Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collada de Parpers. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Collada de Parpers. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de febrer del 2020

Coll de Parpers-Òrrius


Data de la sortida: 5 de febrer 2020.
Participants: 29 Caminaires.
Sortida preparada per: Gil Méndez i Pere Pont.

Itinerari circular amb sortida i arribada al Coll de Parpers, entre la Roca del Vallès i Argentona.
Itinerari sense senyalitzar. Abans d'arribar a St. Bartomeu de Cabanyes, enllacem amb el GR-92

Distància del recorregut: 12 km aprox.
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà)
Desnivell: 410 m.



Hem arribat al coll de Parpers per la carretera C-1415c. És molt fàcil d'aparcar al costat de l'antiga benzinera.

Comencem a caminar seguint la carretera en direcció a Argentona durant uns 200 m.

Al costat dret de la carretera trobem un trencant sense cap indicació, però aviat veiem un cartell informatiu.

El cartell informatiu indica l'inici d'un tram que suposadament podia formar part de la Via Sèrgia, un ramal de la Via Augusta.
Recents excavacions, que no han tingut continuïtat, confirmen l'existència d'una via de comunicació de finals del segle XVIII.
Document informatiu de l'Ajuntament d'Argentona.

Comencem el recorregut amb una forta baixada per un camí molt aixaragallat per les fortes pluges del mes passat.

I aviat comencem a passar pel que va ser la zona d'intervenció arqueològica que s'ha anomenat "Via de Parpers".

Els murs que delimitaven la via s'han desbrossat i assegurat, i s'han protegit els canals laterals de desguàs d'aigües pluvials.

 Arribem fins al pont sobre la riera dels Pins, que donava acces a finques de conreu.

El pont és accecible,  però els materials de la seva construció no poden avalar els seus origens romans.

Continuant el recorregut trobem d'altres fragments de murs amb obertures. Aproximadament el tram amb restes arquològiques visibles és de 1,5 km.

Seguim camí avall amb bastantes dificultats derivades de les inclemències meteorològiques. Hem trobat molts pins vell tombats.

El corriol pel que hem estat baixant aproximadament 2,5 km acaba a la llera de la riera de Riudemeia. El camí s'eixampla i s'obre el camp de visió.

Passem molt a la vora de can Boringues de Baix.

Seguim en paral·lel a la riera per una pista en molt bon estat que comunica diverses masies d'aquesta vall.

Més endavant, a l'altre costat de la riera, ben orientada i assolellada, can Riudemeia.

Sense arribar a can Riudemeia, fem un revolt a l'esquerra i comencem un altre tram de pujada.

Caminem pel costat de l'obaga, per un camí amb moltes esllavisades i enfangat, però sabem que ja som a prop d'Òrrius.

Arribem a Òrrius travessant la riera per un pont i accedint a la zona industrial.

Pujant cap al poble veiem les instalacions de l'Escola de Bici-trial d'Òrrius, que té l'honor de tenir dos campions del món: La Laia Esquís i en Sergi Llongueras.

Laia Esquís
Sergi Llongueras

Pugem fins la plaça de l'església de Sant Andreu d'Òrrius.

Hi trobem un bon espai per fer una aturada, esmorzar tranquil·lament, fer petar la xarrada i gaudir del bon sol que tenim.

Reprenem la marxa sortint pel Carrer Major.

Seguim cap als afores pel Carrer de les Oliveres i, a continuació el Carrer Alzinar, entrant a l'urbanitzacició Bellcim.

Anrm fent pujada el líniarecta, i en un revolt molt pronunciat  a l'esquerra surt el corriol que ens enllaçarà amb el GR-92.

Aquest tram torna a ser costerut i amb molts reguerons de les pluges... difícil de transitar, però som a la muntanya!

Caminem poc més de mitja hora fins a enllaçar amb el GR-92, aquí ina pista ampla, que ens portarà fins a Sant Bartomeu de Cabanyes.

Una petita aturada per reagrupar-nos i baixar de pulsacions.

En menys de 15 min ja som a les vistes de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Aprofitem per fer-nos la foto de tota la colla que hem sortit avui.

Marxem de Sant Bartomeu i atravessem la carretera que comunica la Roca del Vallès amb Òrrius.

Aquest últim tram del nostre itinerari el trobarem perfectament senyalitzat. Cal seguir els senyals del GR-92.

El camí voreja per la seva part superior una enorme pedrera que s'ha menjat l'antic turó de la Pedra Blava

Passada la pedrera farem el tram més difícil de l'últim terç del recorregut. els bastons ajuden  i ens donen seguretat.

El GR va alternant el seu recorregut per corriols complicats per las irregularitat del terreny.

Amb d'altres trams on el camí es troba en més bon estat.

Fins arribar a la pista principal que comunica les diverses masies i explotacions agrícoles i forestals d'aquesta zona.

Fem un bon tram per la pista ampla i vorejarem la zona de pícnic de Nostra Senyora dels Àngels.

Caminant  uns 15 min més per la pista,  ja tornem a ser al Coll de Parpers i tanquem el recorregur circular que hem fet.

