Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santuari de Puiggraciós. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santuari de Puiggraciós. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de març del 2022

Santuari de Puiggraciós-Cingles de Bertí-El Clascar (Castell de Bertí)

 

Data de la sortida: 2 de març 2022
Participants: 31 Caminaires
Sortida preparada per: Gil Méndez, Pere Pont i MªÀngels Muñoz

Ruta semicircular amb sortida i arribada al Santuari de Puiggraciós.

Grau de dificultat: 2/5  (Baix)



Distància: 9 km
Desnivell: 200 m aprox.




Ens hem desplaçat amb cotxes fins al Santuari de Puiggraciós, passant per la població de l'Ametlla del Vallès.

Malgrat que el dia està força ennuvolat tenim bones vistes en direcció a la Garriga i la vall del riu Congost.

Prenem el camí que surt del darrere del santuari i aviat trobem el cartell informatiu de l'Espai d'Interès Natural Cingles de Bertí.

Durant el el recorregut anirem trobant senyals d'orientació. Seguirem un bon tram del PR-C33 marcat amb 2 ratlles groga i blanca.

Passem el collet de can Tripeta i anem avançant el direcció a les cingleres.
Tenim al nostre davant el Puiggiró.
Continuem endavant pel tram del camí conegut com "*grau Mercader". 

*Grau: Pas que permet salvar una cinglera o costa abrupta.

Les vistes cap a ponent són espectaculars: Tenim a les vistes Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja.

Passem tocant a cal Mestret, el camí continua sent ample i el ferm en bon estat. Progressivament anem guanyant alçada.

Entre les clarianes de la vegetació veiem el perfill del castell de Bertí, per on tenim previst de passar.

Cap al km 3.5, fem una aturada de reagrupament i els nostres guies d'avui ens fan deixar la pista principal i ens dirigeixen cap un corriol en direcció nord.

Fem un tram curt pel corriol amb un desnivell més pronunciat. 

Però aviat arribem al camí que voreja la cinglera, la llàstima és que de mica en mica el paisatge va emboirant-se.
Fem cap al mirador de la Taula de Pedra, que avui no podrem gaudir en plenitud.
Aixó sí, seguirem els bons consells escrits a la pedra.


És també un bon lloc per fer l'aturada de l'esmorzar.

I donar la benvinguda a nous "joves caminaires" amb qui esperem gaudir de la seva companyia i amistat.


Reprenem el camí per la plana de sobre la cinglera, que en un tram enllaça amb el GR-5 que va de Canet a Sitges. 

Uns 30 minuts de caminada des de la Taula de Pedra i ja tenim a la vista l'església de Sant Pere de Bertí i annexa, ca l'Escolà.

Les construccions annexes i la irregularitat del terreny no ens permeten apreciar completament l'estructura de l'església. Es tracta d'una edificació en estil romànic d'una sola nau i que ha tingut diverses ampliacions i modificacions.


La rectoria adosada a l'església està actualment habitada i manté l'espai en bones condicions.

Crida l'atenció un bonic rellotge de sol situat a la façana, i que té la se va història.
Clicar l'enllaç.

L'accés a l'església és a la part de darrere, i hi té annexe l'antic cementiri.

Seguim el camí que passa pel darrere de l'església i fem un tram per dins del bosc d'aproximadament 1 km.


I sobtadament ens trobem el Castell de Bertí, també conegut com el Clascar.
Es tracta d'una antiga masia fortificada que a inicis del segle XX va ser reformada i ampliada seguint la moda neogòtica de l'època.

Dins del bosc que envolta el castell també trobem una construcció d'estructura circular, a imitació del temples romans, que va ser una capella dedicada al Sant Crist.

Deixem el castell agafant el camí de baixada que surt del davant del castell.

Fem un primer tram lleugerament descendent.

Seguim baixant pel corriol amb un ferm més pedregós, però perfectament transitable.

