 50 m

Dificultat: Fàcil.

Hem arribat a Víllec amb un minibús. 

Víllec-Bastanist formen part del municipi de Montellà i Martinet. Aquest nucli té censades 24 persones, però no hem trobat cap habitant ni cap servei obert al públic.

El camí que hem seguit comença passat un pont que travessa el riu de Bastanist i que segueix els seu curs.

Als afores del poble descobrim l'església de Sant Martí de Víllec, una construcció original del segle XII que ha sofert diverses modificacions.

Sabeu que possiblement el frontal de l'altar es troba a Massachussetts (EE.UU)?

Una bonica inicitiva per recuperar-lo. Clicar.

Història i fotografies. Clicar.

La caminada és molt agradable per la frescor de les aigües del riu i la vegetació ombrívola de la ribera.

Quan guanyem una mica d'alçada la vegetació es transforma en un pinar 

de muntanya.

Arribant a Bastanist amb menys d'una hora de caminada, gaudint dels arbres, de les flors i de les maduixetes del camí.

Ens rep l'església-santuari de Santa Maria de Bastanist. Els edificis annexos a l'església són utilitzat per a colònies i grups d'excursionistes.

L'església actual fou restaurada l'any 1949. La llinda de la porta té gravat l'any 1704.

Dels seus orígens romànic només resta l'absis que està amagada per les edificacions posteriors.

Per conèixer la seva història, clicar.

Descobrim el "Cami de la Cova", i cap allà ens adrecem.

El curt camí ens convida a profundes reflexions.

Ens hi trobem amb una recreació d'una nova Mare de Déu trobada per un pastoret de cal Pallarès de Víllec.

La imatge original del s. XII es va perdre als inicis de la Guerra Civil del 36. L'aplec en honor de la Mare de Déu de Bastanist es celebra el 1r diumenge de maig.

També hem descobert l'Àrea recreativa.

Molt possiblement ja es deuen estar preparant estades de colònies. Ens sorprèn veure que tot es troba en molt bon estat.

L'atractiu més ben acollit és el rierol i les fresques aigües que hi baixen on ens remullem el peus.

A la Font Freda aprofitem per omplir les ampolles d'aigua per preparar-nos per la tornada.

Acabem la nostra estada a Bastanist fent-nos la foto de record.

El camí de tornada el fem seguint la carretera per on hem pujat.

Arribem a Víllec novament passant a tocar de l'església de Sant Martí. Hem gaudit d'un preciós racó de la Cerdanya. 

Estana-Prat de Cadí

 
Data de la sortida: 18 de juny 2025.

Participants: 21 Caminaires.

Sortida preparada per: Josep Mª Fonts, Lili Beuter, Isabel Molina i Manel Carbó.

Recorregut lineal  d'anada i tornada per la mateixa ruta.

Distància total: 7 km.

Desnivell: 350 m.

Dificultat: 3/5 mitjana-alta.

La ruta està senyalitzada des del Coll de Pallers com PR C-121 i durant el recorregut anirem trobant senyals grocs.

El minibús ens ha deixat a l'entrada d'Estana . Fins a 1970, juntament amb Villec formaven un municipi. Actualment és una pedania de Martinet. 

A les 9.15 h. comencem a caminar.

Travessem el poble vorejant l'església de Sant Climent que està protegida com a "bé cultural d'interès local".

Informació sobre l'església, clicar.

A la sortida del poble se'ns obre tota la panoràmica de les parets del massís del Cadí. Cap allà hi anem.

Ens reagrupem a l'aparcament que hi ha habilitat al Coll de Pallers on també hi trobarem panells informatius.

I comencem la pujada protegits per l'ombra dels arbres. Tot i que tenim un dia estiuenc, la frescor del bosc és ben agradable.

La dificultat de la ruta és causada principalment per la irregularitat del camí. Cal anar molt amb compte per evitar torçades.

Travessem el coll de Reineres, aproximadament a la meitat de la nostra ruta, i novament el camí guanya desnivell.

Arribem al Coll Roig. De fet, tot el recorregut és de roca vermellosa.

Som a 1790 m i en aquest punt, el camí gira a l'esquerra en sentit descendent.

