Sant Bartomeu de Cabanyes-Coves de Can Nadal-Turó Rodó

Data de la sortida: 25 de febrer 2026

Sortida preparada per: Gil Méndez i Isabel Peña

Participants: 44 Caminaires

Itinerari circular amb sortida i arribada a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Trobarem senyalització de diferents PR. L'arribada a les coves està senyalitzat però han desaparegut alguns indicadors i et desorientes amb facilitat.

Distància: 8,5 km.

Desnivell: 210 m.

Ens hem desplaçat fins a Sant Bartomeu de Cabanyes per la BV-5106. El parc Natural de la Serralada Litoral ha habilitat un aparcament.

Iniciem el recorregut seguint el GR-92, en direcció SE  per la pista que va endinsant-se en la Serralada Litoral.

Passem vorejant Mas Céllecs, convertit actualment en un espai per a trobades i esdeveniments.

Seguim el camí visualitzem amagada al bosc, la torre del molí de can Tarascó.

Arribem a la "Plana del Fum" on ens reagrupem.

En aquest punt ens haurem de desviar a la dreta en direcció cap a Vilanova del Vallès. La senyalització ens orienta perfectament.

La pista és lleugerament descendent. Passarem per can Jep de la Mel. Trobarem senyalització vertical força antiga i difícil de llegir.

Passarem can Sardà arribant a un desviament a la dreta que haurem d'agafar.

Al costat esquerre del camí es troba emplaçat un cartell informatiu sobre la Cova de Can Nadal.

Informació especialitzada al  blog Catalunya subterrània. Clicar

Prenem el camí ascendent de la dreta on trobem la primera senyalització del camí cap la Cova de Can Nadal.

Seguint aquesta senyalització ens endinsarem dins del bosc.

Cal advertir que el camí és troba en molt mal estat, amb molts arbres caiguts que dificulten molt el seu seguiment.

La primera cova que trobem és la Cova de l'Escarpat. 

Es tracta d'una cova megalítica, possiblement d'ús funerari en èpoques prehistòriques i utilitzada i adaptada a les necessitats del pas del temps.

Seguint el sender, trobem un arbre caigut que ens barra el pas. Els nostres predecessors han tallat algunes branques que ens possibiliten travessar-lo.

Aconseguim arribar a la Cova de l'Ermità. Excavada en un gran bloc granític, en el seu origen va ser utilitzada com refugi d'ermitans solitaris que buscaven la sol·litud.

El seu interior és prou ample i conserva en seu fons una excavació més elevada i una creu repicada a la roca.

Les restes de sutge produït pel foc evidencien l'ús de la cova més recent per pastors o carboners de la zona.

La nostra companya Isabel ens ha preparat una explicació molt interessant sobre el que es coneix de la història d'aquestes coves.

Més informació. Clicar.

Gaudim de l'espai i aprofitem per refer forces i preparar-nos per la segona part del nostre recorregut. 

Tornem al camí parcialment senyalitzat per baixar a la pista principal per on hem vingut.

En arribar a la pista, a la nostra esquerra en direcció a Sant Bartomeu de Cabanyes, observem a l'horitzó difuminat per la boira el Turó Rodó.

Passat can Jep de la Mel, trobem un desviament a l'esquerra. És el camí que en pujarà fins al Turó Rodó.

És el tram amb més desnivell que farem avui: 2 km de distància i 200 m de desnivell.

Arribem al cim del Turó Rodó (530 m), coronat per antenes de telecomunicacions.

Els nostres guies d'avui també ens porten fins a una obertura excavada que fou l'entrada a una galeria o mina d'extracció de mineral.

Passant per sota el vèrtex geodèsic reprenem el nostre recorregut seguint un sender faldejant el Turó de Céllecs.

Alguna clariana del bosc ens permet veure des de l'alçada el mas de Céllecs, per on hem fet el camí d'anada.

El corriol és poc concorregut va estretant-se, però l'anem seguint sense dificultat.

El sender va a parar a la pista que porta fins al jaciment del poblat ibèric i el Turó de Céllecs, just una mica més avall a de Mirador.

Avui no és un bon dia per gaudir de les vistes del mirador. Però recordem que el vam visitar l'any passat.

Deixem el mirador,  ja de baixada en direcció a l'ermita de Sant Bartomeu.

El camí voreja el Turó de Mataró coronat per una torre de vigilància forestal.

Poc més de 1 km de baixada i arribem a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, on ens retrobem per tornar a dinar a casa.

Malgrat les dificultats per accedir a les coves, ha estat una caminada molt variada i agradable. 

Coll de Parpers-Òrrius

Data de la sortida: 5 de febrer 2020.
Participants: 29 Caminaires.
Sortida preparada per: Gil Méndez i Pere Pont.

