Sant Esteve del Coll-Collada de Parpers

Data de la sortida: 6 de novembre 2013
Sortida preparada per Josep Mª Nonay.
Participants: 28 Caminaires.
Itinerari:  Urb. Sant Josep-Sant Esteve del Coll- Urb. Sant Carles-Collada de Parpers.
Distància: 11 km aproximadament.

La sortida d'avui ens ha reunit una bona colla de 28 Caminaires amb ganes de fer un itinerari que la majoria no coneixíem.

El recorregut no té gaitres dificultats: el camí es fa per una pista ampla  i en bon estat i els desnivells són suaus.

Hem invertit aproximadament  1:30 h d'anada i el mateix temps de tornada.

El matí se'ns ha presentat amb unes condicions meteorològiques excepcionals: a les 8 h. 15ºC, i la temperatura ha anat pujant fins als 23ºC: un matí de novembre "escandalosament calurós" -Francesc Mauri dixit a TV3-

Això és la tardor? ...

Les vistes des de Sant Esteve del Coll impressionants: El vent d'ahir ens ha deixat una atmosfera neta i amb molt bona visibilitat.

Vista de Les Faldes del Montseny 

El primer tram del camí segueix la pista en direcció a la Roca del Vallès.

Es travessa la carretera de Dosrius, deixant enrere una pedrera en explotació, en direcció a la urbanització de Sant Carles.

La travessa d'urbanitzacions és quan més fàcilment pots  perdre el camí. Moment de reagrupar-nos.

 En totes les urbanitzacions es troben edificis més o menys singulars o sorprenents.

Mireu aquest "Castell Nou" això sí que és una peça única!

Fins i tot té el seu bestiar!

Ja fora de la urbanització entrem al Parc Natural de la Serralada Litoral.
És un parc de caràcter mediterrani amb relleu suau i gran diversitat de paisatges.

El camí es fa molt tranquil·lament vorejant el bosc i terres de conreu.

Trobem alzinar ales zones més obagues i pinedes a solell.

Amb vistes fins al mar, a l'alçada de Mataró.

O el castell de Burriac, on tenim previst anar-hi a finals de novembre.

 Un petit esforç més, ara ja amb bon sol i  una temperatura força alta.

I l'arribada a la collada de Parpers, a peu de l'antiga carretera de Granollers a Mataró, just per sobre del túnel de Parpers  de la C-60 que ha facilitat les comunicacions entre el Vallès i el Maresme.

L'estona de l'esmorzar, un agradable moment per retrobar-nos.

 També per donar la benvinguda al  Ovidio, marit de la Elsa, un futur Caminaire que  ha compartit amb nosalttres un dia de les seves vacances, i ens ha portat per tastar de la seva terra  un excel·lent vi de la DO "Ribeira Sacra" i un potent licor de cafè,

I per celebrar el naixement del  UNAX,  segon nét de la Lilí i del Josep M.

L'enhorabona i moltes felicitats per als pares i per als avis !!!

 Vam completar la nostra estada al coll de Parpers escoltant al Josep Mª Nonay les seves documentades paraules:

LA ROMANITAT DEL CAMÍ DE PARPERS
En temps de l'Imperi Romà, fa més de 2.000 anys, per on som ara passava una via  secundària de la "Via Augusta":  la "Via Sèrgia" que comunicava Ausa (Vic), Aquae Calidae (Caldes de Montbui), Semproniana (Granollers) i Iluro (Mataró). El seu nom és degut a que va ser construïda per ordre del cònsol  Manius Sergius  entre els anys 120-110 aC. Malauradament no s'han conservat restes arqueològiques d'aquesta via.

PER  TOTS ELS MORTS DE LA GUERRA CIVIL  (1936-1939)
Al coll de Parpers s'hi troba aquesta capella-memorial de la Guerra Civil.
Aquí van ser assassinades 4 persones en diferents moments de l'enfrontament. A l'inici es van donar diversos episodis de persecusió religiosa, i durant  la guerra va ser lloc d'acollida de refugiats  i al final, de les persones que fugien cap a França.

Una anècdota: La població de la Roca es va salvar dels bombardejos, tot i que a finals de 1938 un grup de soldats republicans van veure com sobrevolaven un grup d'avions i van disparar contra ells. En resposta als trets, els avions van llançar diverses bombes al Collet de la Martina, on està la bassa del ànecs, però no van provocar víctimes.

MIRAR ENRERE PER NO OBLIDAR EL DRAMA D'UNA GUERRA.

Bibliografia:
* Parc de la Serralada Litoral. Diputació de Barcelona.
* Guerra i repressió al Vallès Oriental. César Alcalá

Cap a les 12 del migdia vam començar el retorn, la calor apretant de valent.

Vam fer una parada per veure les restes de la masia de Ca l'Espinal.

És lamentable que s'hagin hagut d'abandonar masies que en altres temps van ser tan productives.

Aquí ens troben a l'era on es batia el blat i els altres cerals. Encara s'hi conserva l'enllossat .

Molt més bonic d'admirar era el clar horitzó cap a ponent divisant perfectament les serres de  Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

I en arribar a Sant Esteve del Coll, a buscar l'ombra d'una mimosa que sembla que vol tornar a florir, com si fos la primavera.

L'hora de tornar a casa, després d'haver gaudit d'un matí fabulós.