Can Robert-Can Pobla-La Mola

 
Data de la sortida: 13 de maig 2026

Sortida preparada per: Manel Carbó, Miquel Granero, Lluïsa Patón i Gil Méndez

Participants: 25 Caminaires.

Hem fet el recorregut SL C-50. Està senyalitzat, tot i que algunes senyals estan arrencades, es pot seguir perfectament un recorregut que és molt popular.

Camins majoritàriament pedregosos i esglaonats.

Distància: 9 km

Desvivell: 550 m.

Ens hem desplaçat en cotxes fins a la urbanització de Can Robert on ens ha estat fàcil trobar aparcament, donat que l'aparcament que hi havia a la masia de can Robert ha estat suprimit.

Per arribar al camí hem de pujar pel carrer Boixedes i a l'esquerra es troba un camí amb una tanca que normalment està oberta. Seguint el camí uns 500 m s'arriba a la masia de Can Robert on abans es permetia l'aparcament.

Nosaltres seguim la pista ampla que ens portarà fins a can Pobla.

Tal com anem guanyant alçada, anem gaudim de molt bones vistes dels contraforts de massís i de la plana del Vallès.

Aproximadament un 2 km de pujada sostinguda, però de sòl còmode de trepitjar i som arribats a can Pobla.

Hi fem l'aturada per esmorzar.

La masia de can Pobla està documentada des de l'any 1192. Els actuals edificis daten d'entre el 1902 i 1905 quan fou adquirida per Antoni Quadras i Feliu, segon fill de l'industrial Josep Quadras i Prim, baró de Quadras.

Palau Baró de Quadras. Clicar.

Destaca l'edifici que fou casa d'estiueig de la família Quadras. 

La nostra companya Isabel ens ha aportat informació d'aquesta edificació imitant un castell amb merlets i finestres neogòtiques. L'actual propietari, cinquena generació del primer propietari, ens ha complementat detalls de la seva història.

Deixem enrere can Pobla i comencem a pujar per camí de muntanya.

La senyalització del camí ens indica que anem en direcció correcta, però en un bon tram no trobem cap senyal de SL C-50.

El desnivell va augmentant i la dificultat d'alguns trams també.

Els esforços tenen la seva compensació amb les bones vistes de les que gaudim.

Novament al camí rocallós i esglaonat.

Enllacem amb el conegut "Camí dels Monjos".  A partir d'aquí la senyalització del camí millora.

El camí va alternant entre zones boscoses i clarianes rocalloses. Ja tenim a la vista en monestir de Sant Llorenç del Munt.

Un últim esforç per arribar al cim.

Ja hi som tota la colla de Caminaires. Hem fet el cim!

Ens han saludat els agents rurals del Parc Natural que s'encarreguen del control de l'espai i dels visitants, amb l'especial recomanació de no sortir dels espais i  senders senyalitzats.

Aprofitem per visitar l'antiga hostatgeria del monestir que va funcionar durant molts anys com a restaurant i que actualment és un espai d'informació.

La construcció més antiga és l'església de Sant Llorenç que està documentada des de l'any 947. La seva història està molt lligada al monestir de Sant Cugat i va existir fins l'any 1608 quan va morir el seu darrer abat.

Actualment tot el conjunt està gestionant per la Diputació de Barcelona.

La porta d'entrada a l'església es troba orientada a ponent.

Des d'on tenim magnífiques vistes amb el Massís de Montserrat de fons.

Sortim del Monestir, i tal com ens recomanat els agents rurals del Parc Natural,  continuem el nostre recorregut seguint els senyals del SL C-50 en direcció al Montcau.

El pronunciat pendent de la Canal del Mico ens obliga a un primer esforç per als nostre genolls.

Fem un petit desviament i una aturada per admirar el Morral del Drac.

Passat el Morral del Drac cal parar atenció perquè aviat hem de trobar el desviament cap a Can Robert.

El sender continua en forta baixada pel Canal de l'Abella. Aquest tram és força dificultós per la irregularitat del camí que és molt pedregós.

De mica en mica el desnivell del camí va perdent intensitat i podem gaudir de la bellesa del bosc que travessem.

L'arribada a la pista principal de Can Pobla també la fem caminant sobre roca viva, però arribem tots sans i estalvis de la forta baixada.

