Can Robert-Can Pobla-La Mola

 
Data de la sortida: 13 de maig 2026

Sortida preparada per: Manel Carbó, Miquel Granero, Lluïsa Patón i Gil Méndez

Participants: 25 Caminaires.

Hem fet el recorregut SL C-50. Està senyalitzat, tot i que algunes senyals estan arrencades, es pot seguir perfectament un recorregut que és molt popular.

Camins majoritàriament pedregosos i esglaonats.

Distància: 9 km

Desvivell: 550 m.

Ens hem desplaçat en cotxes fins a la urbanització de Can Robert on ens ha estat fàcil trobar aparcament, donat que l'aparcament que hi havia a la masia de can Robert ha estat suprimit.

Per arribar al camí hem de pujar pel carrer Boixedes i a l'esquerra es troba un camí amb una tanca que normalment està oberta. Seguint el camí uns 500 m s'arriba a la masia de Can Robert on abans es permetia l'aparcament.

Nosaltres seguim la pista ampla que ens portarà fins a can Pobla.

Tal com anem guanyant alçada, anem gaudim de molt bones vistes dels contraforts de massís i de la plana del Vallès.

Aproximadament un 2 km de pujada sostinguda, però de sòl còmode de trepitjar i som arribats a can Pobla.

Hi fem l'aturada per esmorzar.

La masia de can Pobla està documentada des de l'any 1192. Els actuals edificis daten d'entre el 1902 i 1905 quan fou adquirida per Antoni Quadras i Feliu, segon fill de l'industrial Josep Quadras i Prim, baró de Quadras.

Palau Baró de Quadras. Clicar.

Destaca l'edifici que fou casa d'estiueig de la família Quadras. 

La nostra companya Isabel ens ha aportat informació d'aquesta edificació imitant un castell amb merlets i finestres neogòtiques. L'actual propietari, cinquena generació del primer propietari, ens ha complementat detalls de la seva història.

Deixem enrere can Pobla i comencem a pujar per camí de muntanya.

La senyalització del camí ens indica que anem en direcció correcta, però en un bon tram no trobem cap senyal de SL C-50.

El desnivell va augmentant i la dificultat d'alguns trams també.

Els esforços tenen la seva compensació amb les bones vistes de les que gaudim.

Novament al camí rocallós i esglaonat.

Enllacem amb el conegut "Camí dels Monjos".  A partir d'aquí la senyalització del camí millora.

El camí va alternant entre zones boscoses i clarianes rocalloses. Ja tenim a la vista en monestir de Sant Llorenç del Munt.

Un últim esforç per arribar al cim.

Ja hi som tota la colla de Caminaires. Hem fet el cim!

Ens han saludat els agents rurals del Parc Natural que s'encarreguen del control de l'espai i dels visitants, amb l'especial recomanació de no sortir dels espais i  senders senyalitzats.

Aprofitem per visitar l'antiga hostatgeria del monestir que va funcionar durant molts anys com a restaurant i que actualment és un espai d'informació.

La construcció més antiga és l'església de Sant Llorenç que està documentada des de l'any 947. La seva història està molt lligada al monestir de Sant Cugat i va existir fins l'any 1608 quan va morir el seu darrer abat.

Actualment tot el conjunt està gestionant per la Diputació de Barcelona.

La porta d'entrada a l'església es troba orientada a ponent.

Des d'on tenim magnífiques vistes amb el Massís de Montserrat de fons.

Sortim del Monestir, i tal com ens recomanat els agents rurals del Parc Natural,  continuem el nostre recorregut seguint els senyals del SL C-50 en direcció al Montcau.

El pronunciat pendent de la Canal del Mico ens obliga a un primer esforç per als nostre genolls.

Fem un petit desviament i una aturada per admirar el Morral del Drac.

Passat el Morral del Drac cal parar atenció perquè aviat hem de trobar el desviament cap a Can Robert.

El sender continua en forta baixada pel Canal de l'Abella. Aquest tram és força dificultós per la irregularitat del camí que és molt pedregós.

De mica en mica el desnivell del camí va perdent intensitat i podem gaudir de la bellesa del bosc que travessem.

L'arribada a la pista principal de Can Pobla també la fem caminant sobre roca viva, però arribem tots sans i estalvis de la forta baixada.

L'últim tram de baixada per la pista ens serveix per relaxar les cames de l'esforç realitzat.

