Caminaires de les Faldes del Montseny

Caminaires de les Faldes del Montseny
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arrés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Arrés. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 d’octubre del 2022

Etapa 3: Arrés - Artieda

Data: 1 d'octubre 2022

Avui farem una etapa curta de 18 km, però amb un condicionant molt important: no hi trobarem cap lloc d'avituallament.
Malgrat que caminarem per una plana, el perfil amb moltes dents de serra ja ens indica què ens trobarem.


Iniciem l'etapa als peus d'Arrés, sense tornar a pujar al poble, i enfilem per una pista agrícola recta.


Tenim pel davant la plana de la Canal de Berdún, una gran extensió longitudinal erosionada pel riu Aragón.

El tipus de paisatge erosionat, turons testimonis de margues i argiles grises fan venir el record dels camins que transcorren per la Plana de Vic.

Petites pujades ens fan anar guanyant alçada i ampliant el nostre horitzó.
I ens regalen uns paisatges per recordar.

Des de la llunyania sembla que la població de Berdún estigui vigilant els nostres passos.

I continuem amb llargues rectes entre camps de cereals segats i d'altres que s'han convertit en plantacions d'ametllers.

També trobem algun barranc eixut que creuem per un pont de fusta que dignifica el "Camino Aragonés".

Algun tram presenta un paisatge d'una  aridesa extrema.

Però fins i tot en aquests sòls tan àrids la natura fa el miracle de que a la tardor apareguin las "quitameriendas", que ens indiquen que el dia es fa més curt, s'avança el sopar i, per tant, no cal berenar.

Un petit grup, per escurçar l'etapa, han fet la sortida des del poble de Martes.

No serà fins a l'encreuament amb la carretera de Mianos que ens hi reunirem.
Tot i que arribant a Mianos trobem la senyalització d'una font, la trobem ben eixuta.

En aquest punt hi ha una certa confusió de senyals contradictòries. Seguim la que està pintada a la carretera en direcció a Mianos.

Després de deixar el desviament cap a Mianos on no hi pugem, seguim en direcció a Artieda.  En una zona enclotada tornem a trobar un petit oasi en l'aridesa del territori.

Guanyem una mica d'alçada i tornem al territori de les margues grises.

Als marges dels camí hi trobem moltes gavarreres, també coneguts com rosers silvestres i en castellà "escaramujos" i també coneguda popularment com a "tapaculos". Sembla ser que té propietats astringents i també és rica en vitamina C. 
A la llunyania, dalt d'un turó, ja comencem a distingir Artieda, el punt final de la 3ª etapa.

El camí va a parar a la carretera i farem l'últim km caminant per l'asfalt. Afortunadament, hi ha molt poca circulació.

Voregem el cementiri, i comencem a pujar cap al poble d'Artieda. Cal fer un últim esforç.
I si convé, aturar-se per agafar aire i  gaudir de les pintures murals que decoren l'entrada al poble.
Són fruit del projecte "ARTieda", una iniciativa de l'Ajuntament de Artieda  de l'any 2018 per sensibilitzar sobre la situació de la comarca sota l'amenaça per l'ampliació de l'embassament de Yesa.

"Artieda no rebla" Un lema que trobem repetit en diferents llocs del poble.


 
Al capdamunt del poble trobem l'alberg-bar d'Artieda. És dissabte i està força animat.
Tal com anem arribant, ens anem situant per gaudir d'una bona cervesa o refresc ben frescos. El dia assolellat acompanya.

A més podem gaudir de la "tapa del dia" que és molt ben acollida.

Inesperadament es produeix una trobada de confraternització futbolera que és molt ben rebuda.





El final d'etapa, més si no ha sigut gaire exigent, sempre és motiu de gresca.


I també moment per comentar les incidències viscudes i gaudir de les magnífiques vistes.
Vistes des de l'alberg d'Artieda i panell informatiu.

Tenim temps per fer un volt pel poble, on visitem la iglesia de San Martín (s. XII-XVI) a la que no hi podem accedir.

En canvi, la torre-campanar està oberta i podem pujar-hi

A la planta baixa podem visitar una exposició fotogràfica de temàtica etnològica i reivindicativa.
















Trobem el poble en conjunt molt ben conservat, tot i no arribar als 100 habitants censats.










Ens acomiadem d'Artieda amb l'embassament de Yesa  al fons gairebé buit.

dijous, 20 d’octubre del 2022

Etapa 2: San Juan de la Peña-Arrés

 

Data: 30 de setembre

Hem decidit desplaçar-nos des de Jaca al monestir de San Juan de la Peña en autocar per tal de escurçar una mica el recorregut total i poder gaudir  de la visita.

Distància : 21,2 km.
Fort desnivell descendent a la primera part i la resta bastant planera.


El desplaçament inicialment és fa per l'autovia en direcció a Pamplona, fins agafar el desviament.

La carretera de pujada és molt estreta fins al punt que en algun revolt cal fer alguna maniobra. Afortunadament el nostre conductor, el Darío, es coneix molt bé la ruta. 


Fins i tot fem una parada en un mirador per gaudir del paisatge i observar els cims més alts enfarinats per la neu caiguda ahir.

Monasterio Nuevo de San Juan de la Peña.

Ens fem la fotografia de tota la colla.
Ens dividirem en dos grups: els que inicien immediatament l'etapa, 
i els que es queden per fer una visita dels dos monestirs.

Com que disposem de temps fins l'obertura de les visites a les 10h. aprofitem per per una passejada per l'Espai Natural Protegit on s'ubica el monestir.

Arribem fins al "Balcón de los Pirineos", amb unes vistes excel·lents.

