Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fontmartina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fontmartina. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de novembre del 2022

Fontmartina-Corral del Deumal-T.de l'Home-Les Agudes



Data de la sortida: 9 de novembre 2022.
Participants: 20 Caminaires.
Sortida preparada per Gil Méndez i Pere Pont.

Recorregut lineal fins al corral del Deumal. Pugem fins al Turó de l'Home, continuem cap a les Agudes i baixem pel camí del pous de neu.

Primer tram senyalitzat pel GR-5.2. El camí del pous de neu sense senyalitzar.

Grau de dificultat: 4/5 (Difícil).

Distància: 12,5 km.
Desnivell: 770 m.

Ens hem desplaçat en cotxe per la BV-5119 fins a la Plana del Coll de Fontmartina. 
Tenim un matí de tardor amb núvols alts i prims i una temperatura agradable per caminar. A les 9 h comencem la ruta.

La primera part del recorregut, fins al Turó de l'Home, seguirem la senyalització del GR 5.2, inicialment seguint la carretera.

Després de caminar uns 500 m per l'asfalt, trobem la senyalització que ens endinsa al bosc, inicialment planer.
Aviat el camí comença a ser més exigent, i anem guanyant desnivell.

Algun tram és de forta pujada, però també tenim trams més tranquils.
I fem alguna aturada per gaudir de les vistes d'un territori que ens és familiar. Intentem distingir el Sui, el Turó del Samont, el Puig Drau...

Hem caminat aproximadament 1h 20 min i ja som al corral del Deumal. (Utilitzem la nomenclatura de l'Institut Cartogràfic de Catalunya)
El corral fa molts anys que està abandonat i aviat serà acabat d'engolir per la vegetació.

Hi fem l'aturada per esmorzar.
Aprofitem per fer-nos la foto de tota la colla.

A partir del corral del Deumal, el camí serà de pujada continuada.
La dificultat no és tan sols el desnivell sinó també que el camí és molt pedregós i aixaragallat. Cal prendre-s'ho amb calma i recuperant.
Passat el tram més dur, arribem a la fageda. La pujada es fa més tranquil·la i també millora el ferm per on caminem.

En sortir de la fageda fem un altre tram pel matollar. El camí torna a estar molt fressat i cal anar amb compte.
Alguna aturada per descansar i gaudir del paisatge. Fins i tot podem apreciar el perfil de la serralada de Montserrat.

Ens ha costat, però ja som als peus del Turó de l'Home i enfilem cap al cim.

Hi hem arribat! Com sempre, hi bufa el vent i és força fred.
Turó de l'Home, 1705,8 m.
Vistes des del Turó de l'Home: estació meteorològica de Puig Sesolles.

Baixem del Turó de l'Home i enfilem cap a les Agudes. És un tram que no presenta gaires dificultats.



Tot i que passant per la vessant del turó de l'Home Mort el camí es fa rocallós i esglaonat.
El camí travessa la tartera del puig Sacarbassa.
I arribem al coll de Sesagudes on fem un petit descans i ens agrupem per fer l'últim atac.

El primer tram de pujada cap al cim de les Agudes es fa bastant fàcilment.
Però l'últim tram ja és més exigent.

I la satisfacció d'haver fet el segon cim del dia.
Les Agudes, 1705,4 m.
Iniciem el descens.
Al coll trobem la senyalització del GR 5.2 en direcció cap al Turó de l'Home o cap a Sant Marçal.
Nosaltres prenem un sender sense senyalització que hi surt en direcció SE.

El sender ens endinsa a la fageda ja despullada de fulles

Avancem amb dificultats perquè la catifa de fulles no es deixa veure per on trepitgem i també amaga el camí. Afortunadament anem trobant pilons de pedres que ens donen la tranquil·litat de saber que anem ben orientats

Portem aproximadament mitja hora de baixada i ens trobem el primer pou de glaç, gairebé completament colgat per la fullaraca.


No gaire molt més enllà a la dreta del camí en viem un altre.

