Collformic-Sant Cebrià de la Móra

Data de la sortida: 23 de setembre 2015
Sortida preparada per Joan Bernal.
Participants: 29 Caminaires.
Dia amb sol i núvols amb temperatura entre 13-24ºC.

Desplaçament amb cotxe fins a Collformic. Carretera BV-5301 Palautordera-El Brull.

Itinerari linial d'anada i tornada.
Distància del recorregut: 13 km aprox.

Grau de dificultat: 3 Mitjà.


L'aparcament de Collformic, un clàssic de l'excursionisme, i sovint visitat per nosaltres, malgrat els revolts!

Comencem el camí passant per sobre del restaurant de Collformic (1.145 m). A la part baixa són més abundants els núvols. Un matí d'inici de la tardor.

El primer tram de la caminada té un desnivell suau però continuat. Les pulsacions van augmentant el seu ritme.

Aturada de reagrupament al Pla de l'Ase Mort (1205 m). El Matagalls està amagat pels núvols.

En canvi, en direcció SW la visibilitat és excel·lent. Es pot distingir clarament el perfil de Montserrat a l'horitzó.

Continuem l'itinerari gaudint dels magnífics paisatges que ens ofereix l'altra banda de la vall del riu Congost. Espectaculars els Cingles de Bertí.

El camí està perfectament senyalitzat, travessant el Pla de la Calma, amb suaus desnivells ascendents i descendents.

La vegetació dominant a la Calma és el matollar de bruc, ginestes i falgueres.
Hem trobat un bon ramat d'ovelles i cabres pasturant. S'està afavorint la pastura com a mitjà natural de neteja del bosc.

Hem caminat aproximadament 1 h. i ha arribat el moment de deixar la pista principal al Collet de Terrús. Cap indicador ens orienta, però tenim bons coneixedors de l'indret.

El camí comença a baixar. En aquesta zona ens sorprèn que s'estigui fent una tala molt intensa dels matolls de bruc, fins i tot hem tronat un petit camió ben carregat.

Aviat arribem a distingir clarament l'església de Sant Cebrià. El color vermellós de les pedres amb que va ser construïda destaca del fons verd del bosc.

En arribar a La Caseta, antiga masia en estat d'abandonament, decidim fer l'aturada per esmorzar.

Malgrat els núvols alts, l'escalfor del sol es fa notar, la claredat del dia ens convida a gaudir del paisatge.

També és el moment de compartir especialitats gastronòmiques, experiències i nous projectes.

Foto del grup de Caminaires d'aquesta sortida.

Últim tram en direcció a l'església. Malgrat que hi ha pista, es pot fer drecera amb un desnivell força més intens.

Amb 20 minuts de caminada hem arribat. Sant Cebrià de la Móra (975 m)
 Destaca el color rogenc de la construcció amb pedra dels voltants. La coberta, restaurada està feta també amb lloses planes.

L'església està documentada des de l'any 1099, però la seva construcció va ser posterior. La nau central, la més antiga, és d'estil romànic, amb volta de canó i acaba en un absis semicircular. Data del s. XII.

Cap a 1580 es van afegir dues capelles laterals que confereixen a la planta la forma de creu.

La façana principal i el campanar són posteriors, van ser construïts el 1722 i el 1799.

Pertany a la parròquia de Tagamanent i l'aplec del sant es celebra el 2n o 3r diumenge de setembre.

(Viquipèdia)

Acabem la nostra estada a Sant Cebrià de la Mora 

fent-nos una foto amb les cingleres del Congost de fons.

Si voleu veure més fotos, cliqueu aquí.

Collformic-el Sui

Data de la sortida: 26 de març 2014
Sortida preparada per Ángel Ramiro.
Participants: 19 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe: Les Faldes-Palautordera-Collformic.  Caminada: Collformic-la Calma-Pedres Blanques-el Sui.
Distància de la caminada: 17 km aprox.

L'itinerari d'avui l'hem fet anada i tornada seguint el mateix recorregut.

Hem necessitat aproximadament 4 h. (sense comptar parades) i no presenta grans dificultats ni desnivells.

Inicialment hem seguit el GR 5-2, i a Terres Blanques ens hem desviat pel PR-C139.

La nit passada ha plogut a les zones baixes del Montseny. A Collformic hi ha caigut una neu granulada que de bon matí encara és present.

Malgrat tot, 19 Caminaires estem preparats per posar-nos en marxa cap al Sui.

Amb una temperatura de 3ºC, però amb més clarianes que núvols, ens posem a caminar en direcció cap a la Calma.

En arribar al Pla de l'Ase Mort, ens trobem  amb unes vistes espectaculars: 

L'horitzó clar, amb Montserrat a l'esquerra i el Prepirineu nevat a la dreta.

I a sota un mar de núvols cobrint la Plana de Vic.

La foto de tota la colla

Hem seguit la pista del GR 5.2, que travessa tot el Pla de la Calma en direcció cap al Tagament.

Les suaus ondulacions del camí ens permeten continuar gaudint d'uns paisatges espectaculars.

Ha estat una caminada especial, un espectacle de la natura.

Hem anat avançant pel Pla del Cafè, seguint el nostre itinerari, notant com el temps anava canviant: els núvols anaven cobrint el Turó de l'Home i les Agudes.

Passat el Pla del Ginestar, a les Pedres Blanques trobem la bifurcació del camí.

És el lloc escollit per esmorzar.

Com sempre un bon moment per comentar la caminada i preparar noves propostes.

I compartir una truita de patates, feta per...

La CARMEN !!! que vol celebrar amb nosaltres el seu aniversari.

Totes les Caminaires brindant a la seva salut.

I una invitada temuda: comencen a caure els primers flocs de neu.

Un grup més reduït ens posem en marxa seguint el PR-C139  cap al nostre objectiu: fer el cim del Sui.

Encara és una mica llunyà, però sembla que el temps millora. En 30 minuts hi arribarem.

Últim reagrupament per fer l'atac final.

Algun petit tram  és més dificultós, de mica en mica anem fent la pujada.

Ja tenim el cim a tocar. L'últim esforç.

Els més avançats ja són al cim.

 Tots hem fet el cim !!! 

el Sui 1316 m.

I n'hem deixat constància.

La panoràmica que ofereix el cim és espectacular, 

especialment  mirant cap al mar.

No ens hem entretingut gaire: hi feia força vent i la temperatura freda.

A bon pas hem anat deixant el Sui enrere. El vent  continuava bufant.

Ja a la part més baixa ens hem aturat a la barraca d'en Ramon, una barraca de pastor típica de les pastures de la Calma.

Una curiositat d'aquesta cabana és que uns arqueòlegs van trobar a les seves parets l'any 1976 una gran pedra amb gravats d'èpoques prehistòriques.

Es tracta d'una estela megalítica del Neolític, batejada amb el nom "La sitja del llop"·

L'original està exposada al poble del Montseny.

(Patrimoni.gencat)

El temps ha anat millorant mentre anavem fent camí cap a Collformic.

Ens trobem al "Pla del Cafè". A la dreta es poden observar les ruïnes.

El Cafè de la Calma va ser un hostal on hi feien parada els traginers que amb rècues de mules transportaven mineral de coure des de les Mines del Remei, fa molt de temps abandonades, que es troben a prop de Sant Cristòfol de la Castanya, fins a les fargues d'Aiguafreda.

Hem arribat al nostre punt de partida, amb un paisatge i un temps totalment diferent al de bon matí. Feial sol!