Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cap Roig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cap Roig. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de maig del 2017

Camí de ronda Calella de Palafrugell-Llafranc


Data de la sortida: 24 de maig 2017
Sortida preparada per Gil Méndez i Pepi Sànchez
Participants: 35 Caminaires


S-V:  Punt de sortida i visita dels Jardins de Cap Roig.

V: Visita al dolmen de Can Mina.

V: Torre de Guarda, Poblat ibèric i Far de Sant Sebastià.

A-D: Punt d'arribada i dinar (Restaurant Leon).


Recorregut total: 10 km aprox.
Grau de dificultat: 2-3 (baix-mitjà)

Senyalització: Correcta, però no unificada. Convé portar mapa o un guia experimemtat.


Ens hem desplaçat amb autocar. Abans de començar a fer el camí de ronda, els organitzadors ens han preparat una visita als jardins de Cap Roig.




Els Jardins de Cap Roig obren de 10 a 20 h.
Des de 1969 són propietat de l'obra social "La Caixa".
L'entrada és gratuïta per als clients de CaixaBank.

Entre d'altres activitats s'hi organitza un prestigiós festial de música durant juliol i agost.

Informació del web oficial. Clicar


Els Jardins de Cap Roig és un espai de 17 ha que va ser adquirit l'any 1927 pel matrimoni format pel coronel rus Nicolai Woevodsky i l'aristòcrata anglesa Doroty Webster.
Van viure-hi fins la seva mort i també s'hi troben les seves tombes.



El centre de la finca és el "castell", vivenda dels seus propietaris, que van fer construir imitant una torre de guaita amb un edifici adossat, la porta principal de la qual en estil neogòtic.


Els jardins, molt nets i ben cuidats,  contenen prop de 1.000 espècies botàniques d'arreu del món, identificades amb petits cartells informatius.


Les plantacions de flors disposades en terrasses amb camins que les rodegen ens van portant a descobrir no tan sols jardins molt ben cuidats, també miradors sobre els acantilats que ens fan gaudir dels paisatges marins de la Costa Brava.


Disseminades pel jardí també anem trobant escultures d'autors contemporanis.


Les arcades del "jardí dels enamorats" ens acullen per fer l'aturada de l'esmorzar.


Abans de marxar encara visitem el "Mirador de la Lady" i admirem el paisatge costaner per on farem el nostre recorregut de camí de ronda.

Sortim dels jardins i comencem el recorregut baixant per la carretera que comunica amb els jardins.



Al cap d'uns 500 m, girant a la dreta ja trobem la senyalització del camí de ronda, baixant per unes escales en direcció al mar.


Les escales van a parar sobre la Platja del Golfet orientada cap al Sud.

En direcció Nord continua el camí que ens portarà fins Calella de Palafrugell.


El camí es troba en perfecte estat i va alternant espais verges amb altres més urbanitzats, amb construccions que arriben a tocar de mar.



Aquest tram no té gens de dificultat: les pujades i baixades són suaus i a l'abast de tothom.


La millor recompensa, però, són les magnífiques vistes que descobrirem durant tot el recorregut. Aquí ja gaudim de la vista de la Punta des Forcats.



Durant el trajecte també anem trobant espais més amplis i que ens possibiliten les petites aturades de descans i reagrupament.



De mica en mica, amb una hora de caminada ja tenim a tocar la població de Calella de Palafrugell.


Arribem al poble pescador de Calella de Palafrugell i seguim el Passeig Marítim per sobre de les zones de bany.


La platja més extensa del Calella: La platja de Port Pelegrí, que malgrat se final de maig i dia feiner, ja es veu prou animada.


Continuem vorejant les platges fins al Port Bo, on encara són amarrades les barques de pescadors i és on el 1r cap de setmana de juliol es da la "Cantada d'havaneres".


Al final del casc antic, passem pel Port de Malaspina  i per les Roques de Can Genís.


