Caminaires de les Faldes del Montseny: Turó de l'Home

dijous, 10 de novembre del 2022

Fontmartina-Corral del Deumal-T.de l'Home-Les Agudes

Data de la sortida: 9 de novembre 2022.

Participants: 20 Caminaires.

Sortida preparada per Gil Méndez i Pere Pont.

Recorregut lineal fins al corral del Deumal. Pugem fins al Turó de l'Home, continuem cap a les Agudes i baixem pel camí del pous de neu.

Primer tram senyalitzat pel GR-5.2. El camí del pous de neu sense senyalitzar.

Grau de dificultat: 4/5 (Difícil).

Distància: 12,5 km.

Desnivell: 770 m.

Ens hem desplaçat en cotxe per la BV-5119 fins a la Plana del Coll de Fontmartina.

Tenim un matí de tardor amb núvols alts i prims i una temperatura agradable per caminar. A les 9 h comencem la ruta.

La primera part del recorregut, fins al Turó de l'Home, seguirem la senyalització del GR 5.2, inicialment seguint la carretera.

Després de caminar uns 500 m per l'asfalt, trobem la senyalització que ens endinsa al bosc, inicialment planer.

Aviat el camí comença a ser més exigent, i anem guanyant desnivell.

Algun tram és de forta pujada, però també tenim trams més tranquils.

I fem alguna aturada per gaudir de les vistes d'un territori que ens és familiar. Intentem distingir el Sui, el Turó del Samont, el Puig Drau...

Hem caminat aproximadament 1h 20 min i ja som al corral del Deumal. (Utilitzem la nomenclatura de l'Institut Cartogràfic de Catalunya)

El corral fa molts anys que està abandonat i aviat serà acabat d'engolir per la vegetació.

Hi fem l'aturada per esmorzar.

Aprofitem per fer-nos la foto de tota la colla.

A partir del corral del Deumal, el camí serà de pujada continuada.

La dificultat no és tan sols el desnivell sinó també que el camí és molt pedregós i aixaragallat. Cal prendre-s'ho amb calma i recuperant.

Passat el tram més dur, arribem a la fageda. La pujada es fa més tranquil·la i també millora el ferm per on caminem.

En sortir de la fageda fem un altre tram pel matollar. El camí torna a estar molt fressat i cal anar amb compte.

Alguna aturada per descansar i gaudir del paisatge. Fins i tot podem apreciar el perfil de la serralada de Montserrat.

Ens ha costat, però ja som als peus del Turó de l'Home i enfilem cap al cim.

Hi hem arribat! Com sempre, hi bufa el vent i és força fred.

Turó de l'Home, 1705,8 m.

Vistes des del Turó de l'Home: estació meteorològica de Puig Sesolles.

Baixem del Turó de l'Home i enfilem cap a les Agudes. És un tram que no presenta gaires dificultats.

Tot i que passant per la vessant del turó de l'Home Mort el camí es fa rocallós i esglaonat.

El camí travessa la tartera del puig Sacarbassa.

I arribem al coll de Sesagudes on fem un petit descans i ens agrupem per fer l'últim atac.

El primer tram de pujada cap al cim de les Agudes es fa bastant fàcilment.

Però l'últim tram ja és més exigent.

I la satisfacció d'haver fet el segon cim del dia.

Les Agudes, 1705,4 m.

Iniciem el descens.

Al coll trobem la senyalització del GR 5.2 en direcció cap al Turó de l'Home o cap a Sant Marçal.

Nosaltres prenem un sender sense senyalització que hi surt en direcció SE.

El sender ens endinsa a la fageda ja despullada de fulles

Avancem amb dificultats perquè la catifa de fulles no es deixa veure per on trepitgem i també amaga el camí. Afortunadament anem trobant pilons de pedres que ens donen la tranquil·litat de saber que anem ben orientats

Portem aproximadament mitja hora de baixada i ens trobem el primer pou de glaç, gairebé completament colgat per la fullaraca.

No gaire molt més enllà a la dreta del camí en viem un altre.

El tercer que trobem a ran del camí està molt ben conservat i protegit.

Aquest conjunt de pous de neu, són coneguts com els "Pous de neu d'en Cervera" i estan catalogats.

Passem una bona estona admirant el treball per la construcció en pedra seca d'aquests dipòsits que durant més de 400 anys (s. XVI-XX), des de març a setembre, enviaven càrregues de barres de glaç fins a València.

Informació sobre els Pou de Glaç.

1. Article del Consell Comarcal.

2. Article "Els pous de neu i de glaç al Montseny "de Joan López i Cortijo.

Seguim baixant, amb cura i gaudint de la bellesa de la fageda a la tardor.