I fem cap a l'encreuament on tanquem el cercle que hem fet per sobre la cinglera.

Tornem a passar per cal Mestret.

El grau Mercader, amb la boira que va pujant.
Va ser excavat a les cingleres a inicis del segle XX en un intent de comunicar la L'Ametlla amb Centelles.
Si voleu conèixer la història, cliqueu aquest enllaç.


I ja hem arribat al santuari de Puiggraciós.
Hem estat unes 4 h. caminant a ritme tranquil i gaudint de noves descobertes.

la colla dels Caminaires de la sortida.
 

dissabte, 2 de febrer del 2019

La Doma - Santuari de Puiggraciós

Jordi Garbra-YouTube
Data de la sortida: 30 de gener 2019.
Participants: 27 Caminaires.
Sortida preparada per Isabel Molina i Manel Carbó.
Visita guiada per Verònica Carmona -La Garriga-turisme-

Ens hem desplaçat amb cotxe per la BP-5107 fins a la Garriga.
Per arribar a la Doma cal baixar fins l'antiga carretera N-152 i creuar el riu Congost pel pont que hi ha just davant de la benzinera Repsol.
Trobarem indicadors "la Doma-Cementiri"  per arribar-hi passant per sota de la C-17.

La Doma és un conjunt monumental format per l'antiga església parroquial de Sant Esteve de la Garriga, la domeria i el cementiri.
La primera referència que es té data de l'any 966, al testament del comte Miró I de Barcelona.

El seu nom prové del nom "domer",  (hebdomadarius) que era el clergue que setmanalment s'encarregava dels oficis religiosos.

L'església de St Esteve va tenir 2 domers que s'alternaven i un diaque que hi vivia permanentment i era qui s'encarregava de tenir-ho tot a punt.
Va ser seu de la parròquia fins a l'any 1773 quan es consagrà la nova parròquia a l'altre costat del riu Congost, propera al Camí Ral on s'hi desenvolupà la població.

Aquesta postal antiga ens mostra com era la Doma a començaments del s. XX, abans de la seva restauració feta entre els anys 1957-59, impulsada  pel notari i historiador local Josep Mauri i Serra.

A la part superior de l'edificació destaquen el campanar, el merlets defensius i la torre-comunidor, amb amples obertures als quatre punts cardinals des d'on el sacerdot conjurava amb oracions la protecció de tempestes, pedregades, plagues i tota mena de calamitats...

La portalada d'accés és una obra d'estil gòtic acabada l'any 1563, el seu autor fou Bertran Felip.

La seva construcció no fou gaire reeixida: l'arc apuntat no té la simetria que li correspondria.
El timpà està ocupat per la figura de Sant Esteve agenollat.

Les arquivoltes acaben sobre caps d'àngels i dos rostres, un de femení a l'esquerra i un altre de masculí a la dreta.

I aquí tenim les claus per poder accedir a l'interior de l'església.

Té la planta rectangular amb absis també rectangular.
Disposa de 3 naus. La nau central correspondria a la primera església romànica.
La presideix un magnífic retaule gòtic dedicat a Sant Esteve.

Les naus laterals es van adossar entre 1559-1561, i són plenament d'estil gòtic: amb volta apuntada, nervadures amb claus de volta que descansen sobre columnes poligonals.

Sobre la porta de la sacristia es conserva un document que dóna fe de qui foren els autors:
"Any 1560-Sagismon Blancafort,-Pere Pelliser-Toni Rossello-obrers".

A la nau esquerra s'hi troba la capella de Sant Jaume. Es sap que fou sufragada per immigrans occitans que arribaren el s. XVI i formaren una important colònia.

La volta coberta de carreus i amb quatre nervadures que neixen de la clau de volta amb la representació de Sant Jaume i acaben sobre quatre mènsules amb les figures dels evangelistes.




Retaule de Sant Esteve, datat al voltant de 1492.
És la peça més important de l'església de la Doma,
S'atribueix a  Jaume Huguet i els germans Vergós.