Retornem al Monasterio Nuevo per començar la visita.
el Monasterio Viejo va patir un incendi el dia 24 de febrer de 1645 que el va devastar. La ser la causa del trasllat de la comunitat monàstica a la "Pradera de San Indalecio". 
L'any 1693 es va iniciar la construcció. L'església va ser beneïda el 1705.
Decorada en estil barroc, els sants protectors presideixen la façana.

Actualment és patrimoni del Gobierno de Aragón i des del 2007 a les seves dependències annexes es pot visitar el "Centro de Interpretación del Monasterio", al qual accedim.

En un gran espai diàfan a dos nivells, s'hi representen escenes de la vida quotidiana al monestir: Les cel·les, els tallers, la cuina, la botica, el refectori...

Acabem la visita passejant per la "Galería de Aragoneses Ilustres".

Ens traslladem al Monasterio Viejo.
Els seu orígens es remunten als inicis de la reconquesta. Possiblement les coves d'aquest indret foren el refugi d'un petit grup de ermitans que, com com és habitual, van convertir-se en llegenda. 

Comencem la visita per la "iglesia baja" d'estil mossàrab dedicada als sants Julian y Basilisa. És la zona més antiga, construïda com ampliació de la cova es estil preromànic. va ser consagrada l'any 920.

S'hi han recuperat pintures originals de sant Cosme i Sant Damià. També hi és present el "ajedrezado jaqués".

Posteriorment s'hi va construir adosada la "Sala de los Concilios", molt possiblement fou  sala de reunió i altres dependències de la comunitat.

Sobre la "iglesia baja" es va construir la "iglesia alta" va ser erigida durant el regnat de Sancho el Mayor i consagrada l'any 1094.
Part de la nau està excavada directament a la roca de la cova. En estil romànic pur és de gran bellesa.

Aquí es va iniciar la introducció del ritus litúrgic romà, desplaçant els ritus hispano-visigots anteriors.
A l'àbsis central, s'hi troba una una representació del Sant Greal, copa que suposadament va contenir la sang de Crist, que va estar custodiat aquí entre els anys 1071-1399.

L'any 1424 el rei Alfons V el Magnànim el va lliurar a la catedral de València on hi és present en l'actualitat. 


Seguim la visita per diferents dependències on es troben panteons reials.

Sobre la Sala de los Concilios es troba el Panteón de los Nobles: 22 tombes disposades en dos nivells, emmarcades per arcs de mig punt amb sanefes d'ajedrezado i amb làpides molt treballades.

Acabem la visita al Claustre, la dependència més valuosa i admirada del Monasterio Viejo.

Construït durant el segle XII, només es conserven els costats Nord i Oest.

Son rellevants el capitells que coronen les columnes del claustre,
obra del conegut com a "Maestro de Agüero o de San Juan de la Peña".
En conjunt eren una representació escultòrica de la Bíblia.


Els companys que han baixat caminant des del Monasterio Nuevo, també deixen constància del seu pas pel Monasterio Viejo.

I segueixen el vertiginós descens cap a Santa Cruz de la Serós. 

Després d'aproximadament 1.30 h. de descens, ja som a les portes de Santa Cruz.

Val la pena passar a visitar l'església de Santa María de la Serós, única resta del monestir de monges benedictines fundat pel primer rei aragonès Ramiro I.
El camí continua passant per Binacua.

Fins arribar a Santa Cilia, on ens retrobem els dos grups per continuar el camí junts.


Sortim de Santa Cilia i farem una tirada llarga de més de 6 km molt planers i seguint en paral·lel a la carretera pel marge dret.

És una ampla zona de conreu coneguda com la Canal de Berdún, excavada pel riu Aragón.

Ens toca fer un bon tram pel marge de la carretera. Afortunadament hi ha poca circulació i bona visibilitat. El pitjor és el sol de migdia que comença a picar de valent.

Aproximadament  1 km abans d'arribar a Puente la Reina de Jaca, el camí s'endinsa dins del bosc de ribera del riu Aragón. Gaudim de l'ombra i de la frescor.

Arribant al riu trobem una zona amb pilots de pedres, molt de moda últimament en diferents trams del Camino de Santiago.
Uns diuen que són "chortens" construcció tibetana que representa a Buda.

Una altra versió explica que es tracta de "Apachetas" representació inca de la "Mare Terra Pachamama".
Els ecologistes recomanen deixar les perdres on són per no modificar els ecosistemes.

I ja som arribant a Puente la Reina de Jaca.
El seu nom prové d'un antic pont medieval que es va enfonsar que permetia creuar el riu Aragón per arribar a Astorito, lloc d'estiueig de la cort aragonesa.
L'actual pont va ser construït el 1880 formant part del traçat de la carretera de Huesca a Pamplona.

El nucli de població i serveis està concentrat a ran de carretera. El "Mesón de la Reina" és l'única opció per a peregrins i viatgers.

Hem de tornar al marge esquerre del riu per seguir en camí cap a Arrés. Són els últims 4 km de l'etapa i serà un tram en sentit ascendent.


Alguna aturada per recuperar-nos de l'esforç.

I per gaudir de les magnífiques vistes de la Canal de Berdún.

I ja tenim a les vistes el poble d'Arrés.

Fem parada a l'alberg d'Arrés on no hi trobem ningú, malgrat que l'alberg és obert i podem segellar la credencial.

A la part alta del poble descobrim un mirador amb plafons informatius i molt bona visibilitat. Un bon lloc per acabar l'etapa.


Hem arribat tota la colla i ens acomiadem d'Arrés.