Hem caminat aproximadament 4 h per un itinerari molt variat, hem gaudit de la Serralada Litoral, d'un matí magnífic i de molt bona companyia.









divendres, 8 de novembre del 2013

Sant Esteve del Coll-Collada de Parpers

Data de la sortida: 6 de novembre 2013
Sortida preparada per Josep Mª Nonay.
Participants: 28 Caminaires.
Itinerari:  Urb. Sant Josep-Sant Esteve del Coll- Urb. Sant Carles-Collada de Parpers.
Distància: 11 km aproximadament.

La sortida d'avui ens ha reunit una bona colla de 28 Caminaires amb ganes de fer un itinerari que la majoria no coneixíem.

El recorregut no té gaitres dificultats: el camí es fa per una pista ampla  i en bon estat i els desnivells són suaus.

Hem invertit aproximadament  1:30 h d'anada i el mateix temps de tornada.

El matí se'ns ha presentat amb unes condicions meteorològiques excepcionals: a les 8 h. 15ºC, i la temperatura ha anat pujant fins als 23ºC: un matí de novembre "escandalosament calurós" -Francesc Mauri dixit a TV3-

Això és la tardor? ...


Les vistes des de Sant Esteve del Coll impressionants: El vent d'ahir ens ha deixat una atmosfera neta i amb molt bona visibilitat.

Vista de Les Faldes del Montseny 

El primer tram del camí segueix la pista en direcció a la Roca del Vallès.

Es travessa la carretera de Dosrius, deixant enrere una pedrera en explotació, en direcció a la urbanització de Sant Carles.

La travessa d'urbanitzacions és quan més fàcilment pots  perdre el camí. Moment de reagrupar-nos.

 En totes les urbanitzacions es troben edificis més o menys singulars o sorprenents.

Mireu aquest "Castell Nou" això sí que és una peça única!



Fins i tot té el seu bestiar!

Ja fora de la urbanització entrem al Parc Natural de la Serralada Litoral.
És un parc de caràcter mediterrani amb relleu suau i gran diversitat de paisatges.
El camí es fa molt tranquil·lament vorejant el bosc i terres de conreu.

Trobem alzinar ales zones més obagues i pinedes a solell.

Amb vistes fins al mar, a l'alçada de Mataró.
O el castell de Burriac, on tenim previst anar-hi a finals de novembre.

 Un petit esforç més, ara ja amb bon sol i  una temperatura força alta.

I l'arribada a la collada de Parpers, a peu de l'antiga carretera de Granollers a Mataró, just per sobre del túnel de Parpers  de la C-60 que ha facilitat les comunicacions entre el Vallès i el Maresme.

L'estona de l'esmorzar, un agradable moment per retrobar-nos.







 També per donar la benvinguda al  Ovidio, marit de la Elsa, un futur Caminaire que  ha compartit amb nosalttres un dia de les seves vacances, i ens ha portat per tastar de la seva terra  un excel·lent vi de la DO "Ribeira Sacra" i un potent licor de cafè,


I per celebrar el naixement del  UNAX,  segon nét de la Lilí i del Josep M.












L'enhorabona i moltes felicitats per als pares i per als avis !!!


 Vam completar la nostra estada al coll de Parpers escoltant al Josep Mª Nonay les seves documentades paraules:

LA ROMANITAT DEL CAMÍ DE PARPERS
En temps de l'Imperi Romà, fa més de 2.000 anys, per on som ara passava una via  secundària de la "Via Augusta":  la "Via Sèrgia" que comunicava Ausa (Vic), Aquae Calidae (Caldes de Montbui), Semproniana (Granollers) i Iluro (Mataró). El seu nom és degut a que va ser construïda per ordre del cònsol  Manius Sergius  entre els anys 120-110 aC. Malauradament no s'han conservat restes arqueològiques d'aquesta via.



PER  TOTS ELS MORTS DE LA GUERRA CIVIL  (1936-1939)
Al coll de Parpers s'hi troba aquesta capella-memorial de la Guerra Civil.
Aquí van ser assassinades 4 persones en diferents moments de l'enfrontament. A l'inici es van donar diversos episodis de persecusió religiosa, i durant  la guerra va ser lloc d'acollida de refugiats  i al final, de les persones que fugien cap a França.


Una anècdota: La població de la Roca es va salvar dels bombardejos, tot i que a finals de 1938 un grup de soldats republicans van veure com sobrevolaven un grup d'avions i van disparar contra ells. En resposta als trets, els avions van llançar diverses bombes al Collet de la Martina, on està la bassa del ànecs, però no van provocar víctimes.
MIRAR ENRERE PER NO OBLIDAR EL DRAMA D'UNA GUERRA.

Bibliografia:
* Parc de la Serralada Litoral. Diputació de Barcelona.
* Guerra i repressió al Vallès Oriental. César Alcalá




Cap a les 12 del migdia vam començar el retorn, la calor apretant de valent.
Vam fer una parada per veure les restes de la masia de Ca l'Espinal.

És lamentable que s'hagin hagut d'abandonar masies que en altres temps van ser tan productives.
Aquí ens troben a l'era on es batia el blat i els altres cerals. Encara s'hi conserva l'enllossat .
Molt més bonic d'admirar era el clar horitzó cap a ponent divisant perfectament les serres de  Sant Llorenç del Munt i Montserrat.
I en arribar a Sant Esteve del Coll, a buscar l'ombra d'una mimosa que sembla que vol tornar a florir, com si fos la primavera.
L'hora de tornar a casa, després d'haver gaudit d'un matí fabulós.