La taula central superior que presideix el retaule representa l'escena de la crucifixió de Crist.


A la taula central inferior es presenta  Sant Esteve sobre un pedestal amb les vestimentes de diaque i la palma a la mà que representa el martiri, rodejat pels dotze apòstols.



Taules laterals del costat dret:

A la taula superior el diaque Esteve manté una discusió amb el sanedrí de la sinagoga defensant la doctrina de Jesús.
Va ser acusat de dir paraules blasfemes contra Moisès i contra Déu i condemnat a morir lapidat.

A la taula infeiror es representa la troballa l'any 415 fora de les muralles de Jerusalem del cos incorrupte del Sant.
Taules laterals del costat esquerre:

A la taula  superior veiem un miracle del sant: Esteve fa un exorcisme a un nen endimoniat. El dimoni atemorit fuig volant aper l'angle superior dret.

A  la taula inferior es representa la lapidació de Sant Esteve.

I aquí arribem al moment més sorprenent de la visita: al relicari de l'església es  venera una suposada pedra de les 26 amb què van  lapidar el jove Esteve.

A la part baixa del retaule, flaquejant la porta de la sacristia, Sant Pere i Sant Pau.

Entrem a la sagristia on es conserva una antiga costòdia de quan la consagració es feia sense la presència dels fidels.

A la nau lateral dreta està emplaçat un retaule d'estil plateresc, possiblement del s. XVII , dedicat a la Mare de Déu del Roser, flanquejada per Sant Antoni Abad i el jove Sant Joan.

A sota del cor trobem una imatge del dominic Sant  Pere Martir, qui fou inquisidor durant el s. XIII, representat amb el ganivet que un heretge li clavà al cap i la palma del martiri.

També admirem una antiga pila baptismal del s. XVI.
A seu costat es troba l'escala de cargol que permet accedir al cor i a les terrasses de l'edifici.

La terrassa, fortificada defensivament amb merlets,  i al costat N la torre comunidor.


Al costat S el campanar amb teulada piramidal. Encara s'hi poden apreciar senyals de fins on arribava la coberta que es va treure en el procés de restauració.

Vistes de la Garriga des de la Doma.
I acabem la visita a la Doma, tancant l'històric pany i agraint a la Vero tot el que hem après i gaudit durant la visita.

Els Caminaires diem adéu a la Doma.

I ara toca caminar. 
Farem un recorregut lineal fins al Santuari de Puiggraciós.
El camí comença al costat de l'aparcament del cementiri nou, just al costat de la Doma.

El recorregut es troba perfectament senyalitzat, en totes les cruïlles trobarem senyals d'orientacio.
El primer tram del camí és el més exigent: té força desnivell en els primers 2 km fins arribar al coll de la Serreta.

Una paradeta per reagrupar-nos i reposar energia, que encara no hem fet l'esmorzar.

Fem un tram més planer, vorejant camps de conreus i boscos. Ja tenim a les vistes el turó de Puiggraciós i el santuari.

Entrem dins de l'urbanització del Serrat, caminarem per l'asfalt fins arribar a la part alta.

Als peus del Puiggraciós caminem entre antigues masies i noves contruccións.


Aviat trobem l'indicador de la pista que ens porta directament al saltuari de Puiggraciós.

El Santuari de Puiggraciós fou creat l'any 1711 per venerar la Mare de Déu de Puiggraciós.
Des de 1973 hi resideix una comunitat de monges benedictines depenent del monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona.

Una altra edificació singular és la "torre de telegrafia òptica", construïda el 1850. Al costat, l'antiga capella del s. XVII.

Gaudim de les bones vistes.

Els 27 Caminaires de la sortida d'avui.

I fem la tornada fent el mateix recorregut.

Si voleu conèixer més detalls d'aquest itinerari:



Àlbum de fotos de la sortida, clicar aquí.