L'últim tram de la ruta el fem planejant pels vessant ombrívol.

L'arribada al Prat del Cadí és tan espectacular com difícil de descriure. De sobte et sents com embolcallat per la Mare Natura omplint-te una indescriptible sensació de pau i serenor.

Gaudint de la bellesa de l'indret.

La colla del Caminaires al peu del Prat del Cadí.

La baixada la fem per la mateixa ruta per on hem pujat, però amb la temperatura més alta i amb la mateixa cura per evitar relliscades i lesions.

Cap a les 12.30 ja tornem a ser a Estana.

Al nostre pas, i amb les corresponents aturades, la pujada l'hem feta amb 1.30 h. i la baixada amb 1.15 h.

Un gran matí!!!

Refugi de Malniu-Estany de Malniu-Estany Mal

Data de la sortida: 17 de juny 2025.

Participants: 51 Caminaires

Sortida preparada per: Josep Mª Fonts, Lili Beuter, Isabel Molina i Manel Carbó.

Inici de la ruta: Refugi de Malniu

Primer tram : fins a l'estany de Malniu

Distància: 2,5 km

Temps: 1 hora

Desnivell: 150 m.

Segon tram: Estany Mal

Distància: + 1 km

Temps: + 30 min.

Desnivell: + 200 m

El recorregut està senyalitzat  con PR-119  amb marques grogues fàcilment visibles.

Els Caminaires de les Faldes del Montseny hem fet una estada de 4 dies a la Cerdanya, i la primera caminada serà al refugi de Malniu.

L'accés a partir de Meranges transcorre per carretera molt estreta i l'últim tram per pista de terra.

El refugi de Malniu disposa de zona d'aparcament i ofereix tots els serveis per atendre a excursionistes i visitants.

Més informació: clicar

Anem a veure l'Estany del Refugi, també conegut com Estany Sec. S'hi arriba per una passarel·la metàl·lica que porta a la zona d'acampada i que permet una passejada relaxant.

Ens fem la foto de record de tota la colla.

Tornem al refugi, i des de la part baixa, comencem el PR-119 per dins del bosc.

El recorregut, tot i que és alta muntanya, està a l'abast de tothom i és molt agradable de fer protegits per l'ombra de grans pins negres.

És un camí molt fressat pels molts visitants que en gaudim i no té pèrdua.

Amb menys d'una hora de tranquil·la caminada arribem a l'Estany de Malniu, un dels més visitats dels Pirineus. Nosaltres gaudim d'un matí molt serè i agradable.

Vistes de l'estany dels de la riba nord. Situat a 2250 m d'altitud, a peus del Puigpedrós, d'origen glacial,  té una superfície de 5,9 ha i una fondària màxima de 13 m. 

Com que disposem de temps, un grup decideix fer la volta a l'estany i un altre pujar fins a l'Estany Mal.

La pujada a l'Estany Mal suposa fer 200 m. de desnivell en aproximadament 2 km. El camí és una mica més exigent.

La major part del perímetre de l'Estany Mal està ocupat per grans blocs granítics. 

Situat a 2530 m d'altitud, té una superfície de 2,3 ha. 

Un pioner de l'excursionisme, en César August Torras, el 1924 va escriure:

"Estany Mal, trist, desert, sense vegetació ni herba tan sols; pedregall enorme, veritable olla; no se sent ni un aucell ni el més lleu remor; en l'aigua tampoc s'hi crien peixos, és l'estany maleït; le tradició conta que Herodes i Herodies plens de remordiments i divagant per les muntanyes, anaren a ofegar-se en aquest llac."

El grup que ha decidit fer la volta a l'estany, la primera meitat ha anat per dins del bosc. Però quan es baixa a ran d'aigua, el camí millora.

Fins i tot hem pogut observar la mamà ànega i els seus 7 aneguets que gaudeixen de la fresca aigua de Malniu.

Ens retrobem tots novament al Malniu i fem el camí de tornada pel mateix sender.

Arribem al refugi on trobem la companyia de les vaques que pasturen i ben acostumades a la presència dels humans.

Se'ns ha fet migdia i és un bon moment de gaudir dels bons serveis del refugi i reagrupar-nos per tornar cap a Puigcerdà on ens esperen per dinar.