 |
| Jordi Garbra-YouTube |
Data de la sortida: 30 de gener 2019.
Participants: 27 Caminaires.
Sortida preparada per Isabel Molina i Manel Carbó.
Visita guiada per Verònica Carmona -La Garriga-turisme-
Ens hem desplaçat amb cotxe per la BP-5107 fins a la Garriga.
Per arribar a la Doma cal baixar fins l'antiga carretera N-152 i creuar el riu Congost pel pont que hi ha just davant de la benzinera Repsol.
Trobarem indicadors "la Doma-Cementiri" per arribar-hi passant per sota de la C-17.
La Doma és un conjunt monumental format per l'antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri.
La primera referència que es té data de l'any 966, al testament del comte Miró I de Barcelona.
El seu nom prové del nom "domer", (hebdomadarius) que era el clergue que setmanalment s'encarregava dels oficis religiosos.
L'església de St Esteve va tenir 2 domers que s'alternaven i un diaque que hi vivia permanentment i era qui s'encarregava de tenir-ho tot a punt.
Va ser seu de la parròquia fins a l'any 1773 quan es consagrà la nova parròquia a l'altre costat del riu Congost, propera al Camí Ral on s'hi desenvolupà la població.
Aquesta postal antiga ens mostra com era la Doma a començaments del s. XX, abans de la seva restauració feta entre els anys 1957-59, impulsada pel notari i historiador local Josep Mauri i Serra.
A la part superior de l'edificació destaquen el campanar, el merlets defensius i la torre-comunidor, amb amples obertures als quatre punts cardinals des d'on el sacerdot conjurava amb oracions la protecció de tempestes, pedregades, plagues i tota mena de calamitats...
La portalada d'accés és una obra d'estil gòtic acabada l'any 1563, el seu autor fou Bertran Felip.
La seva construcció no fou gaire reeixida: l'arc apuntat no té la simetria que li correspondria.
El timpà està ocupat per la figura de Sant Esteve agenollat.
Les arquivoltes acaben sobre caps d'àngels i dos rostres, un de femení a l'esquerra i un altre de masculí a la dreta.
I aquí tenim les claus per poder accedir a l'interior de l'església.
Té la planta rectangular amb absis també rectangular.
Disposa de 3 naus. La nau central correspondria a la primera església romànica.
La presideix un magnífic retaule gòtic dedicat a Sant Esteve.
Les naus laterals es van adossar entre 1559-1561, i són plenament d'estil gòtic: amb volta apuntada, nervadures amb claus de volta que descansen sobre columnes poligonals.
Sobre la porta de la sacristia es conserva un document que dóna fe de qui foren els autors:
"Any 1560-Sagismon Blancafort,-Pere Pelliser-Toni Rossello-obrers".
A la nau esquerra s'hi troba la capella de Sant Jaume. Es sap que fou sufragada per immigrans occitans que arribaren el s. XVI i formaren una important colònia.
La volta coberta de carreus i amb quatre nervadures que neixen de la clau de volta amb la representació de Sant Jaume i acaben sobre quatre mènsules amb les figures dels evangelistes.
Retaule de Sant Esteve, datat al voltant de 1492.
És la peça més important de l'església de la Doma,
S'atribueix a Jaume Huguet i els germans Vergós.
La taula central superior que presideix el retaule representa l'escena de la crucifixió de Crist.
A la taula central inferior es presenta Sant Esteve sobre un pedestal amb les vestimentes de diaque i la palma a la mà que representa el martiri, rodejat pels dotze apòstols.
Taules laterals del costat dret:
A la taula superior el diaque Esteve manté una discusió amb el sanedrí de la sinagoga defensant la doctrina de Jesús.
Va ser acusat de dir paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu i condemnat a morir lapidat.
A la taula infeiror es representa la troballa l'any 415 fora de les muralles de Jerusalem del cos incorrupte del Sant.
Taules laterals del costat esquerre:
A la taula superior veiem un miracle del sant: Esteve fa un exorcisme a un nen endimoniat. El dimoni atemorit fuig volant aper l'angle superior dret.
A la taula inferior es representa la lapidació de Sant Esteve.
I aquí arribem al moment més sorprenent de la visita: al relicari de l'església es venera una suposada pedra de les 26 amb què van lapidar el jove Esteve.
A la part baixa del retaule, flaquejant la porta de la sacristia, Sant Pere i Sant Pau.
Entrem a la sagristia on es conserva una antiga costòdia de quan la consagració es feia sense la presència dels fidels.
A la nau lateral dreta està emplaçat un retaule d'estil plateresc, possiblement del s. XVII , dedicat a la Mare de Déu del Roser, flanquejada per Sant Antoni Abad i el jove Sant Joan.
A sota del cor trobem una imatge del dominic Sant Pere Martir, qui fou inquisidor durant el s. XIII, representat amb el ganivet que un heretge li clavà al cap i la palma del martiri.
També admirem una antiga pila baptismal del s. XVI.
A seu costat es troba l'escala de cargol que permet accedir al cor i a les terrasses de l'edifici.
La terrassa, fortificada defensivament amb merlets, i al costat N la torre comunidor.
Al costat S el campanar amb teulada piramidal. Encara s'hi poden apreciar senyals de fins on arribava la coberta que es va treure en el procés de restauració.
 |
| Vistes de la Garriga des de la Doma. |
I acabem la visita a la Doma, tancant l'històric pany i agraint a la Vero tot el que hem après i gaudit durant la visita.
Els Caminaires diem adéu a la Doma.
I ara toca caminar.
Farem un recorregut lineal fins al Santuari de Puiggraciós.
El camí comença al costat de l'aparcament del cementiri nou, just al costat de la Doma.
El recorregut es troba perfectament senyalitzat, en totes les cruïlles trobarem senyals d'orientacio.
El primer tram del camí és el més exigent: té força desnivell en els primers 2 km fins arribar al coll de la Serreta.
Una paradeta per reagrupar-nos i reposar energia, que encara no hem fet l'esmorzar.
Fem un tram més planer, vorejant camps de conreus i boscos. Ja tenim a les vistes el turó de Puiggraciós i el santuari.
Entrem dins de l'urbanització del Serrat, caminarem per l'asfalt fins arribar a la part alta.
Als peus del Puiggraciós caminem entre antigues masies i noves contruccións.
Aviat trobem l'indicador de la pista que ens porta directament al saltuari de Puiggraciós.
El Santuari de Puiggraciós fou creat l'any 1711 per venerar la Mare de Déu de Puiggraciós.
Des de 1973 hi resideix una comunitat de monges benedictines depenent del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.
Una altra edificació singular és la "torre de telegrafia òptica", construïda el 1850. Al costat, l'antiga capella del s. XVII.
Gaudim de les bones vistes.
Els 27 Caminaires de la sortida d'avui.
I fem la tornada fent el mateix recorregut.
Si voleu conèixer més detalls d'aquest itinerari:
Àlbum de fotos de la sortida, clicar aquí.
