Cabrera de Mar-Castell de Burriac

Data de la sortida: 18 de febrer 2015.

Sortida preparada per Manel Carbó.

Participants: 26 Caminaires.
Itinerari: Proposat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
Ruta circular: El castell de Burriac des de Cabrera de Mar.
Distància recorreguda: 6 km aprox.
Desnivell: 350 m. aprox.
Grau de dificultat: 2 (Mitjà)

Aquesta vegada ens proposem pujar al castell de Burriac desde la població de Cabrera de Mar, en l'anterior ocasió (27/11/2013) ho havíem fet des d'Argentona.

Hem escollit la proposta que ens fa el Parc Natural de la Serralada Litoral, adaptant-lo a les nostres possibilitats.

Ens hem desplaçat amb cotxe fins a la població de Cabrera de Mar (25 km des de Les Faldes).
A l'aparcament del pavelló poliesportiu que hi ha a l'entrada de la població ens dóna la benvinguda un dia amb unes condicions meteorològiques molt favorables i ja tenim a la vista el nostre objectiu d'avui: el castell de Burriac.

Seguint les indicacions de la ruta, travessem el poble en direcció nord, pugem pel carrer de les monges on es troba una escola.

Enllacem amb el camí d'Agell, ja a la part alt del poble. Continuem per zona urbanitzada fins arribar al cementiri des d'on comença el camí.

Aquí comença l'itinerari senyalitzat, però la major part del camí que puja cap al castell per aquest costat, fins trobar-nos amb el camí d'Argentona, no tornarem a trobar-nos cap indicador.
Trobarem algunes marques amb una rodona de pintura fetes als troncs dels arbres o sobre roques.

El camí s'enfila de valent tan aviat com deixem el camí d'Agell (antic veïnat).
En els encreuament no senyalitzats, sempre hem de prendre el que puja.

Anem guanyant alçada, el camí fa pujada de debó i hem d'adaptar el nostre ritme al batec del cor... les pulsacions pugen ràpidament.

Però les vistes cada cop més espectaculars.

Hem superat el turó d'en Punsola i fem una parada de reagrupament al costa d'un dipòsit de grans dimensions.
Ja veiem el castell més a prop.

La Fulgen, la més valenta de la colla,  ha arribat ben acompanyada: porta la sardina ben preparada per ser enterrada en lloc nobiliari.
Que no es perdin les tradicions: Avui és el "Dimecres de Cendra", comença la Quaresma...

En aquest tram el camí és més suau, lleugerement ascendent fins trobar-se amb el camí que puja des d'Argentona.

Ja som a l´últim tram: hem agafat la desviació que puja cap al castell.

Camí molt costerut i aixaragallat; afortunadament és curt de distància, però cal fer l'esforç final!

Per accedir al castell cal pujar unes escales excavades a la roca i protegides amb una barana.

Les vistes són espectaculars!

Vistes cap al Nord: a l'horitzó tota la Serralada del Montseny

Cap al Sud la Serralada i la Plana Litoral, tancada per Montjuïc

Prenem possessió de l'antic pati d'armes que hi havia entre la primera muralla i la torre de l'homenatge. Lloc idoni per l'esmorzar.

Per tot el castell es troben diversos plafons que donen informació de la història d'aquest castell.

Si voleu conèixer la seva història cliqueu aquí.

Mentre anem esmorzant, la sardina, ben preparada per a l'ocasió, ens recorda la obligació de complir amb el ritus de fer "enterrament de la sardina".

La Fulgen exerceix de mestra de cerimònia i acompanyada pel seguici de caminaires que ploren de pena perquè les festes de Carnaval s'han acabat, procedeix a excavar la tomba de la sardina.

La pobra sardina, amb ulls de pena, s'acomiada entristida per deixar-nos a les portes de la Quaresma, ja que durant 40 llargs dies haurem de complir amb els preceptes del dejuni i l'abstinència.

Amb grans mostres de dolor, acomiadem la nostra amiga sardina, que ha fet tota la pujada amb nosaltres, i esperem poder visitar-la en un futur no gaire llunyà.

Acabem la nostra estada al castell fent-nos la foto de grup.

Iniciem el retorn baixant curosament per les empinades escales.

Retrobem el camí principal, passant pel costat del monòlit que commemora el V centenari de la creació de la "Baronia del Maresme", i seguim el camí en sentit oposat d'on hem vingut.

El camí de baixada té menys dificultats que el que hem fer per pujar. Com que se'ns ha fet una mica tard, decidim no desviar-nos per anar fins al Turó de l'Infern. 

Ja a la part baixa, el cami voreja el torrent de la Font Picant. Les mimoses florides ens anuncien que la primavera ja és a prop.

A l'entrada de Cabrera ens aturem a una font a toca del camí. Uns amics excursionistes ens informen de la qualitat de les aigües.