Arribem a la darrera platja de Calella de Palafrugell: la Platja del Canadell. Des d'aquí tenim aproximadament 30 min de camí per arribar a Llafranc.


El recorregut continua senyalitzat com GR-92, amb les mateixes característiques: suaus desnivells i bona pavimentació. Passem pel costat d'un monument al la "Gent del Mar".



Pels marges que cauen al mar moltes figueres de moro florides.




Passant pel Passeig X. Misserachs, una típica construcció d'indianos.



I ja tenim a les vistes el poble de  Llafranc


Som a Llafranc després d'haver  caminat durant 2 h a ritme tranquil.
Fa un dia calorós i una bona part del grup decideix gaudir del dia a ran de mar.

El grup que fem la pujada fins al Far de Sant Sebastià, decidim fer la ruta per l'interior i pujar pel vessant nord de Cap de Sant Sebastià. Té més al·licients.

La primera sorpresa és aquesta premsa romana al barri de Santa Rosa.


El desnivell més pronunciat l'anem superant per una zona urbanitzada.



Afortunadament, aviat trobem el sender, marcat com a sender local (blanc-verd) que transcorre dins de zona boscosa.

Un desviament del camí ens porta fins al Dolmen de Can Mina.


El camí segueix vorejant Mas Rumbau, una extensa finca on no apreciem activitat. Sembla ser una hípica.


Passat Mas Rumbau, girant a la dreta arribem a una zona boscosa on cal parar atenció per veure les marques pintades del sender, que s'endinsa per una zona boscosa i ascendent.


Però aviat ens tornarem a trobar amb la realitat: les zones urbanitzades no paren d'estendre's, i pel tipus de construccions que s'hi fan, semblen un negoci molt lucratiu.


Hem caminat una hora aproximadament i ja tenim a la vista la Torre de Sant Sebastià.


Al cim del Cap de Sant Sebastià trobem restes arqueològiques d'un poblat ibèric.


L'antiga capella i l'hostatgeria de Sant Sebastià de la Guarda.


Reconvertides en un establiment d'hosteleria.

I el lloc més emblemàtic: El Far de Sant Sebastià.

Des del Far, una panoràmica de tot el  nostre recorregut.
Platja de Llafranc al primer terme.
Al fons, el Cap Roig.

La baixada la fem seguint la carretera d'accés. Abans d'arribar a la població,
unes escales en porten directes al Port.



I ens retrobem tot el grup per anar a dinar.


Els organitzadors han tingut l'encert d'escollir el Restaurant Leon on hem dinat molt bé tant per la qualitat del menjar com pel tracte del personal.


Si voleu accedir a l'àlbum de fotos, cliqueu aquí.
Caminaires: Camí de ronda Palamós-Calella de Palafrugell

Caminaires: Camí de ronda Sant Feliu de Guíxols-S'Agaró




dilluns, 11 de maig del 2015

Camí de ronda Palamós-Calella de Palafrugell.

Sortida preparada per Daniel Soler, Josep Mª Nonay i Manel Carbó.
Participants: 48 Caminaires.
Nivell de dificultat: 2,5 (mitjà-alt)
Dia assolellat i calorós suavitzat per la marinada.

Desplaçament fins a Palamós amb autocar.

I ens retrobem amb bons Caminaires que per diverses raons últimament no han pogut participar en el caminades.

Avui, excepcionalment, anem a esmorzar a casa del Martí i la Loli.

El gos de la casa veïna ens mira astorat amb la cua baixa... Què passa aquí?

Que estem d'invitació de dos grans balladors de country.

La invitació la fan l'Antonia i l'Eduardo amb les dues espatlles premis de la rifa del grup de Country.


Amb una bona feinada, hem tingut esmorzar per a tots.

I tothom amb bona gana i bona companyia!
Amb el dipòsit ple de combustible hem començat la caminada des de la urbanització que hi ha a l'entrada de la Platja de la Fosca.

La Fosca és una platja  amb un bon arenal, i pel que hem vist, força apreciada pels practicants de wind-surf, tot i que avui les ones eren molt suaus.

