Hem decidit desplaçar-nos des de Jaca al monestir de San Juan de la Peña en autocar per tal de escurçar una mica el recorregut total i poder gaudir de la visita.
Distància : 21,2 km.
Fort desnivell descendent a la primera part i la resta bastant planera.
El desplaçament inicialment és fa per l'autovia en direcció a Pamplona, fins agafar el desviament.
La carretera de pujada és molt estreta fins al punt que en algun revolt cal fer alguna maniobra. Afortunadament el nostre conductor, el Darío, es coneix molt bé la ruta.
Fins i tot fem una parada en un mirador per gaudir del paisatge i observar els cims més alts enfarinats per la neu caiguda ahir.
Monasterio Nuevo de San Juan de la Peña.
Ens fem la fotografia de tota la colla.
Ens dividirem en dos grups: els que inicien immediatament l'etapa,
i els que es queden per fer una visita dels dos monestirs.
Com que disposem de temps fins l'obertura de les visites a les 10h. aprofitem per per una passejada per l'Espai Natural Protegit on s'ubica el monestir.
Arribem fins al "Balcón de los Pirineos", amb unes vistes excel·lents.
Retornem al Monasterio Nuevo per començar la visita.
el Monasterio Viejo va patir un incendi el dia 24 de febrer de 1645 que el va devastar. La ser la causa del trasllat de la comunitat monàstica a la "Pradera de San Indalecio".
L'any 1693 es va iniciar la construcció. L'església va ser beneïda el 1705.
Decorada en estil barroc, els sants protectors presideixen la façana.
Actualment és patrimoni del Gobierno de Aragón i des del 2007 a les seves dependències annexes es pot visitar el "Centro de Interpretación del Monasterio", al qual accedim.
En un gran espai diàfan a dos nivells, s'hi representen escenes de la vida quotidiana al monestir: Les cel·les, els tallers, la cuina, la botica, el refectori...
Acabem la visita passejant per la "Galería de Aragoneses Ilustres".
Ens traslladem al Monasterio Viejo.
Els seu orígens es remunten als inicis de la reconquesta. Possiblement les coves d'aquest indret foren el refugi d'un petit grup de ermitans que, com com és habitual, van convertir-se en llegenda.
Comencem la visita per la "iglesia baja" d'estil mossàrab dedicada als sants Julian y Basilisa. És la zona més antiga, construïda com ampliació de la cova es estil preromànic. va ser consagrada l'any 920.
S'hi han recuperat pintures originals de sant Cosme i Sant Damià. També hi és present el "ajedrezado jaqués".
Posteriorment s'hi va construir adosada la "Sala de los Concilios", molt possiblement fou sala de reunió i altres dependències de la comunitat.
Sobre la "iglesia baja" es va construir la "iglesia alta" va ser erigida durant el regnat de Sancho el Mayor i consagrada l'any 1094.
Part de la nau està excavada directament a la roca de la cova. En estil romànic pur és de gran bellesa.
Aquí es va iniciar la introducció del ritus litúrgic romà, desplaçant els ritus hispano-visigots anteriors.
A l'àbsis central, s'hi troba una una representació del Sant Greal, copa que suposadament va contenir la sang de Crist, que va estar custodiat aquí entre els anys 1071-1399.
L'any 1424 el rei Alfons V el Magnànim el va lliurar a la catedral de València on hi és present en l'actualitat.
Seguim la visita per diferents dependències on es troben panteons reials.
Sobre la Sala de los Concilios es troba el Panteón de los Nobles: 22 tombes disposades en dos nivells, emmarcades per arcs de mig punt amb sanefes d'ajedrezado i amb làpides molt treballades.
Acabem la visita al Claustre, la dependència més valuosa i admirada del Monasterio Viejo.
Construït durant el segle XII, només es conserven els costats Nord i Oest.
Son rellevants el capitells que coronen les columnes del claustre,
obra del conegut com a "Maestro de Agüero o de San Juan de la Peña".
En conjunt eren una representació escultòrica de la Bíblia.
Els companys que han baixat caminant des del Monasterio Nuevo, també deixen constància del seu pas pel Monasterio Viejo.
I segueixen el vertiginós descens cap a Santa Cruz de la Serós.
Després d'aproximadament 1.30 h. de descens, ja som a les portes de Santa Cruz.
Val la pena passar a visitar l'església de Santa María de la Serós, única resta del monestir de monges benedictines fundat pel primer rei aragonès Ramiro I.
El camí continua passant per Binacua.
Fins arribar a Santa Cilia, on ens retrobem els dos grups per continuar el camí junts.
Sortim de Santa Cilia i farem una tirada llarga de més de 6 km molt planers i seguint en paral·lel a la carretera pel marge dret.
És una ampla zona de conreu coneguda com la Canal de Berdún, excavada pel riu Aragón.
Ens toca fer un bon tram pel marge de la carretera. Afortunadament hi ha poca circulació i bona visibilitat. El pitjor és el sol de migdia que comença a picar de valent.
Aproximadament 1 km abans d'arribar a Puente la Reina de Jaca, el camí s'endinsa dins del bosc de ribera del riu Aragón. Gaudim de l'ombra i de la frescor.
Arribant al riu trobem una zona amb pilots de pedres, molt de moda últimament en diferents trams del Camino de Santiago.
Uns diuen que són "chortens" construcció tibetana que representa a Buda.
Una altra versió explica que es tracta de "Apachetas" representació inca de la "Mare Terra Pachamama".
Els ecologistes recomanen deixar les perdres on són per no modificar els ecosistemes.
I ja som arribant a Puente la Reina de Jaca.
El seu nom prové d'un antic pont medieval que es va enfonsar que permetia creuar el riu Aragón per arribar a Astorito, lloc d'estiueig de la cort aragonesa.
L'actual pont va ser construït el 1880 formant part del traçat de la carretera de Huesca a Pamplona.
El nucli de població i serveis està concentrat a ran de carretera. El "Mesón de la Reina" és l'única opció per a peregrins i viatgers.
Hem de tornar al marge esquerre del riu per seguir en camí cap a Arrés. Són els últims 4 km de l'etapa i serà un tram en sentit ascendent.
Alguna aturada per recuperar-nos de l'esforç.
I per gaudir de les magnífiques vistes de la Canal de Berdún.
I ja tenim a les vistes el poble d'Arrés.
Fem parada a l'alberg d'Arrés on no hi trobem ningú, malgrat que l'alberg és obert i podem segellar la credencial.
A la part alta del poble descobrim un mirador amb plafons informatius i molt bona visibilitat. Un bon lloc per acabar l'etapa.
Hem arribat tota la colla i ens acomiadem d'Arrés.
