Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el Vilar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el Vilar. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de setembre del 2016

Vallfornès-Forn del Vidre-El Vilar-Font dels Capellans-Can Canela

Data de la sortida: 21 de setembre 2016.
Sortida preparada per Martín Colomer
Participants: 22 Caminaires.


Desplaçament amb cotxe fins a l'aparcament de Vallfornès.

Itinerari circular d'uns 14 km. de llargada.
Hem començat a caminar a les 9 h. i hem acabat a les 13.15 h.

No està senyalitzat.

Dificultat: 3/5 (mitjana)

Desnivell 350 m.

L'itinerari  comença fort: Una pujada mantinguda d'aproximament 1 km. És aconsellable prendre-s'ho amb calma i anar pujant de pulsacions.
La fresca del matí ajuda.

Reagrupament a la barrera del pantà de Vallfornès i ens alleugerim de roba.

Continuem el recorregut vorejant l'embassament, en aquest tram el camí és ben planer.
La situació del pantà és el propi de finals de l'estiu, un estiu molt sec.

Tots desitgem que arribin les necessàries pluges de la tardor.

Nou reagrupament a la cruïlla de camins. Deixem a la nostra dreta el camí de Can Cuc i seguim recte el camí que voreja la riera de Vallfornès.

Deixada la pujada de Can Cuc, el tram que seguim és planer, però de mica en mica va començant a notar-se el desnivell ascendent.

Nova aturada de reagrupament a la cruïlla de la Masia de Vallfornès.

Continuem seguint el camí que voreja la riera i la travessarem per sobre d'un pont.

Passat el pont, comencem a pujar pel vessant de l'obaga. A partir d'aquest punt el desnivell ascendent va fent-se més intens.

Aviat trobem les restes del conegut popularment entre les gents de territori com "Forn del Vidre".

Realment, si no saps que hi és, fàcilment pot passar desapercebut tapat per la vegetació.

L'accés està una mica complicat perquè el corriol que hi porta està totalment colgat de verdisses, senyal de que està poc transitat.

L'edificació està en estat de ruïna total i no és gaire aconsellable endinsar-se gaire per evitar riscos.

No he trobat cap catalogació ni al web de l'Ajuntament de Cànoves ni a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Al mapa topogràfic de l'Institut Cartogràfic i d'Alpina només hi consta el nom de "Forn".

Acabada la visita a les restes del Forn del Vidre, fem l'aturada de l'esmorzar als marges del camí.

És el moment de compartir!
Aqui teniu la Celia ofererint-nos la seva magnífica coca. Tota una tentació!

Animats per la reposició d'energia, reprenem el camí. Aquest tram serà el més dur. Fins arribar al Vilar superarem uns 300 m de desnivell.

Tal com anem guanyant alçada gaudim de les millors vistes a l'altre vessant: La Masia de Vallfornès, Can Cuc, Can Quintana, l'església de Sant Salvador... És un territori que coneixem bé.

Fem una aturadeta a la Font de la Teula.
Sorprenentment fins i tot hi surt un rajolí d'aigua.

Una mica més d'esforç i ja som al Vilar, una antiga masia actualment propietat de la Diputació.
Som al cim d'avui: 800 m. d'altitud.

I aprofitem per fer-nos la foto de tota la colla.

I també donem la benvinguda a un nou Caminaire: en Pere Pont, originari de Santa Agnès de Malanyanes i resident a Les Faldes.


I com mana la tradició caminaire de benvinguda:
 ... Este chico se merece una OLAAA!

Esperem i desitgem que es trobi molt a gust entre nosaltres i que gaudim junts de moltes caminades.

Reprenem l'itinerari previst:  comencem la baixada seguint el camí que hem fet de pujada. Al cap d'uns 500 m. de baixada trobem un desviament a la dreta. No està senyalitzat, però el nostre guia d'avui, el Martín té ben clar el recorregut.