A l'extrem nord de la Fosca es troben situades les restes del Castell de Sant Esteve (S. XIII) construït pel Compte Pere II el Gran per protegir el port de Palamós, que també era pretès pel rei de França.
Actualment no es pot visitar.
 El camí va resseguint la línia de costa amb constants pujades i baixades.


A la Cala de s'Alguer el camí passa entre les casetes dels pescadors i les barques varades . Un lloc molt pintoresc de la Costa Brava.

I una mica més enllà: la Cala s'Alguer Petita li fa la competència.

Ens estem acostant a la Platja de Castell. Un marc buit ens convida a emmarcar la bellesa del paisatge.

La Platja de Castell es manté sense construccions. Forma part d'una zona protegida de 428 ha terrestres, 732 ha marines i 4 km de costa.

A l'extrem nord de la platja, en una zona més elevada es troben restes d'un important poblat dels ibers de la tribu dels Indigets (s V aC) molt relacionat amb Empúries.


I hem aprofitat el reagrupament per fer-nos la foto de grup.

A partir del Castell, el camí es fa una mica més feixuc pels desnivells de baixada i de pujada que cal fer.

Però també cal dir que les vistes de les que gaudim durant el camí valen l'esforç.
A l'altre costat del Castell, la cala de la Foradada, en primer terme.

Ara toca baixar!
Un bon calçat i l'ajuda del pals ens faciliten el camí.

Nou reagrupament i deixem la línia de costa, el camí s'endinsa al bosc.

Passem per sobre de la Cala dels Corbs. En algun tram el camí es fa  molt estret i cal caminar en línia i parant compte d'on es posen els peus.

Un espectacle de vistes!!!

l contrast de colors i games de verds, blaus, transparències, rocams...

El millor mirador de les "Illes Formigues", i el vent que ens refresca.

Ja de camí cap a la Cala Estreta, ens sorprèn una paret rocallosa totalment recoberta de flors
Són flors d'origen africà : Doroteaanus, Margarita de Livingstoa, Alfombra mágica... (Web Infojardín).
Ja som a la Cala Estreta. Ja es veu d'on li ve el nom... Com serà els dies de mala mar?

En aquest tram caminem a ran de mar, passant d'una cala a la següent. Només s'hi arriba caminant o amb vaixell.

Aquesta és la "Cala d'en Remendon".

Bon lloc per perdre-s'hi. Fins i tot hi ha una "barraca" amb la rampa per embarcar-se...


D'aquí surt un petit sender que arriba fins al Cap de Planes, però nosaltres anem una mica justos de forces i temps.

Novament pujada. Ja som en camí de la darrera cala per on passarem.

Hem suat la pujada i ara toca suar la baixada, imponent!

Arribar a tocar sorra és tot un risc: sembla que el mar s'hagi endut un parell d'esglaons, però amb ajuda tot s'aconsegueix.

Ja som a la "Cala del Crit". Hem hagut de suar per arribar-hi.

I per accedir-hi si no passes per la roca "d'es trau"  (del forat)  hauràs d'arribar-hi nedant.

Amb aquest nom, la cala havia de tenir la seva història...

Tracta d'una noia de cal Gall Peric que és capturada per uns pirates...


I nosaltres novament cap amunt!
Qui deia que fer una camí de ronda és fàcil?
Haurem de pujar a
nivell de dificultat 3.

Després de l'esforç de la pujada, nou reagrupament i ja deixem la costa, farem tot el Cap Roig per l'interior.

En aquest últim tram no hem trobat indicadors. Primer cal anar cap a l'interior, i en una cruïlla, girem a la dreta i ja trobem l'indicador de direcció al jardins de Cap Roig.

Afortunadament, l'autocar no ha tingut cap dificultat per venir a recollir-nos. Són les 14.45 h., ja hi ha gana i al restaurant CA L'AMADEU de Palamós ens hi esperen.





Així és que BON PROFIT A TOTHOM!!