L'últim tram de baixada per la pista ens serveix per relaxar les cames de l'esforç realitzat.

Tota la colla ens reagrupem a Can Robert on donem per acabada la sortida, disposats a tornar cap a casa i gaudir d'un bon dinar.

Coll d'Estenalles-La Mola

Data de la sortida: 18 d'abril 2018
Sortida preparada per: Josep Mª Fonts, Pere Pont, Manel Carbó i Peret Dagas.
Participants: 17 Caminaires.

Desplaçaments amb cotxe fins al Coll d'Estenalles.
S'hi arriba des de Terrassa per la carretera BV-1221, passat Matadepera cap al km 15.

Es disposa d'un bon aparcament.

Hi ha un centre d'informació del Parc amb plafons informatius exteriors.  El personal que hi treballa té aquest horari:  de 9 a 14 h.

L'itinerari que farem comença des d'aquest punt.

Farem un recorregut lineal d'anada i tornada pel mateix itinerari.

Distància: 7 km d'anada + 7 km de tornada.

Grau de dificultat: 4/5 alt
Molt important portar bon calçat i bastons.

El recorregut es troba perfectament senyalitzat.

Comencem la caminada un bon grup de Caminaires, a qui no ens ha fet por la fama de "trencacames" que té aquest recorregut.

El camí comença encimentat, en direcció cap al Montcau.

Al cap d'uns 500 m trobem el senyal que ens indica el desviament cap al cim del Montcau. Nosaltres deixem aquesta ascenció per a una altra ocasió.

El camí va vorejant la base del Montcau.

Arribem al Coll d'Eres on es troben novament els camins del Montcau i el GR-5 que puja des de Sant Llorenç Savall.

En aquest pla la ciutat de Terrassa va plantar aquest monòlit el 19 de maig de 1961 en commemoració del primer Aplec a Sant Llorenç que es va fer l'any 1904 amb la participació del poeta Joan Maragall. Hi són gravats aquests 2 versos:

"No sé lo que teniu
que us estimi tant muntanyes."

El camí, en aquesta part inicial trasncorre per dins de l'alzinar, en un recorregut molt ombrejat. El desnivell és lleujerament ascendent .

Fins arribar al Collet dels Tres Termes, des d'on tenim unes vistes espectaculars.

Vistes al SW. des del Collet dels Tres Termes 

Vistes al NE. des del Collet dels Tres Termes

Passat el coll entrem en el tram més dificultós: és una baixada força pronunciada sobre roca viva. Cal fer-la amb molta precaució. Afortunadament és un tram curt.

I aviat tenim a les vistes el Morral del Drac.
Un drac ferotge que va tenir atemorida tota la contrada.

Si vols conèixer la seva història, clica aquí.

El  Morral del Drac, un dels indrets més emblemàtics d'aquest recorregut.

El camí continua per la base de la cinglera, novament sobre roca viva, i es fa més imprecís: va pujant fent ziga-zaga.

El camí s'endinsa en una canal pedregosa amb fort desnivell i ja ens preparem per atacar l'últim tram d'ascens.

L´últim tram de la canal està esgraonat, i malgrat el fort pendent, és més fàcil de superar.

I de seguida tenim a les vistes el cim de la Mola amb el monestir de Sant Llorenç del Munt.

Fent l'últim esforç.  El paisatge imponent de tot el massís és corprenedor.

El cim del Montcau sobresortint a l'horitzó.

A raser de les absis del monestir refem forces.

La taula d'orientació, perfectament restaurada i ben conservada ens permet entretenir-nos una bona estona aprofitant que el dia és força clar.

El dia de la nostra estada no vam poder visitar l'església perquè estava tancada. La recordem del nostre arxiu: d'estil romànic i de la que es té constància des de l'any 957.

Si vols conèixer més detalls de la seva història, clica aquí.

Al seu interior també està present el patró dels excursionistes: Sant Bernat de Menthon.

Acabem la nostra estada al cim de la Mola (1.103 m)

fent-nos la foto de record.

Fem tota la tornada seguint el mateix itinerari.

Ja a la part baixa, trobem el desprendiment d'una roca de grans dimensions  que amb l'esforç de tots aconseguim aturar. 

Esperem que hagi quedat  ben falcada i ningú no prengui mal.