Itinerari circular amb sortida i arribada al Coll de Parpers, entre la Roca del Vallès i Argentona.
Itinerari sense senyalitzar. Abans d'arribar a St. Bartomeu de Cabanyes, enllacem amb el GR-92

Distància del recorregut: 12 km aprox.
Grau de dificultat: 3/5 (mitjà)
Desnivell: 410 m.

Hem arribat al coll de Parpers per la carretera C-1415c. És molt fàcil d'aparcar al costat de l'antiga benzinera.

Comencem a caminar seguint la carretera en direcció a Argentona durant uns 200 m.

Al costat dret de la carretera trobem un trencant sense cap indicació, però aviat veiem un cartell informatiu.

El cartell informatiu indica l'inici d'un tram que suposadament podia formar part de la Via Sèrgia, un ramal de la Via Augusta.

Recents excavacions, que no han tingut continuïtat, confirmen l'existència d'una via de comunicació de finals del segle XVIII.
Document informatiu de l'Ajuntament d'Argentona.

Comencem el recorregut amb una forta baixada per un camí molt aixaragallat per les fortes pluges del mes passat.

I aviat comencem a passar pel que va ser la zona d'intervenció arqueològica que s'ha anomenat "Via de Parpers".

Els murs que delimitaven la via s'han desbrossat i assegurat, i s'han protegit els canals laterals de desguàs d'aigües pluvials.

 Arribem fins al pont sobre la riera dels Pins, que donava acces a finques de conreu.

El pont és accecible,  però els materials de la seva construció no poden avalar els seus origens romans.

Continuant el recorregut trobem d'altres fragments de murs amb obertures. Aproximadament el tram amb restes arquològiques visibles és de 1,5 km.

Seguim camí avall amb bastantes dificultats derivades de les inclemències meteorològiques. Hem trobat molts pins vell tombats.

El corriol pel que hem estat baixant aproximadament 2,5 km acaba a la llera de la riera de Riudemeia. El camí s'eixampla i s'obre el camp de visió.

Passem molt a la vora de can Boringues de Baix.

Seguim en paral·lel a la riera per una pista en molt bon estat que comunica diverses masies d'aquesta vall.

Més endavant, a l'altre costat de la riera, ben orientada i assolellada, can Riudemeia.

Sense arribar a can Riudemeia, fem un revolt a l'esquerra i comencem un altre tram de pujada.

Caminem pel costat de l'obaga, per un camí amb moltes esllavisades i enfangat, però sabem que ja som a prop d'Òrrius.

Arribem a Òrrius travessant la riera per un pont i accedint a la zona industrial.

Pujant cap al poble veiem les instalacions de l'Escola de Bici-trial d'Òrrius, que té l'honor de tenir dos campions del món: La Laia Esquís i en Sergi Llongueras.

Laia Esquís
Sergi Llongueras

Pugem fins la plaça de l'església de Sant Andreu d'Òrrius.

Hi trobem un bon espai per fer una aturada, esmorzar tranquil·lament, fer petar la xarrada i gaudir del bon sol que tenim.

Reprenem la marxa sortint pel Carrer Major.

Seguim cap als afores pel Carrer de les Oliveres i, a continuació el Carrer Alzinar, entrant a l'urbanitzacició Bellcim.

Anrm fent pujada el líniarecta, i en un revolt molt pronunciat  a l'esquerra surt el corriol que ens enllaçarà amb el GR-92.

Aquest tram torna a ser costerut i amb molts reguerons de les pluges... difícil de transitar, però som a la muntanya!

Caminem poc més de mitja hora fins a enllaçar amb el GR-92, aquí ina pista ampla, que ens portarà fins a Sant Bartomeu de Cabanyes.

Una petita aturada per reagrupar-nos i baixar de pulsacions.

En menys de 15 min ja som a les vistes de l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Aprofitem per fer-nos la foto de tota la colla que hem sortit avui.

Marxem de Sant Bartomeu i atravessem la carretera que comunica la Roca del Vallès amb Òrrius.

Aquest últim tram del nostre itinerari el trobarem perfectament senyalitzat. Cal seguir els senyals del GR-92.

El camí voreja per la seva part superior una enorme pedrera que s'ha menjat l'antic turó de la Pedra Blava

Passada la pedrera farem el tram més difícil de l'últim terç del recorregut. els bastons ajuden  i ens donen seguretat.

El GR va alternant el seu recorregut per corriols complicats per las irregularitat del terreny.

Amb d'altres trams on el camí es troba en més bon estat.

Fins arribar a la pista principal que comunica les diverses masies i explotacions agrícoles i forestals d'aquesta zona.

Fem un bon tram per la pista ampla i vorejarem la zona de pícnic de Nostra Senyora dels Àngels.

Caminant  uns 15 min més per la pista,  ja tornem a ser al Coll de Parpers i tanquem el recorregur circular que hem fet.

Hem caminat aproximadament 4 h per un itinerari molt variat, hem gaudit de la Serralada Litoral, d'un matí magnífic i de molt bona companyia.

Enllaç a l'àlbum de fotos.