Tota la colla ens reagrupem a Can Robert on donem per acabada la sortida, disposats a tornar cap a casa i gaudir d'un bon dinar.

Camí fluvial del Tenes: Bigues-Riells

Data de la sortida: 6 de maig 2026

Sortida preparada per: Pere Pont, Gil Méndez, Jaume Torelló i Isabel Peña

Participants: 38 Caminaires.

Itinerari majoritàriament lineal sortint de Bigues i arribant fins l'antiga i abandonada central hidroelèctrica. 

De tornada hem fet un desviament per passar per la població de Riells.

Distància: 12,5 km

Desnivell: 100 m.

El camí té diverses senyalitzacions: el més constant i fiable és la senyalització vertical, direcció Riells-Sant Miquel del Fai.

També trobarem pintades les  ratlles blanca i groga de PR.

L'ajuntament també ha plantat cartells amb el mapa del recorregut i diversos plafons informatius sobre els ecosistemes.  

Ens hem desplaçat a Bigues en cotxe arribant per la BP-1432. Al voltants del Centre Cívic del poble hi ha espais on poder aparcar amb faciltat.

Sortim de la població pel passeig Baliarda i passant per l'antic escorxador. Anem a trobar la primera senyalització del camí fluvial, enllaçant amb el tram que vam fer l'any anterior des de Santa Eulàlia de Ronçana.

Seguint el camí fluvial  de seguida trobem la primera passera per travessar el riu Tenes. En trobarem unes quantes durant el recorregut.

Hem de deixar la vegetació de ribera per creuar la carretera i passar vorejant el Molí de la Torre convertit en hotel.

Tornem al camí dels marges del Tenes obrint-se el paisatge de la val amb els penya-segats del Fai al fons.

Seguint el camí passem la masia de Can Noguera.

Continuem avançant i travessem novament el Tenes per les passares de sota el pont de can Noguera.

Fem una aturada per admirar un dels gorgs que anirem trobant durant el recorregut.

Més amunt trobarem un cartell informatiu dels gorgs del recorregut. No és fàcil accedir-hi a tots degut a que la vegetació és molt espessa.

Seguim vorejant el riu Tenes sota una vegetació exuberant.

La vall s'eixampla i caminem entre els camps de conreus del mas de la Pineda que també tenia el seu molí.

A la nostra esquerra els espectaculars contraforts sud dels Cingles de Bertí amb noms com el Parallamps, l'Elefant, el Cagarro del Diable, el Roc Belloter, la roca del Migdia...

Arribem a la font de la Pineda on el camí s'eixampla al voltant d'un gran plataner.

La font envoltada per falgueres adiantum, també nomenades "capil·lera"  o "culantrillo de pozo", maté un rajolí d'aigua fresca

El lloc és tan acollidor que fem una aturada per esmorzar.

Seguim el camí passant per la Madella.

També disposava d'un molí que es troba en estat d'abandonament i en procés de desaparèixer.

Passada la Madella el camí novament s'estreteix i ja fem l'últim tram del nostre recorregut.

Arribem a l'antiga central hidroelèctrica que subministrava electricitat a Sant Feliu de Codines.

En el seu emplaçament sota les cingleres del Fai, encara es poden observar el pilars de suport de la canonada per on baixava l'aigua que movia les turbines.

Es pot seguir un mica el tram superior de riu que transcorre sobre la roca erosionada i arribar a veure el salt d'aigua i el monestir del Sant Miquel del Fai.

Tota la colla dels Caminaires que hem gaudit del Camí Fluvial del Tenes.

Iniciem el retorn pel mateix camí per on hem arribat. 

Abans d'arribar a la Madella, agafem el desviament en direcció a Riells del Fai.

Fem un tram planer d'aproximadament un km vorejant camps d'oliveres.

I aviat arribem a la població amb el nom del qual té una etimologia molt clara en català antic:

Riells: Riu petit o rierol

Fai: Derivació de Fall: Cinglera i caiguda d'aigua.

(Joan Coromines)

Sortim del poble per camí de la Pineda entre horts i camps de conreu fins trobar al camí fluvial que seguirem en sentit invers.

Tornarem a travessar pont i passeres disfrutant de la frescor i el soroll de l'aigua que està sent abundant aquesta primavera.

Fins arribar al punt de partida, on donem per acabada la sortida i disposats per tornar a dinar a casa.