Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castell de Burriac. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castell de Burriac. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de març del 2018

Òrrius-Castell de Burriac


Data de la sortida: 14 de març 2018
Sortida preparada per: Pere Pont i Manel Carbó
Participants: 20 Caminaires.

Recorregut lineal de 7 km d'anada més 7 km de tornada.

Grau de dificultat:
4/5 (alta)
En tot l'itinerari es van alternant trams de pujada i baixada.
Desnivell acumulat:
400 m.


Ens hem desplaçat amb cotxe fins a l'entrada d'Òrrius. A la part baixa del poble hi ha una zona d'aparcament i és un bon punt per començar el recorregut.


Comencem a caminar en paral·lel amb la riera uns 100 m, i en una cruïlla on hi ha un monòlit commemoratiu del l'escola Francesc Macià, girem cap amunt a l'esquerra. És el camí de Can Prat.

Seguim pujant per la pista encimentada i passem per davant de Can Prat.


Can Prat és una masia molt antiga, documentada des de l'any 1635 i com a curiositat, conserva una garita de vigilància al costat esquerre de la façana.



Passat Can Prat, la pista ja és de terra i entrem al "Parc Natural del la Serralada Litoral".
El recorregut que fem no està senyalitzat, però a les cruïlles anirem trobant indicadors de direcció cap a Argentona i Cabrils.



La pista es troba en molt bon estat, i malgrat que té desnivell ascendent, el camí és molt agradable de fer.



Passem pels voltants de Can Blanc.


Aquest tram és la zona més obaga del recorregut. Ens criden l'atenció alguns vells exemplars d'alzines sureres al marge del camí.


Fem una aturada de reagrupament en una cruïlla d'un surt un desviament cap a Sant Bartomeu de Cabanyes.


Ens desviem una mica i ens endinsem dins del bosc en un espai molt especial: el "Laberint del bosc de Cabrils" un lloc  de meditació zen.


Un espai on sentir l'energia de la Natura i trobar les millors sensacions de benestar personal.

Tornem al la pista en direcció a Argentona i Cabrils fins arribar al Coll de Gironella on hi ha la cruïlla de Quatre Camins.
En aquest punt tenim dues possibilitats:
1. Seguir recte en direcció al Turó d'en Cirers on hi ha una torre de vigilància.
2. Agafar el camí de la dreta que baixa cap a la urbanització la Llobera.

Agafem la segona opció que és una mica més llarga però més fàcil de fer i més ben adaptada a les nostres capacitats físiques.
La baixada és força accentuada.


El camí passa pel costat d'una font i amb uns bancs on reposar. Ara anem de baixada i no ens aturem, però pensem en la tornada.

Entrem a l'urbanització  la Llobera i seguim sempre els carrers que la limiten per la part superior, rodejant el turó.


Sortim de l'urbanització novament trepitjant sòl natural i tenim per primera vegada a la vista el nostre objectiu: Ja veiem a la llunyania el castell de Burriac.


Fem un bon tram de baixada. Tot el desnivell negatiu que ara estem fent, l'haurem de fer de pujada per arribar a Burriac.


En la bifurcació que es desvia la pista en direcció a Cabrils, s'hi troba la "Creu de l'Avella".

Aquest indret té una història molt romàntica de "moros i cristians".

Per llegir-la, clica aquí.


Al voltant de la creu trobem el lloc idoni per fer la parada de l'esmorzar  i tornar a agafar energies per al tram final, que serà el més dur.



Preparats per continuar el recorregut. Des de la  Creu de l'Avella encara farem un tram descendent, ja en direcció al castell.

Vista del castell de Burriac baixant des de la Creu de l'Avella

En l'últim tram de baixada deixem la pista principal per agafar una dercera baixant a l'esquerra quan comença una corba pronunciada a la dreta. Té una fita baixa de senyalització i és fàcil no adonar-se.

La drecera ens comunica amb el camí ample per fer la pujada final.


És aproximadament 1 km de pujada pronunciada que cal fer-la amb tranquilitat controlant les pulsasions.


Aquest penúltim esforç acaba en arribar al monòlit commemoratiu dels municipis de la "Baronia del Maresme".


I ja estem enfilant la darrera pujada. El vell camí aixaragallat ha estat cobert amb ciment. Menys perill per als turmells... però costa de pujar.


I la satisfacció de ser ja a les portes del castell.



Sota la torre de l'homenatge que tantes vegades veiem a l'horitzó caminant pels camins del Montseny.

Tota la colla que hem arribat  al Pati d'Armes del Castell
Vistes del Massís del Montseny des del castell de Burriac

I comencem la tornada amb el sol de migdia. Ara sí que podem dir que anem a entrar a la primavera!

Passant el monòlit de la Baronia del Maresme, ara de baixada.

Enfilant la drecera de pujada cap a la Creu de l'Avella.

Passant novament per la cruïlla de la Creu de l'Avella, pujant cap a l'urbanització de la Llobera.

Travessant l'urbanització la Llobera en direcció als "Quatre Camins".
Pujant cap al coll de Gironella.

Baixant en direcció a Òrrius.