El tercer que trobem a ran del camí està molt ben conservat i protegit.
Aquest conjunt de pous de neu, són coneguts com els "Pous de neu d'en Cervera" i estan catalogats.

Passem una bona estona admirant el treball per la construcció en pedra seca d'aquests dipòsits que durant més de 400 anys (s. XVI-XX), des de març a setembre, enviaven càrregues de barres de glaç fins a València.
1. Article del Consell Comarcal.
Seguim baixant, amb cura i gaudint de la bellesa de la fageda a la tardor.
Se'ns obre l'horitzó i admirem el nostre estimat Matagalls, amb ganes de tonar-hi.

En sortir de la fageda, el camí s'estreny i transcorre entre arbustos, obligant-nos a caminar apartant la vegetació per evitar esgarrinxades.

Malgrat els dubtes per l'estat del corriol i de la manca de senyalització, el nostre guia no ha fallat. Anem a parar al camí del Corral del Deumal. Un pilonet de pedres al costat del senyal del GR5.2 indica el desviament.
Fem una aturada de reagrupament  al Corral de Deumal per fer l'últim tram. Seguirem el mateix camí que hem fet pel matí.

A les 16 h. tornem a ser a l'aparcament de la Plana del Coll de Fontmartina.
Ha estat un llarg i intens matí per patir i per gaudir.


divendres, 19 de setembre del 2014

Fontmartina-Sot de l'Infern

Data de la sortida: 17 de setembre 2014.
Sortida preparada per Peret Dagas (absent).
Participants: 20 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe: Sant Celoni-Mosqueroles-Area de la Plana del Coll. Itinerari circular marcat pel Parc Natural amb quadrat groc.
Distància recorreguda: 5 km aprox.

Les pluges de la nit passada han afavorit un matí amb temperatura fresca: 13ºC a les 9.30 h a l'àrea d'esbarjo i aparcament que hi ha sobre el Camping Fontmartina.

Malgrat el temps insegur, ens hem trobat bona visibilitat i el cel sense gaires núvols , en canvi, la plana es veia ben coberta.

L'accés al Camping des d'on comença l'itinerari marcat es pot fer seguint la carretera asfaltada.

O bé seguint un camí que fa drecera pel mig del bosc. Fa més baixada i cal anar amb compte amb les relliscades, el terra era ben humit.

El camí senyalitzat comença just al davant de l'accés al càmping.

 Fem un itinerari sense cap dificultat, per tant, apte per a tothom:  amb pocs desnivells i molt ombrívol.

Ens anem endinsant al bosc. Les alzines del començament deixen pas als castanyers. Ens deixen admirats les seves dimensions i la seva capacitat de resistència al pas del temps.

Algunes soques que han rebrotat múltiples vagades deuen ser quasi mil·lenàries. És el lloc conegut com "Els castanyers vells".

Aprofitem la parada per fer-nos una foto de grup.

Continuem avançant entre el bosc espès.

En una petita esplanada: "Pla de la Pomera", es troba una fidel reproducció d'una "cabana de carboner". L' obtenció de carbó vegetal va ser una important activitat econòmica durant molts anys.

Seguim baixant cap al "Sot de l'Infern".

Hem arribat al punt més baix del trajecte, el "Sot de l'Infern" sembla que deu aquest nom al estruendós soroll que feien les aigües de les torrenteres que hi conflueixen.

L'última part del recorregut continua seguint el marge del rierol, en menys d'un quart haurem acabat la marxa.

Ens hem reagrupat a l'area d'esbarjo de la font del coll, on hem esmorzat.

Temps de figues, avui n'hem gaudit d'aquest cistell que ens han portat l'Edu i la Mercedes.

També temps de bolets. Quin goig que fa el cistell de la Fina! Això sí que és aprofitar l'excursió.

I també el moment de donar la benvinguda a una nova Caminaire. La...  SÍLVIA esta chica se merece una OLA!!!
Esperem poder compartir amb ella moltes sortides i molts bons moments.

I acabem l'excursió amb una foto de grup, abans d'acomiadar-nos.