El sender de baixada, tot i ser un camí secundari es troba en perfecte estat i amb moltes ziga-zagues per anar superant el desnivell. Hi ha moments en que es té la sensació d'anar en sentit equivocat.

Un indicador de que anem pel camí correcte: Ens trobarem un memorial arran del camí: ACC 1920-2000.

I arribem a la Font dels Capellans. Feia molt de temps que els Caminaires no la visitàvem.

I la sorpresa, al contrari que la Font de la Teula, és que no hi raja ni una gota d'aigua, tot i estar a menor altitud. Esperem veure-la recuperada.

Continuem baixant i el camí passa vorejant unes instal·lacions d'una hípica que estan en desús.

Molt a prop de la hípica accedim a la carretera. Molt a prop de la brasseria "Can Canela" on estratègicament hi hem deixat un cotxe que portarà la resta de xofers a...

L'aparcament de Vallforners on recuperarem els cotxes per tornar cap a casa a dinar.

Hem acabat la sortida!

 Si voleu accedir a l'àlbum de fotos de sortida, cliqueu aquí.





dimarts, 20 de gener del 2015

Vallfornès-El Vilar


Data de la sortida: 14 de gener 2015.
Sortida preparada per Martí Colomer-Eduardo Durán
Participants: 24 Caminaires.
Itinerari: Desplaçament amb cotxe fins a l'aparcament del pantà de Vallfornès.
Caminada: Itinerari linial en direcció cap a Roca Centella.
Distància recorreguda: 13 km aprox.
Desnivell: 350 m.
Nivell de dificultat: 3 (fort)

Recorregut variat i interessant per la diversitat de paissatges i boscos de muntanya, però exigent pel desnivell que cal superar.
No té senyalització pròpia.

Hem deixat els cotxes a l'aparcament més alt i més proper a l'embassament de Vallfornès. Tot just posar-nos en ruta ja comencem a pujar!

Primera parada  de reagrupament a la presa del pantà.
El sol va aixecant-se i el podem observar a l'horitzó, però els seus rajos encara no ens escalfen.
Matí d'hivern fred però amb molt bona visibilitat.

Seguim el camí que voreja el pantà.
En aquest tram, l'itinerari és completament planer.

Arribem a la bifurcació de Can Cuc. Deixem el camí que puja per la dreta i seguim el que voreja la riera de Vallfornès.

Novament comencen les pujades. A pas tranquil anem avançant. El camí es va enfilant  pel vessant d'obaga.

Nova aturada de reagrupament al trencall de la masia de Vallfornès.
Deixem aquesta bifurcació per continuar el camí que voreja la riera.

Més desnivell que cal anar superant, el grup va estirant-se.

Anem guanyant alçada i trobem els primers rajos de sol que il·luminen directament el bosc. Els colors  del bosc es tornen més vius.


Som a l'altre costat del vesant, mirant cal al Pla de la Calma. Podem apreciar el recorregut del camí que hem anat fent i admirant la frondositat dels boscos que ens envolten.

Ja a molta alçada trobem inesperadament una font que ens ofereix un escàs rajolí d'aigua.

Últims esforços abans d'arribar a la nostra fita.

La masia del Vilar, totalment restaurada i amb la seva era ben assolellada que ens dóna la benvinguda i ens acull.
Durada de la pujada: 2.30 h.
Tots agraïm l'aturada de l'esmorzar per recuperar-nos dels esforços de la pujada.

Com sempre, una bona parada d'alimentació energètica que compartim.

I avui celebrem l'aniversari de l'Elsa.  Per molts anys i que puguem celebrar-ho junts.

I és que esta chica se merece una... OOOLAAAA!

Hem acabat la nostra estada al Vilar
fent-nos la foto de grup.

El ritme de la baixada és bastant més ràpid! Tot el que hem pujat ara toca baixar-ho.

Quan arribem a la riera ens reagrupem una mica al pont que la travessa.

A les 13 h., amb  1.45 h. de descens hem arribat a l'aparcament on hem deixat el cotxes. Bona hora per arribar a dinar a casa.