I ens retrobem a l'aparcament on hem deixat els cotxes per fer la tornada cap a casa.
La tornada des de Burriac fins a Òrrius l'hem feta amb només 1 h i 45 min.


dijous, 19 de febrer del 2015

Cabrera de Mar-Castell de Burriac


Data de la sortida: 18 de febrer 2015.
Sortida preparada per Manel Carbó.
Participants: 26 Caminaires.
Itinerari: Proposat per la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
Ruta circular: El castell de Burriac des de Cabrera de Mar.
Distància recorreguda: 6 km aprox.
Desnivell: 350 m. aprox.
Grau de dificultat: 2 (Mitjà)

Aquesta vegada ens proposem pujar al castell de Burriac desde la població de Cabrera de Mar, en l'anterior ocasió (27/11/2013) ho havíem fet des d'Argentona.

Hem escollit la proposta que ens fa el Parc Natural de la Serralada Litoral, adaptant-lo a les nostres possibilitats.

Ens hem desplaçat amb cotxe fins a la població de Cabrera de Mar (25 km des de Les Faldes).
A l'aparcament del pavelló poliesportiu que hi ha a l'entrada de la població ens dóna la benvinguda un dia amb unes condicions meteorològiques molt favorables i ja tenim a la vista el nostre objectiu d'avui: el castell de Burriac.

Seguint les indicacions de la ruta, travessem el poble en direcció nord, pugem pel carrer de les monges on es troba una escola.

Enllacem amb el camí d'Agell, ja a la part alt del poble. Continuem per zona urbanitzada fins arribar al cementiri des d'on comença el camí.

Aquí comença l'itinerari senyalitzat, però la major part del camí que puja cap al castell per aquest costat, fins trobar-nos amb el camí d'Argentona, no tornarem a trobar-nos cap indicador.
Trobarem algunes marques amb una rodona de pintura fetes als troncs dels arbres o sobre roques.


El camí s'enfila de valent tan aviat com deixem el camí d'Agell (antic veïnat).
En els encreuament no senyalitzats, sempre hem de prendre el que puja.
Anem guanyant alçada, el camí fa pujada de debó i hem d'adaptar el nostre ritme al batec del cor... les pulsacions pugen ràpidament.

Però les vistes cada cop més espectaculars.

Hem superat el turó d'en Punsola i fem una parada de reagrupament al costa d'un dipòsit de grans dimensions.
Ja veiem el castell més a prop.


La Fulgen, la més valenta de la colla,  ha arribat ben acompanyada: porta la sardina ben preparada per ser enterrada en lloc nobiliari.
Que no es perdin les tradicions: Avui és el "Dimecres de Cendra", comença la Quaresma...

En aquest tram el camí és més suau, lleugerement ascendent fins trobar-se amb el camí que puja des d'Argentona.

Ja som a l´últim tram: hem agafat la desviació que puja cap al castell.

Camí molt costerut i aixaragallat; afortunadament és curt de distància, però cal fer l'esforç final!

Per accedir al castell cal pujar unes escales excavades a la roca i protegides amb una barana.

Les vistes són espectaculars!
Vistes cap al Nord: a l'horitzó tota la Serralada del Montseny

Cap al Sud la Serralada i la Plana Litoral, tancada per Montjuïc
Prenem possessió de l'antic pati d'armes que hi havia entre la primera muralla i la torre de l'homenatge. Lloc idoni per l'esmorzar.

Per tot el castell es troben diversos plafons que donen informació de la història d'aquest castell.

Si voleu conèixer la seva història cliqueu aquí.


Mentre anem esmorzant, la sardina, ben preparada per a l'ocasió, ens recorda la obligació de complir amb el ritus de fer "enterrament de la sardina".

La Fulgen exerceix de mestra de cerimònia i acompanyada pel seguici de caminaires que ploren de pena perquè les festes de Carnaval s'han acabat, procedeix a excavar la tomba de la sardina.

La pobra sardina, amb ulls de pena, s'acomiada entristida per deixar-nos a les portes de la Quaresma, ja que durant 40 llargs dies haurem de complir amb els preceptes del dejuni i l'abstinència.

Amb grans mostres de dolor, acomiadem la nostra amiga sardina, que ha fet tota la pujada amb nosaltres, i esperem poder visitar-la en un futur no gaire llunyà.

Acabem la nostra estada al castell fent-nos la foto de grup.

Iniciem el retorn baixant curosament per les empinades escales.

Retrobem el camí principal, passant pel costat del monòlit que commemora el V centenari de la creació de la "Baronia del Maresme", i seguim el camí en sentit oposat d'on hem vingut.

El camí de baixada té menys dificultats que el que hem fer per pujar. Com que se'ns ha fet una mica tard, decidim no desviar-nos per anar fins al Turó de l'Infern. 

Ja a la part baixa, el cami voreja el torrent de la Font Picant. Les mimoses florides ens anuncien que la primavera ja és a prop.

A l'entrada de Cabrera ens aturem a una font a toca del camí. Uns amics excursionistes ens informen de la qualitat de les aigües.

Accedim a la població fent una petita aturada davant de l'església parroquial de sant Feliu, edifici del 1549 però que conserva un campanar més antic amb merlet de defensa.

A les 13 h. hem arribat a l'aparcament per fer el retorn cap a casa.

La propera setmana tenim celebració: Farem la calçotada dels Caminaires!