Accedim a la població fent una petita aturada davant de l'església parroquial de sant Feliu, edifici del 1549 però que conserva un campanar més antic amb merlet de defensa.

A les 13 h. hem arribat a l'aparcament per fer el retorn cap a casa.

La propera setmana tenim celebració: Farem la calçotada dels Caminaires!

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

Voleu recordar la sortida d'Argentona-Castells de Burriac? Cliqueu!

Camí de le fonts d'Argentona - Castell de Burriac

Data de la sortida: 27 de novembre 2013

Sortida preparada per Manel Carbó i Josep Mª Nonay

Participants: 27 Caminaires
Itinerari: Argentona-Parc de la font picant-Castell de Burriac-Font de ferro-Font de l'esquirol-Font del camí-Parc de la font picant.
Distància de la caminada: 8 km aproximadament

L'itinerari d'avui és curt en distància, però té la dificultat del desnivell: Argentona es troba a 90 m d'altitud i el castell de Burriac als 400 m, per tant, en 2 km de pujada superem 300 m de desnivell.

El matí se'ns ha presentat molt fred: a les 8 h. teníem 2ºC sota zero, passat el túnel de Parpers, ja hem notat el canvi. Quan hem arribat al parc de la font picant la temperatura era de 4ºC.

 I per entrar en calor res millor que començar a caminar. Bon camí i ben marcat. Ens trobem dins del Parc Natural de la Serralada Litoral.

Ens hem pres la pujada sense presses, fent petites aturades en els replans del camí.

A mig camí, entre les clarianes del bosc, ja anem veient el cim de Burriac il·luminat pel sol.

Ja som al coll on conflueixen els camins de Cabrera de Mar i Argentona, al peu de mononòlit que conmemora els 500 anys de la creació de la Baronia del Maresme.

Un últim esforç.  Aquí el camí està més deteriorat per les pluges.

I les escales que porten al recinte del castell, però només veiem la torre.

Aquí tenim tot el recinte del castell a vista d'ocell.

Només s'ha reconstruït la torre d'homentatge. Les altres restes estan consolidades, i s'han respectat  tal com es van anar excavant.
(Fotografia de l'Ajuntament de Cabrera)

 Des del castell les vistes són excepcionals:

Al nord el Vallès: Tot el massís del Montseny a l'horitzó

Al nord-est: la costa del Maresme, amb Mataró en primer terme

Al sud la costa del Barcelonès. Podíem distingir perfectament Montjuïc darrere del Turó de l'Infern.

Els primers expedicionaris, explorant el castell per trobar el millor espai per fer la parada de l'esmorzar.

Just sota la torre, ben arracerats del vent i amb bon sol. Ja hi teníem 14ºC, tot un luxe!

Amb molt bones vistes, i sota la senyera!

Tots a la feina: cal omplir el dipòsit, la pujada ens ha deixat en reserva!

Un racó més tranquil per refer energies.

I els intercanvis habituals.

Alguns fins i tot han fet assajos per ballar sardanes. Ja hem quedat que la Conxita aprendrà a contar els passos i a marcar els canvis de pas curt a pas llarg i amunt! 

També hem tingut feina: Els preparatius de la celebració d'aquest trimestre.

El Martín ens ha donat bones notícies: Dimecres 18 de desembre al Restaurant Rebost dels Guiu de St. Antoni. 

                          Foto oficial de la sortida: aquí ens teniu a tot el grup

Hem acabat la nostra estada al castell escoltant al Manel qui ens ha explicat "breument" l'evolució del castell des dels seus origens al segle XII, llavors conegut con castell de Sant Vicenç, per la capella que ubicava en honor al seu castlà: Bernat de Sant Vicenç.

Fins al segle XV, quan el castell és ampliat per Per Pere Joan Ferrer "Baró del Mareme", títol i territoris de la baronia  atorgats pel rei Joan II en agraïment per haver-se passat al seu bàndol desertant de l'exercit de la Generalitat, amb la qual estava dirimint-se una guerra civil, que finalment es decantà a favor de Joan II.

Si voleu conèixer millor la història del castell, cliqueu aquest enllaç de l'Ajuntament de Cabrera.

La baixada ha estat bastant més ràpida., però els genolls han patit molt, i els pals has hagut de servir de frens.

Tal com havíem previst, en la part baixa del camí hem aprofitat la proximitat per fer la ruta de les fonts d'Argentona.

La primera fonts que hem visitat: La font de ferro. Hi sut un bon raig, i certament té un "bouquè" especial.

Hem continuat cap a la font de l'esquirol.

El camí que comunica les fonts és molt estret però està ben conservat.

La font del camí és la que es troba a l'inici del camí cap a Burriac.

I hem acabat a la font picant, que disortadament està "fora de servei" perquè s'hi està fent un "estudi geològic".

Esperem que la propera vegada que tornem ja podrem degustar aquella famosa "Aigua picant de Burriac" que algú bevia en la seva infantesa.