Se'ns obre l'horitzó i admirem el nostre estimat Matagalls, amb ganes de tonar-hi.

En sortir de la fageda, el camí s'estreny i transcorre entre arbustos, obligant-nos a caminar apartant la vegetació per evitar esgarrinxades.

Malgrat els dubtes per l'estat del corriol i de la manca de senyalització, el nostre guia no ha fallat. Anem a parar al camí del Corral del Deumal. Un pilonet de pedres al costat del senyal del GR5.2 indica el desviament.

Fem una aturada de reagrupament al Corral de Deumal per fer l'últim tram. Seguirem el mateix camí que hem fet pel matí.

A les 16 h. tornem a ser a l'aparcament de la Plana del Coll de Fontmartina.

Ha estat un llarg i intens matí per patir i per gaudir.

dimecres, 14 de desembre del 2016

Font de Passavets-Turó de l'Home

Data de la sortida: 7 de desembre 2016
Sortida preparada per Ana Pérez i Manel Carbó
Participants: 14 Caminaires.

Recorregut circular d'uns 8 km de distància.

Senyalitzat PR-C 208

Desnivell: 500 m. aprox.
Grau de dificultat: 4/5 mitjà-alt.

Sortida i arribada a la Font de Passavets.

Ens hem desplaçat amb cotxe fins a l'aparcament que hi ha molt a prop de la Font de Passasvets, seguint la carretera BV-5114, passada Santa Fe en direcció a Sant Marçal, km 22.

Malgrat la data, a les 9 h. tenim 8ºC a l'aparcament. Cel serè i sense vent.

Ens endinsem a la fageda, tota una catifa de fulles cobreix el camí. Els primers rajos de sol comencen a il·luminar-nos.

De seguida trobem la Font de Passavets ( camí de "Pas dels avets").

El camí s'empina de valent i fent ziga-zaga anem guanyant alçada.

Malgral que hi ha molts encreuaments de camíns, el recorregut està perfectament senyalitzat.

Anem fent petites aturadas de descans i reagrupament.

I novament cap amunt!
Alguns trams tenen fort desnivell, però cadascú al seu ritme anem superant les dificultats.

Un tram del recorregut passa entre els avets que formen la que es considera l'avetosa natural més meridional d'Europa.

Novament a la fageda i guanyant alçada.

Ens desviem una mica del camí i baixem a visitar el Pou de Glaç del Comte, recentment netejat i protegit per una barana.

Interessant article sobre els pous de glaç: clicar aquí.

La presència de tota la colla, dóna millor la proporció de les dimensións d'aquest pou de glaç.

Reprenem el camí i anem veient com es va apropant i fent-se més clara la silueta del cim del Turó de l'Home.

Arribem al coll dels Rocs Cremats
i deixem el camí per enlairar-nos una mica.
Val la pena per les vistes.

El preciós perfil de les Agudes, amb la Plana de Vic al fons.

Les valls de Santa Fe i d'Arbúcies. Fis i tot distingin allà a valkl el Castell de Montsoriu, confós entre el color tardoral de la vegetació.

Passats el Rocs Cremat desapareix la vegetació. A la zona on encara no ha arribat el sol, el terra és ben glaçat.

Últims esforços per arribar al nostre objectiu.

Aturada al peus del cim, al Coll Pregon, ben arrecerats del vent i gaudint del sol per esmorzar i refer forces.

També per embadalir-se amb el paissatge, amb vistes més enllà de Montserrat.

I a l'horitzó, la lluentor del reflex del sol al mar.

Ja de camí cap al cim. El camí que antigament es feia directe cap al refugi s'ha desviat per tal de recuperar la vegetació d'aquesta zona.

Ens reagrupem abans del cim perquè les vistes que arriben fins al Pirineu nevat són una meravella.

I ara sí. Ja som al cim del Turó de l'Home (1.706 m)

Deixem el Turó de l'Home i comencem la baixada en direcció a Les Agudes

Inicialment seguim el sender que porta a Les Agudes, però aviat es troba l'indicador de desviament pel SL. La baixada es fa més pronunciada.

Passem per un tram amb uns fajos amb unes formes espectaculars.

I més endavant anem trobant boixos grèvols també molt grans amb les llavor vermelles destacant del verd intens de les fulles,

I arribem a Font de Briançó.

Malgrat l'alçada a la que es troba la font (1.500 m) l'aigua hi brolla tan abundant que sobresurt per dalt de la paret.

Continuem la baixada pel sender i fem un llag tram amb ziga-zagues, però aquest tram és menys costerut, tot i que cal vigilar amb les pedres que s'amaguen sota les fulles.